RENAIXEMENT ITALIÀ


Context històric i social

-Monarquies autoritaristes (cort i cortesà: eix central).
-Debilitament del sistema feudal = creació dels estats moderns.
-Descubriment d'Amèrica: conquesta de nous espais = establiment d'imperis mundials a travès del colonialisme.
-Invenció de la imprenta (S.XV) = difusió de les idees i la cultura,apareixen moviments crítics.

-Canvi d'actitud i formes de conducta de la societat degut a la fam i les guerres que marquen el segle XIV.
-Naixement d'una nova concepció de la vida: valoració dels béns materials per damunt de tot.

A Itàlia els conflictes se succeeixen: assassinats i guerres, enfrontaments entre les principals ciutats, desordres interns, pugnes entre partits. Aquest període de crisi no es supera fins a principi del segle XV.

-A partir del segle XVI el gust per rescatar el llegat grecoromà que caracteritza a l'humanisme, es fa efectiu.
-Doble fenómen lingüístic: consolidació de les llengües vulgars com a llengües de cultura, i el paper del llatí com a llengua mater en l'Europa culta.



Claus de comprensió del món literari

El punt de partida del renaixement italià se situa a la cort Siciliana de la primera meitat del segle XIII, al voltant de la figura de Frederic II, que acollia a tots els poetes. Escriuen una poesia basada en el dialecte culte Sicilià amb la influència de dialectes italians.
Aquesta lírica conserva la idea de l'amor imposible i abandona la idea d'un amor ideal i desinteressat. La canzone, l'hendecasil·lab, formen la mètrica del renaixement.
Aquesta poesia es imitada pels poetes toscans amb els que es produeix el trànsit cap a l'stil novo. La llengua toscana i la ciutat de Florència van ser claus a la literatura italiana durant els segles XIV i XV.
Aquest gènere mostra diverses tendències entre les que destaca el dolce stil novo. Els poetes d'aquesta tendència interpreten els trobadors segons la mentalitat de la burgesia ascendent. Mostren una concepció més pura de l'amor, com els poetes Guido Guinizzelli o Guido Cavalcanti, que fan una poesia on l'amor és un símbol.

Dolce stil novo:

Novo perque és un canvi cap a la relació de la interiorització espiritual de l'amor, amb una experiència de caràcter místic.
Dolce per la seva musicalitat i utilització d'un vocabulari que aconsegueix el refinament i l'harmonia expressiva.



Característiques literàries

·Idees platòniques sobre el bé i la bellesa.
·El petrarquisme és el model que es difon per tot Europa.
·Simposa la poètica d' Aristòtil.
·Influència de l'Ars poètica d'Horaci en l'ús del període ampli i harmoniós.
·Utilització de tòpics (locus amoenus,carpe diem o ubi sunt)
·Idealització de la natura en el conjunt d'una nova sensibilitat que tendeix a valorar la percepció i el món de la sensació.
·Enfocament més positiu a causa de la visió antropomòrfica,que triomfà a Europa.
·Recuperació de gèneres clàssics.
·Recuperació del diàleg i l'ús de la prosa erudita i de pensament.
·Importància de l'ègloga,motius pastorals i arcàdic,...
·Novel·la picaresca: Contrapunt entre la novel·la pastoral i la poesia petrarquista.



La poesia lírica: Francesco Petrarca

Nascut a Arezzo,1304. Després d'estudiar a Montpellier i Bolonya, torna a Avinyó, on coneix a Laura, de la qual s'enamora.
S'instal·la definitivament a Itàlia, després d'assabentar-se que la pesta s'havia emportat a la seva amada,Laura. Mor al 1374, a Pàdua.
Viu sempre vinculat al món burgès, ja que així es pot dedicar al treball intel·lectual a canvi de servir als mecenes. Se li considera el primer dels humanistes, pretendrà transmetre els valors del passat clàssic a la nova societat.

La seva obra llatina és extensa, una combinació de l'esperit artístic amb l'estudi filosòfic.

El Cançoner conté 366 poemes.
tema: L'amor per Laura, que trobem manifestat de dues maneres:
~ En composicions adreçades a Laura quan era viva.
~ En les que parlen de Laura, ja morta.
La figura de Laura, no és la donna angelicata, ja que Laura, primer és una dona propera al poeta, després passa a ser un amor impossible, ja que la mort l'allunya d'ell per sempre.
Petrarca mostra un amor apassionat i idealitzat,uneix equilibri i harmonia amb un estil precís ple de subtilitats. Amb l'utilització de metàfores, aconsegueix un valor humà i una bellesa artística a l'expressió de sentiments.

Els triomfs és un llarg poema al·legòric, homenatge a Laura. S'estructura en 6 parts: triomf de l'amor, del pudor, de la mort, de la fama, del temps i de l'eternitat.
Intenta convertir-se en símbol de la condició humana, arribant a consideracions generals que parteixen de la seva pròpia història.