-Inventar un relat amb les característiques del gènere.
Tot va començar amb una trucada al despatx de l’inspector Martí.
La Sara era una noia de vint anys que estava estudiant la carrera de medicina. Un dia va dir-li als seus pares que s’anava a donar un passeig amb les seves amigues i mai més va tornar… Els pares van pensar que estaria a casa d’alguna de les seves companyes, però van anar passant els dies, les setmanes i la Sara no apareixia per cap lloc. Llavors un dia la policia va trucar la porta i els van donar aquella terrible noticia, s’havia trobat el cos de la Sara sota d’un pont no molt lluny de casa seva.
Els pares ho van passar molt malament i van pensar que allò no era normal i que segurament hi havia d’haver un motiu.
Van pensar en un dels millors inspectors de la ciutat, l’inspector Martí i ell encantat va començar la seva búsqueda.
Després d’haver interrogat a totes les seves amigues, mirar totes les seves conversacions de l’ordinador i les últimes trucades va descobrir que ella estava amb un xicot al qual va deixar dos mesos abans de la seva mort. En Martí no estava totalment convençut de que hagués sigut ell el culpable però un dia va anar a casa del noi i va fer-se passar per un inspector del gas (el Raúl vivia sol des de feia 2 anys) . Amb aquesta escusa va entrar a l’habitació del Raúl i va veure que la seva habitació estava plena de fotos de la Sara i quan va veure allò ràpidament va dir-li qui era, va començar a fer-li preguntes fins que en Raúl es va posar nerviós i va admetre que ell havia assassinat a la Sara.
Finalment va acabar a la presó i els pares de la Sara li van estar molt agraïts a l’inspector Martí pel seu treball.
divendres, 28 de maig del 2010
- Fusionar els tres articles en un de sol, sintetitzant les característiques més importants d’ambdós gèneres.
● Novel·la negra:
Es tracta d'una novel·la policíaca que visualitza el crim com un fenòmen social amb antecedents i conseqüències en la col·lectivitat on s'ha produït.
Es coneix com ''detective novel'', ''mystery novel'' o ''suspense novel''.
Suposa una ruptura amb tots els cànons de la narrativa policíaca anterior, passa d'una tranquilitat ambiental a la violència de la societat real. El llenguatge es transforma en col·loquial, ràpid i propi de la realitat. Aquesta novel·la té com a elements esencials la denuncia moralitzant i el contingut ideològic, juntament amb la temàtica criminal.
La novel·la negra té les seves arrels en l'acció policíaca de les ''dime novels'' nord americanes. Els canvis socials, els avenços tecnològics, les noves formes de violència o l'alliberació de costums, han impulsat el desenvolupament de la novel·la negra condicionant la seva transformació.
● Novel·la policial:
Es tracta d'una novel·la en la que segons Poe nosaltres, els lectors ens convertim en personatges. Trobem una temàtica com per exemple la d'un assasinat en una única habitació tancada.
La subsistència d'aquest tipus de novel·la es posa en dubte ja que ens interessa saber com entra l'assasí en un grup de persones, els mitjans i variacions del crim,... Ens cal tornar a aquella novel·la psicològica com Macbeth i aquells assasinats de les novel·les de Dostoievsky.
En l'història de la literatura la missió de la novel·la policial es recordar aqueestes virtuts clàssiques de l'organització i premeditació de totes les obres literàries.
Es tracta d'una novel·la policíaca que visualitza el crim com un fenòmen social amb antecedents i conseqüències en la col·lectivitat on s'ha produït.
Es coneix com ''detective novel'', ''mystery novel'' o ''suspense novel''.
Suposa una ruptura amb tots els cànons de la narrativa policíaca anterior, passa d'una tranquilitat ambiental a la violència de la societat real. El llenguatge es transforma en col·loquial, ràpid i propi de la realitat. Aquesta novel·la té com a elements esencials la denuncia moralitzant i el contingut ideològic, juntament amb la temàtica criminal.
La novel·la negra té les seves arrels en l'acció policíaca de les ''dime novels'' nord americanes. Els canvis socials, els avenços tecnològics, les noves formes de violència o l'alliberació de costums, han impulsat el desenvolupament de la novel·la negra condicionant la seva transformació.
● Novel·la policial:
Es tracta d'una novel·la en la que segons Poe nosaltres, els lectors ens convertim en personatges. Trobem una temàtica com per exemple la d'un assasinat en una única habitació tancada.
La subsistència d'aquest tipus de novel·la es posa en dubte ja que ens interessa saber com entra l'assasí en un grup de persones, els mitjans i variacions del crim,... Ens cal tornar a aquella novel·la psicològica com Macbeth i aquells assasinats de les novel·les de Dostoievsky.
En l'història de la literatura la missió de la novel·la policial es recordar aqueestes virtuts clàssiques de l'organització i premeditació de totes les obres literàries.
dimarts, 25 de maig del 2010
- Busca informació sobre alguns autors:
Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan DBE va nèixer el 15 de setembre de 1890 i va morir el 12 gener 1976, és coneguda com Agatha Christie i va ser una escriptora britànica de novel les policíaques. També va escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Mary Westmacott. És coneguda com la Reina del Crim.
Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus de l'habitació tancada i d'arguments on intervé un dels seus personatges principals, Hèrcules Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar la forma establerta del relat de detectius, donava tota la informació per resoldre el problema.
Agatha Christie va estar escrivint des del final de la Primera Guerra Mundial, quan va crear el seu personatge Hèrcules Poirot, el petit detectiu belga amb el cap amb forma d'ou i la seva passió per "l'ordre i mètode", i des de llavors un dels detectius més populars des de Sherlock Holmes.
A més de ser escriptora detectivesca, Agatha Christie va escriure 6 novel romàntiques sota el pseudònim Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes.
Una de les característiques principals de la prosa detectivesca d'Agatha Christie és que es desenvolupa en el que s'anomena el whodunit, el que permet al lector assajar hipòtesi i en definitiva intentar endevinar la identitat del culpable abans d'acabar la lectura del relat.
____________________________________________________________________________________
Samuel Dashiell Hammett va néixer el 27 de maig de 1894 i va morir el 10 gener 1961. Va ser un escriptor nord-americà de novel.la negra, i també de contes curts. Entre els personatges més recordats que va crear es troben Sam Spade (El falcó maltès), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'agent de la Continental (Collita vermella). També va escriure sota els pseudònims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.
Obres més importants:
* La maledicció dels Dain (The Dain Curse): 19 de juliol de 1929.
* El falcó maltès (The Maltese Falcon): 14 de febrer de 1930.
* La clau de vidre (The Glass Key): 24 d'abril de 1931.
* L'home prim (The Thin Man): 8 de gener de 1934.
* Diners sagnant (Blood Money): 1943, un recull d'històries curtes.
* L'agent de la Continental (The Continental Op): 1974, col·lecció de relats curts protagonitzats pel detectiu de Collita Roja.
___________________________________________________________________
Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Estudià medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes.
Després d'abandonar la literatura es va casar i al 1902 va rebre el títol de Sir. Participà en la Primera Guerra Mundial i a partir d'aquella experiència es convertí en seguidor de l'espiritisme.
A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle poseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme entre altres.
Llibres de Sherlock Holmes
- Estudi en escarlata
- El signe dels quatre
- Aventures de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- Memòries de Shelock Holmes (conté onze històries)
- El retorn de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- El gos dels Bakerville
- La vall del terror
- Comiat de Sherlock Holmes (conté vuit històries)
- L'Arxiu de Sherlock Holmes (conté dotze històries)
__________________________________________________________
Raymond Thornton Chandler (Chicago, 22 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959). Considerat com un dels pares de la novel·la negra nord-americana, juntament amb Dashiell Hammett. Fou el creador del personatge anomenat Philip Marlowe, que ha passat a la posteritat com un dels arquetips més famosos de detectiu privat de la narrativa criminal.
Raymond Chandler forma part de la segona generació de l'escola "dura" de narradors policíacs americans (després dels escriptors pioners de la Black Mask). Així, s'inscriu clarament en la tendència hard-boiled (dur i en ebullició) inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordassos, i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nordamericana. Però se'n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l'inclina al meliorisme i a l'esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.
D'un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.
Tota la seva obra, especialment la sèrie de novel·les protagonitzades per Philip Marlowe, expressa l'enfrontament d'un humanista amb les realitats profundes del seu entorn, per mitjà de la confrontació d'un precari ideal de justícia amb l'enviliment produït pels diners i pel poder. Un altre tema característic de la seva obra és l'amenaça del pas del temps i de la mort en un clima general de marciment. Això probablement s'explica, en part, pel fet que iniciés la seva obra a una edat avançada i hagués de viure la seva vellesa en el context hollywoodià, poc caritatiu enfront el decandiment físic. Juntament amb això, hi jugà un pes important el fet d'estar casat amb un dona molt més gran que ell.
Tot i que no fou l'inventor del personatge del detectiu privat, dur, sagaç, amb una inexcusable dosi de whisky diària, escèptic i enfrontat a un món de corrupció, és indubtable que Raymond Chandler va crear escola amb el seu inconfusible Philip Marlowe, fins al punt que un bon grapat de personatges posteriors han hagut de passar inevitablement pel tràngol de les comparacions. De Pepe Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, s'ha dit per exemple que és el Marlowe espanyol.
Obra
Narracions breus per a la Black Mask:
Blackmailers Don't Shoot (Els xantatgistes no dispares), 1933
Smart-Aleck Kill (La matança d'Aleck el viu), 1934
Killer in the Rain (Assassí en la pluja), 1935
The Man Who Liked the Dogs (L'home que estimava els gossos), 1936
Try the Girl (Cerqueu la noia), 1937
Novel·les:
The Big Sleep (La gran dormida), 1939
Farewell, my Lovely (Adéu, nena), 1940
The High Window (La finestra alta), 1942
The Lady in the Lake (La dama del llac), 1943
The Little Sister (La germana petita), 1949
The Long Goodbye (El llarg adéu), 1953
Playback, 1958
Guions pel cinema:
Double Indemnity (Doble indemnització). Billy Wilder, 1944
And Now Tomorrow (L'esdevenidor és llarg). Irving Pichel, 1944
The Unseen (El misteri). Lewis Allen, 1945
The Blue Dahlia (La dalia blava). George Marshall, 1946
Strangers on a Train (Estranys en un tren). Alfred Hitchcock, 1951
Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan DBE va nèixer el 15 de setembre de 1890 i va morir el 12 gener 1976, és coneguda com Agatha Christie i va ser una escriptora britànica de novel les policíaques. També va escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Mary Westmacott. És coneguda com la Reina del Crim.
Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus de l'habitació tancada i d'arguments on intervé un dels seus personatges principals, Hèrcules Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar la forma establerta del relat de detectius, donava tota la informació per resoldre el problema.
Agatha Christie va estar escrivint des del final de la Primera Guerra Mundial, quan va crear el seu personatge Hèrcules Poirot, el petit detectiu belga amb el cap amb forma d'ou i la seva passió per "l'ordre i mètode", i des de llavors un dels detectius més populars des de Sherlock Holmes.
A més de ser escriptora detectivesca, Agatha Christie va escriure 6 novel romàntiques sota el pseudònim Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes.
Una de les característiques principals de la prosa detectivesca d'Agatha Christie és que es desenvolupa en el que s'anomena el whodunit, el que permet al lector assajar hipòtesi i en definitiva intentar endevinar la identitat del culpable abans d'acabar la lectura del relat.
____________________________________________________________________________________
Samuel Dashiell Hammett va néixer el 27 de maig de 1894 i va morir el 10 gener 1961. Va ser un escriptor nord-americà de novel.la negra, i també de contes curts. Entre els personatges més recordats que va crear es troben Sam Spade (El falcó maltès), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'agent de la Continental (Collita vermella). També va escriure sota els pseudònims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.
Obres més importants:
* La maledicció dels Dain (The Dain Curse): 19 de juliol de 1929.
* El falcó maltès (The Maltese Falcon): 14 de febrer de 1930.
* La clau de vidre (The Glass Key): 24 d'abril de 1931.
* L'home prim (The Thin Man): 8 de gener de 1934.
* Diners sagnant (Blood Money): 1943, un recull d'històries curtes.
* L'agent de la Continental (The Continental Op): 1974, col·lecció de relats curts protagonitzats pel detectiu de Collita Roja.
___________________________________________________________________
Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Estudià medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes.
Després d'abandonar la literatura es va casar i al 1902 va rebre el títol de Sir. Participà en la Primera Guerra Mundial i a partir d'aquella experiència es convertí en seguidor de l'espiritisme.
A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle poseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme entre altres.
Llibres de Sherlock Holmes
- Estudi en escarlata
- El signe dels quatre
- Aventures de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- Memòries de Shelock Holmes (conté onze històries)
- El retorn de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- El gos dels Bakerville
- La vall del terror
- Comiat de Sherlock Holmes (conté vuit històries)
- L'Arxiu de Sherlock Holmes (conté dotze històries)
__________________________________________________________
Raymond Thornton Chandler (Chicago, 22 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959). Considerat com un dels pares de la novel·la negra nord-americana, juntament amb Dashiell Hammett. Fou el creador del personatge anomenat Philip Marlowe, que ha passat a la posteritat com un dels arquetips més famosos de detectiu privat de la narrativa criminal.
Raymond Chandler forma part de la segona generació de l'escola "dura" de narradors policíacs americans (després dels escriptors pioners de la Black Mask). Així, s'inscriu clarament en la tendència hard-boiled (dur i en ebullició) inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordassos, i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nordamericana. Però se'n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l'inclina al meliorisme i a l'esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.
D'un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.Tota la seva obra, especialment la sèrie de novel·les protagonitzades per Philip Marlowe, expressa l'enfrontament d'un humanista amb les realitats profundes del seu entorn, per mitjà de la confrontació d'un precari ideal de justícia amb l'enviliment produït pels diners i pel poder. Un altre tema característic de la seva obra és l'amenaça del pas del temps i de la mort en un clima general de marciment. Això probablement s'explica, en part, pel fet que iniciés la seva obra a una edat avançada i hagués de viure la seva vellesa en el context hollywoodià, poc caritatiu enfront el decandiment físic. Juntament amb això, hi jugà un pes important el fet d'estar casat amb un dona molt més gran que ell.
Tot i que no fou l'inventor del personatge del detectiu privat, dur, sagaç, amb una inexcusable dosi de whisky diària, escèptic i enfrontat a un món de corrupció, és indubtable que Raymond Chandler va crear escola amb el seu inconfusible Philip Marlowe, fins al punt que un bon grapat de personatges posteriors han hagut de passar inevitablement pel tràngol de les comparacions. De Pepe Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, s'ha dit per exemple que és el Marlowe espanyol.
Obra
Narracions breus per a la Black Mask:
Blackmailers Don't Shoot (Els xantatgistes no dispares), 1933
Smart-Aleck Kill (La matança d'Aleck el viu), 1934
Killer in the Rain (Assassí en la pluja), 1935
The Man Who Liked the Dogs (L'home que estimava els gossos), 1936
Try the Girl (Cerqueu la noia), 1937
Novel·les:
The Big Sleep (La gran dormida), 1939
Farewell, my Lovely (Adéu, nena), 1940
The High Window (La finestra alta), 1942
The Lady in the Lake (La dama del llac), 1943
The Little Sister (La germana petita), 1949
The Long Goodbye (El llarg adéu), 1953
Playback, 1958
Guions pel cinema:
Double Indemnity (Doble indemnització). Billy Wilder, 1944
And Now Tomorrow (L'esdevenidor és llarg). Irving Pichel, 1944
The Unseen (El misteri). Lewis Allen, 1945
The Blue Dahlia (La dalia blava). George Marshall, 1946
Strangers on a Train (Estranys en un tren). Alfred Hitchcock, 1951
dijous, 20 de maig del 2010
3. Comentari crític de la novel•la
A mi personalment no m’agradat molt el llibre, i això no vol dir que estigui malt escrit o redactat, tot el contrari. A mi no m’agradat pel simple fet aquest tipus de novel•les no són del meu estil.
Pel que fa l’estil de la novel•la és molt profund perquè si coneixem una mica la vida de l’autor podem adonar-nos e que la seva infància va ser molt dura, que el l sempre s’ha sentit excloït i apartat i sempre ha sigut molt solitari. I això ho reflexa en la seva obra.
Quan a la metamorfosi es converteix en escarabat poc a poc es va distanciant de la seva família fins al punt de que no el tracten com a un fill sinó com a un ésser estrany que ningú el vol.
Kafka utilitza un llenguatge elaborat però a la vegada comprensible i que reflexa els seus estats d’ànims.
Carla Beschi Fuentes
dimecres, 19 de maig del 2010
Carla
http://www.gliffy.com/gliffy/#d=2109868&t=liteuniversal_carla
http://www.gliffy.com/pubdoc/2109868/S.png
dimarts, 18 de maig del 2010
2. Confeccionar un relat que s’iniciï com el llibre de Kafka (amb un petit canvi): “Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit/-da en…”
Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertida en papallona. No podia creure que això m’estigués passant a mi. El primer que se’n va passar pel cap va ser tancar els ulls fortament i tornar-los a obrir per veure si era un malson però no. Després seguidament vaig recordar un documental que vaig veure sobre les papallones i deien que vivien molt poc de temps ja que estaven moltes hores volant i sense menjar. No parava de repetir-me que això no em podia estar passant a mi..
M’estava desesperant perquè no sabria com explicar-li als meus pares i a la meva germana, que havien anat a la platja del costat de l’hotel on estàvem passant les vacances, el que m’havia passat. Em vaig enlairar, no m’ho podia creure, estava fent allò que sempre havia desitjat fer algun cop a la meva vida però no convertida en papallona.
Unes hores després, dos o potser tres, se’m va passar el nerviosisme i vaig començar a pensar en les meves coses i em vaig dir a mi mateixa que jo abans de morir o de el que em passés havia de dir-li a ell tot el que sentia sinó no m’ho perdonaria mai.
Ell era l’amor de la meva vida, feia temps que no ens veiem però jo mai el vaig oblidar i estava convençuda en que algun dia tornaria a estar amb ell; després de mirar-me al mirall vaig començar a plorar.
De sobte vaig escoltar la veu de la meva mare que em cridava, va entrar a la meva habitació de l’hotel i al veure que jo no estava va pensar que m’havia anat amb els nois de l’hotel. Per instint vaig sortir per la finestra, per un moment vaig veure la meva mort al meu costat però mica en mica vaig poder entrar a una altra habitació on hi havia un nen de aproximadament dos anys que al veure’m va agafar una joguina i em perseguia i jo no sabia que fer i cada cop estava més marejada i tenia molta por necessitava a la meva mare al costat , i el nen em seguia cada vegada més ràpid i després va entrar l’àvia del nen i al veure que el seu net tenia por va agafar una escombra i el va donar un fort cop i ..
-Carla és el tercer cop que et crido, lleva’t o arribaràs tard!
Em vaig aixecar d’un salt, em vaig mirar al mirall i era jo, amb la meva cara, el meu cos, les meves extremitats... vaig córrer on era la mare i li vaig donar una abraçada inexplicable.
Carla Beschi Fuentes
Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertida en papallona. No podia creure que això m’estigués passant a mi. El primer que se’n va passar pel cap va ser tancar els ulls fortament i tornar-los a obrir per veure si era un malson però no. Després seguidament vaig recordar un documental que vaig veure sobre les papallones i deien que vivien molt poc de temps ja que estaven moltes hores volant i sense menjar. No parava de repetir-me que això no em podia estar passant a mi..
M’estava desesperant perquè no sabria com explicar-li als meus pares i a la meva germana, que havien anat a la platja del costat de l’hotel on estàvem passant les vacances, el que m’havia passat. Em vaig enlairar, no m’ho podia creure, estava fent allò que sempre havia desitjat fer algun cop a la meva vida però no convertida en papallona.
Unes hores després, dos o potser tres, se’m va passar el nerviosisme i vaig començar a pensar en les meves coses i em vaig dir a mi mateixa que jo abans de morir o de el que em passés havia de dir-li a ell tot el que sentia sinó no m’ho perdonaria mai.
Ell era l’amor de la meva vida, feia temps que no ens veiem però jo mai el vaig oblidar i estava convençuda en que algun dia tornaria a estar amb ell; després de mirar-me al mirall vaig començar a plorar.
De sobte vaig escoltar la veu de la meva mare que em cridava, va entrar a la meva habitació de l’hotel i al veure que jo no estava va pensar que m’havia anat amb els nois de l’hotel. Per instint vaig sortir per la finestra, per un moment vaig veure la meva mort al meu costat però mica en mica vaig poder entrar a una altra habitació on hi havia un nen de aproximadament dos anys que al veure’m va agafar una joguina i em perseguia i jo no sabia que fer i cada cop estava més marejada i tenia molta por necessitava a la meva mare al costat , i el nen em seguia cada vegada més ràpid i després va entrar l’àvia del nen i al veure que el seu net tenia por va agafar una escombra i el va donar un fort cop i ..
-Carla és el tercer cop que et crido, lleva’t o arribaràs tard!
Em vaig aixecar d’un salt, em vaig mirar al mirall i era jo, amb la meva cara, el meu cos, les meves extremitats... vaig córrer on era la mare i li vaig donar una abraçada inexplicable.
Carla Beschi Fuentes
dilluns, 3 de maig del 2010
Ciència-Ficció i Blade runner
1. Definició de ciència-ficció
La ciència-ficció és un gènere de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
La ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Allò que la fa diferent dels altres és l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper. Això requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses.
2. Mapa conceptual sobre els temes (subgèneres) de la ciència-ficció. Tria els més importants, relaciona’ls amb pel•lícules i intenta trobar-ne d’altres.
3. Els quatre procediments emprats en la literatura fantàstica
-Al·lotopia: pot imaginar que el nostre món és realment diferent del que és, que passen coses que no solen passar. Construeix un món alternatiu i assumeix que aquest és més real que el món real.
-Utopia: Pot imaginar que el món possible narrat sigui inaccesible al nostre, que existeixi en algun lloc encara que normalment sigui inaccesible que construeixi un model de com hauria de ser el món real.
-Ucronia [o història-ficció]: La utopia es por transformar en ucronia si el contrafactual assumeix la forma següent: què haruia passat si allò que ha passat realment hagués passat diferentment?
-Metatopia i metacronia: El món possible representa una fase futura del món real present i, per més estructuralment diferent que sigui del món real, el món possible és precissament possible i versemblant perquè les transformacions a què és sotmès no fan sinó completar les línies tendencials del món real. Definirem aques tipues de novel·la fantàstica com a novel·la d'anticipació.
4. Distinció entre ciència-ficció i literatura fantàstica.
La ciència-ficció és un gènere que presenta avanços científics i tecnològics, presents o futurs sobre la societat, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
El que diferencia aquest gènere de la literatura fantàstica és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, en canvi en ka ciència-ficció es canvia només un i a partir d’aixó, es fa una hipòtesi de com seria aquest factor diferent.
3. Elements futuristes que hi trobis: roba, llengua, casa, androides, vehicles, etc
A la pel·lícula de Blade Runner podem trobar que la roba dels Repiclants (que són uns androides) és bastant extranya, és a dir, utilitzen plàstics i vestits extravagants, a més també es maquillen d'una manera força extranya.
Un altre element molt futurista són els cotxes voladors i que les cases no tenen llums i aquest factor jo crec que està causat perquè s'han acabat les fonts d'energia no renovables.
La llengua és igual però hi ha un personatge (Gaff) que parla un altra idioma que es diu "Interlingua".
5. Tema, símbols, personatges, …
- Tema: Com a obra del gènere cyberpunk conté i explora convencions com la dona fatal, la narració en primera persona de Raymond Chandler, la qüestionable perspectiva moral de l'heroi, així com la cinematografia fosca i d'ombres.
Abasta temes com la filosofia de la religió i les implicacions ètiques que comporta el domini de la enginyeria genètica, dins del context del drama clàssic grec i les nocions de l'hibris, sense deixar de banda l'àmbit literari, tot tenint present la poesia de William Blake i la Bíblia. Blade Runner també mostra una partida d'escacs basada en la famosa "Immortal’’. El món de Blade Runner representa un futur que en l'actualitat és més a prop que no pas quan es va fer la pel•lícula. L'obra penetra en les implicacions futures de la tecnologia integrada en l'ambient i la societat, i té present el passat amb l'ús de la literatura, el simbolisme religiós, els clàssics temes dramàtics i el cinema negre. Aquesta tensió entre passat, present i futur és evident en el futur adaptat de Blade Runner, on l'alta tecnologia llueix en alguns llocs mentre que la resta és decadent i vell.
Amb context opressiu clarifica per que moltes persones marxen a les colònies exteriors, un paral•lelisme amb la migració al continent americà. Les prediccions populars dels anys 80, on Estats Units és sobrepassat econòmicament pel Japó, es reflecteixen en el domini de la cultura i publicitat japonesa a la ciutat de Los Ángeles del 2019. També la pel•lícula fa un ús intensiu dels ulls i les imatges manipulades, potser per cridar d'atenció sobre la realitat i la capacitat que tenim de percebre-la.
Tot això proporciona una atmosfera d'incertesa en relació al tema central de Blade Runner, una reflexió sobre l'ésser humà. Per descobrir als replicants, s'utilitza una prova de empatia, amb preguntes centrades en el tractament als animals; això és un indicador essencial de la "humanitat" d'un individu. Els replicants són presentats com a personatges apàtics, i mentre que els humans mostren passions i preocupacions pels altres, la massa humana que habita els carrers és freda i impersonal. La pel•lícula va tan lluny com per posar en dubte la naturalesa de Deckard i obligar a l'audiència a reevaluar què significa ser un ésser humà.
- Personatges:
Rick Deckard: protagonista de la pel•lícula.
Roy Batty: Líder violent dels replicants.
Rachael
Gaff
Pris: enamorada de Roy Batty.
Holden: Holden no tenia moltes oportunitats de lluitar contra el primer Nexus-6 i, mentre està hospitalitzat, només aconsegueix desenfundar la seva arma i advertir a Deckard dels replicants; és una escena suprimida.
Leon: encara que a primera vista sembla un replicant que destaca per la seva força, Leon té una intel•ligència intuïtiva que li va permetre gairebé matar a Holden, torturar a Chew i atacar per sorpresa a Deckard.
capità Bryant
Dr. Eldon Tyrell: Amb una veu penetrant, confiada i egocèntrica, aquest magnat corporatiu dirigés l'avanç científic i el desenvolupament dels replicants, creant una recreació gradual de l'esclavitud.
Hannibal Chew: ancià genetista que estima el seu treball, especialment la creació sintètica d'ulls.
J. F. Sebastian, un geni taciturn i solitari, que proporciona un retrat compassiu però obedient de la humanitat.
Zhora
Kaiser: l'altre petit autómata.
Taffy Lewis, l'amo del local on treballa Zhora.
Howie Lee, el mestre de Sushi, apareix al principi de la pel•lícula.
- Simbologia: Alguns personatges tenen referències bíbliques. J.F. Sebastian representaria a Crist amb una naturalesa divina i humana.
Rachel amb el seu nom, fa referència a la dona estèril que finalment és mare. Els replicants són estèrils, pero Rachel acaba no pertanyent a aquest grup ja que aconsegueix d’alguna manera trets humans.
A la simbologia de la pel•lícula també pertany l’ unicorn, que representa la llibertat que busquen els replicants. El foc simbolitza el poder i força dels replicants, que es troba sobre la de tots els humans.
La partida d’escacs representa la lluita entre l’home i replicant (peons).
Els ulls durant tota la pel•lícula apareixen. ÉS l’única manera que tenen per diferenciar els humans dels replicants, d’aquesta manera els ulls són el pas de replicant a humà.
La ciència-ficció és un gènere de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
La ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Allò que la fa diferent dels altres és l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper. Això requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses.
2. Mapa conceptual sobre els temes (subgèneres) de la ciència-ficció. Tria els més importants, relaciona’ls amb pel•lícules i intenta trobar-ne d’altres.
3. Els quatre procediments emprats en la literatura fantàstica
-Al·lotopia: pot imaginar que el nostre món és realment diferent del que és, que passen coses que no solen passar. Construeix un món alternatiu i assumeix que aquest és més real que el món real.
-Utopia: Pot imaginar que el món possible narrat sigui inaccesible al nostre, que existeixi en algun lloc encara que normalment sigui inaccesible que construeixi un model de com hauria de ser el món real.
-Ucronia [o història-ficció]: La utopia es por transformar en ucronia si el contrafactual assumeix la forma següent: què haruia passat si allò que ha passat realment hagués passat diferentment?
-Metatopia i metacronia: El món possible representa una fase futura del món real present i, per més estructuralment diferent que sigui del món real, el món possible és precissament possible i versemblant perquè les transformacions a què és sotmès no fan sinó completar les línies tendencials del món real. Definirem aques tipues de novel·la fantàstica com a novel·la d'anticipació.
4. Distinció entre ciència-ficció i literatura fantàstica.
La ciència-ficció és un gènere que presenta avanços científics i tecnològics, presents o futurs sobre la societat, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
El que diferencia aquest gènere de la literatura fantàstica és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, en canvi en ka ciència-ficció es canvia només un i a partir d’aixó, es fa una hipòtesi de com seria aquest factor diferent.
3. Elements futuristes que hi trobis: roba, llengua, casa, androides, vehicles, etc
A la pel·lícula de Blade Runner podem trobar que la roba dels Repiclants (que són uns androides) és bastant extranya, és a dir, utilitzen plàstics i vestits extravagants, a més també es maquillen d'una manera força extranya.
Un altre element molt futurista són els cotxes voladors i que les cases no tenen llums i aquest factor jo crec que està causat perquè s'han acabat les fonts d'energia no renovables.
La llengua és igual però hi ha un personatge (Gaff) que parla un altra idioma que es diu "Interlingua".
5. Tema, símbols, personatges, …
- Tema: Com a obra del gènere cyberpunk conté i explora convencions com la dona fatal, la narració en primera persona de Raymond Chandler, la qüestionable perspectiva moral de l'heroi, així com la cinematografia fosca i d'ombres.
Abasta temes com la filosofia de la religió i les implicacions ètiques que comporta el domini de la enginyeria genètica, dins del context del drama clàssic grec i les nocions de l'hibris, sense deixar de banda l'àmbit literari, tot tenint present la poesia de William Blake i la Bíblia. Blade Runner també mostra una partida d'escacs basada en la famosa "Immortal’’. El món de Blade Runner representa un futur que en l'actualitat és més a prop que no pas quan es va fer la pel•lícula. L'obra penetra en les implicacions futures de la tecnologia integrada en l'ambient i la societat, i té present el passat amb l'ús de la literatura, el simbolisme religiós, els clàssics temes dramàtics i el cinema negre. Aquesta tensió entre passat, present i futur és evident en el futur adaptat de Blade Runner, on l'alta tecnologia llueix en alguns llocs mentre que la resta és decadent i vell.
Amb context opressiu clarifica per que moltes persones marxen a les colònies exteriors, un paral•lelisme amb la migració al continent americà. Les prediccions populars dels anys 80, on Estats Units és sobrepassat econòmicament pel Japó, es reflecteixen en el domini de la cultura i publicitat japonesa a la ciutat de Los Ángeles del 2019. També la pel•lícula fa un ús intensiu dels ulls i les imatges manipulades, potser per cridar d'atenció sobre la realitat i la capacitat que tenim de percebre-la.
Tot això proporciona una atmosfera d'incertesa en relació al tema central de Blade Runner, una reflexió sobre l'ésser humà. Per descobrir als replicants, s'utilitza una prova de empatia, amb preguntes centrades en el tractament als animals; això és un indicador essencial de la "humanitat" d'un individu. Els replicants són presentats com a personatges apàtics, i mentre que els humans mostren passions i preocupacions pels altres, la massa humana que habita els carrers és freda i impersonal. La pel•lícula va tan lluny com per posar en dubte la naturalesa de Deckard i obligar a l'audiència a reevaluar què significa ser un ésser humà.
- Personatges:
Rick Deckard: protagonista de la pel•lícula.
Roy Batty: Líder violent dels replicants.
Rachael
Gaff
Pris: enamorada de Roy Batty.
Holden: Holden no tenia moltes oportunitats de lluitar contra el primer Nexus-6 i, mentre està hospitalitzat, només aconsegueix desenfundar la seva arma i advertir a Deckard dels replicants; és una escena suprimida.
Leon: encara que a primera vista sembla un replicant que destaca per la seva força, Leon té una intel•ligència intuïtiva que li va permetre gairebé matar a Holden, torturar a Chew i atacar per sorpresa a Deckard.
capità Bryant
Dr. Eldon Tyrell: Amb una veu penetrant, confiada i egocèntrica, aquest magnat corporatiu dirigés l'avanç científic i el desenvolupament dels replicants, creant una recreació gradual de l'esclavitud.
Hannibal Chew: ancià genetista que estima el seu treball, especialment la creació sintètica d'ulls.
J. F. Sebastian, un geni taciturn i solitari, que proporciona un retrat compassiu però obedient de la humanitat.
Zhora
Kaiser: l'altre petit autómata.
Taffy Lewis, l'amo del local on treballa Zhora.
Howie Lee, el mestre de Sushi, apareix al principi de la pel•lícula.
- Simbologia: Alguns personatges tenen referències bíbliques. J.F. Sebastian representaria a Crist amb una naturalesa divina i humana.
Rachel amb el seu nom, fa referència a la dona estèril que finalment és mare. Els replicants són estèrils, pero Rachel acaba no pertanyent a aquest grup ja que aconsegueix d’alguna manera trets humans.
A la simbologia de la pel•lícula també pertany l’ unicorn, que representa la llibertat que busquen els replicants. El foc simbolitza el poder i força dels replicants, que es troba sobre la de tots els humans.
La partida d’escacs representa la lluita entre l’home i replicant (peons).
Els ulls durant tota la pel•lícula apareixen. ÉS l’única manera que tenen per diferenciar els humans dels replicants, d’aquesta manera els ulls són el pas de replicant a humà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
%C3%B1.jpg)