-Inventar un relat amb les característiques del gènere.
Tot va començar amb una trucada al despatx de l’inspector Martí.
La Sara era una noia de vint anys que estava estudiant la carrera de medicina. Un dia va dir-li als seus pares que s’anava a donar un passeig amb les seves amigues i mai més va tornar… Els pares van pensar que estaria a casa d’alguna de les seves companyes, però van anar passant els dies, les setmanes i la Sara no apareixia per cap lloc. Llavors un dia la policia va trucar la porta i els van donar aquella terrible noticia, s’havia trobat el cos de la Sara sota d’un pont no molt lluny de casa seva.
Els pares ho van passar molt malament i van pensar que allò no era normal i que segurament hi havia d’haver un motiu.
Van pensar en un dels millors inspectors de la ciutat, l’inspector Martí i ell encantat va començar la seva búsqueda.
Després d’haver interrogat a totes les seves amigues, mirar totes les seves conversacions de l’ordinador i les últimes trucades va descobrir que ella estava amb un xicot al qual va deixar dos mesos abans de la seva mort. En Martí no estava totalment convençut de que hagués sigut ell el culpable però un dia va anar a casa del noi i va fer-se passar per un inspector del gas (el Raúl vivia sol des de feia 2 anys) . Amb aquesta escusa va entrar a l’habitació del Raúl i va veure que la seva habitació estava plena de fotos de la Sara i quan va veure allò ràpidament va dir-li qui era, va començar a fer-li preguntes fins que en Raúl es va posar nerviós i va admetre que ell havia assassinat a la Sara.
Finalment va acabar a la presó i els pares de la Sara li van estar molt agraïts a l’inspector Martí pel seu treball.
divendres, 28 de maig del 2010
- Fusionar els tres articles en un de sol, sintetitzant les característiques més importants d’ambdós gèneres.
● Novel·la negra:
Es tracta d'una novel·la policíaca que visualitza el crim com un fenòmen social amb antecedents i conseqüències en la col·lectivitat on s'ha produït.
Es coneix com ''detective novel'', ''mystery novel'' o ''suspense novel''.
Suposa una ruptura amb tots els cànons de la narrativa policíaca anterior, passa d'una tranquilitat ambiental a la violència de la societat real. El llenguatge es transforma en col·loquial, ràpid i propi de la realitat. Aquesta novel·la té com a elements esencials la denuncia moralitzant i el contingut ideològic, juntament amb la temàtica criminal.
La novel·la negra té les seves arrels en l'acció policíaca de les ''dime novels'' nord americanes. Els canvis socials, els avenços tecnològics, les noves formes de violència o l'alliberació de costums, han impulsat el desenvolupament de la novel·la negra condicionant la seva transformació.
● Novel·la policial:
Es tracta d'una novel·la en la que segons Poe nosaltres, els lectors ens convertim en personatges. Trobem una temàtica com per exemple la d'un assasinat en una única habitació tancada.
La subsistència d'aquest tipus de novel·la es posa en dubte ja que ens interessa saber com entra l'assasí en un grup de persones, els mitjans i variacions del crim,... Ens cal tornar a aquella novel·la psicològica com Macbeth i aquells assasinats de les novel·les de Dostoievsky.
En l'història de la literatura la missió de la novel·la policial es recordar aqueestes virtuts clàssiques de l'organització i premeditació de totes les obres literàries.
Es tracta d'una novel·la policíaca que visualitza el crim com un fenòmen social amb antecedents i conseqüències en la col·lectivitat on s'ha produït.
Es coneix com ''detective novel'', ''mystery novel'' o ''suspense novel''.
Suposa una ruptura amb tots els cànons de la narrativa policíaca anterior, passa d'una tranquilitat ambiental a la violència de la societat real. El llenguatge es transforma en col·loquial, ràpid i propi de la realitat. Aquesta novel·la té com a elements esencials la denuncia moralitzant i el contingut ideològic, juntament amb la temàtica criminal.
La novel·la negra té les seves arrels en l'acció policíaca de les ''dime novels'' nord americanes. Els canvis socials, els avenços tecnològics, les noves formes de violència o l'alliberació de costums, han impulsat el desenvolupament de la novel·la negra condicionant la seva transformació.
● Novel·la policial:
Es tracta d'una novel·la en la que segons Poe nosaltres, els lectors ens convertim en personatges. Trobem una temàtica com per exemple la d'un assasinat en una única habitació tancada.
La subsistència d'aquest tipus de novel·la es posa en dubte ja que ens interessa saber com entra l'assasí en un grup de persones, els mitjans i variacions del crim,... Ens cal tornar a aquella novel·la psicològica com Macbeth i aquells assasinats de les novel·les de Dostoievsky.
En l'història de la literatura la missió de la novel·la policial es recordar aqueestes virtuts clàssiques de l'organització i premeditació de totes les obres literàries.
dimarts, 25 de maig del 2010
- Busca informació sobre alguns autors:
Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan DBE va nèixer el 15 de setembre de 1890 i va morir el 12 gener 1976, és coneguda com Agatha Christie i va ser una escriptora britànica de novel les policíaques. També va escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Mary Westmacott. És coneguda com la Reina del Crim.
Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus de l'habitació tancada i d'arguments on intervé un dels seus personatges principals, Hèrcules Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar la forma establerta del relat de detectius, donava tota la informació per resoldre el problema.
Agatha Christie va estar escrivint des del final de la Primera Guerra Mundial, quan va crear el seu personatge Hèrcules Poirot, el petit detectiu belga amb el cap amb forma d'ou i la seva passió per "l'ordre i mètode", i des de llavors un dels detectius més populars des de Sherlock Holmes.
A més de ser escriptora detectivesca, Agatha Christie va escriure 6 novel romàntiques sota el pseudònim Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes.
Una de les característiques principals de la prosa detectivesca d'Agatha Christie és que es desenvolupa en el que s'anomena el whodunit, el que permet al lector assajar hipòtesi i en definitiva intentar endevinar la identitat del culpable abans d'acabar la lectura del relat.
____________________________________________________________________________________
Samuel Dashiell Hammett va néixer el 27 de maig de 1894 i va morir el 10 gener 1961. Va ser un escriptor nord-americà de novel.la negra, i també de contes curts. Entre els personatges més recordats que va crear es troben Sam Spade (El falcó maltès), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'agent de la Continental (Collita vermella). També va escriure sota els pseudònims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.
Obres més importants:
* La maledicció dels Dain (The Dain Curse): 19 de juliol de 1929.
* El falcó maltès (The Maltese Falcon): 14 de febrer de 1930.
* La clau de vidre (The Glass Key): 24 d'abril de 1931.
* L'home prim (The Thin Man): 8 de gener de 1934.
* Diners sagnant (Blood Money): 1943, un recull d'històries curtes.
* L'agent de la Continental (The Continental Op): 1974, col·lecció de relats curts protagonitzats pel detectiu de Collita Roja.
___________________________________________________________________
Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Estudià medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes.
Després d'abandonar la literatura es va casar i al 1902 va rebre el títol de Sir. Participà en la Primera Guerra Mundial i a partir d'aquella experiència es convertí en seguidor de l'espiritisme.
A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle poseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme entre altres.
Llibres de Sherlock Holmes
- Estudi en escarlata
- El signe dels quatre
- Aventures de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- Memòries de Shelock Holmes (conté onze històries)
- El retorn de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- El gos dels Bakerville
- La vall del terror
- Comiat de Sherlock Holmes (conté vuit històries)
- L'Arxiu de Sherlock Holmes (conté dotze històries)
__________________________________________________________
Raymond Thornton Chandler (Chicago, 22 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959). Considerat com un dels pares de la novel·la negra nord-americana, juntament amb Dashiell Hammett. Fou el creador del personatge anomenat Philip Marlowe, que ha passat a la posteritat com un dels arquetips més famosos de detectiu privat de la narrativa criminal.
Raymond Chandler forma part de la segona generació de l'escola "dura" de narradors policíacs americans (després dels escriptors pioners de la Black Mask). Així, s'inscriu clarament en la tendència hard-boiled (dur i en ebullició) inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordassos, i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nordamericana. Però se'n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l'inclina al meliorisme i a l'esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.
D'un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.
Tota la seva obra, especialment la sèrie de novel·les protagonitzades per Philip Marlowe, expressa l'enfrontament d'un humanista amb les realitats profundes del seu entorn, per mitjà de la confrontació d'un precari ideal de justícia amb l'enviliment produït pels diners i pel poder. Un altre tema característic de la seva obra és l'amenaça del pas del temps i de la mort en un clima general de marciment. Això probablement s'explica, en part, pel fet que iniciés la seva obra a una edat avançada i hagués de viure la seva vellesa en el context hollywoodià, poc caritatiu enfront el decandiment físic. Juntament amb això, hi jugà un pes important el fet d'estar casat amb un dona molt més gran que ell.
Tot i que no fou l'inventor del personatge del detectiu privat, dur, sagaç, amb una inexcusable dosi de whisky diària, escèptic i enfrontat a un món de corrupció, és indubtable que Raymond Chandler va crear escola amb el seu inconfusible Philip Marlowe, fins al punt que un bon grapat de personatges posteriors han hagut de passar inevitablement pel tràngol de les comparacions. De Pepe Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, s'ha dit per exemple que és el Marlowe espanyol.
Obra
Narracions breus per a la Black Mask:
Blackmailers Don't Shoot (Els xantatgistes no dispares), 1933
Smart-Aleck Kill (La matança d'Aleck el viu), 1934
Killer in the Rain (Assassí en la pluja), 1935
The Man Who Liked the Dogs (L'home que estimava els gossos), 1936
Try the Girl (Cerqueu la noia), 1937
Novel·les:
The Big Sleep (La gran dormida), 1939
Farewell, my Lovely (Adéu, nena), 1940
The High Window (La finestra alta), 1942
The Lady in the Lake (La dama del llac), 1943
The Little Sister (La germana petita), 1949
The Long Goodbye (El llarg adéu), 1953
Playback, 1958
Guions pel cinema:
Double Indemnity (Doble indemnització). Billy Wilder, 1944
And Now Tomorrow (L'esdevenidor és llarg). Irving Pichel, 1944
The Unseen (El misteri). Lewis Allen, 1945
The Blue Dahlia (La dalia blava). George Marshall, 1946
Strangers on a Train (Estranys en un tren). Alfred Hitchcock, 1951
Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan DBE va nèixer el 15 de setembre de 1890 i va morir el 12 gener 1976, és coneguda com Agatha Christie i va ser una escriptora britànica de novel les policíaques. També va escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Mary Westmacott. És coneguda com la Reina del Crim.
Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus de l'habitació tancada i d'arguments on intervé un dels seus personatges principals, Hèrcules Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar la forma establerta del relat de detectius, donava tota la informació per resoldre el problema.
Agatha Christie va estar escrivint des del final de la Primera Guerra Mundial, quan va crear el seu personatge Hèrcules Poirot, el petit detectiu belga amb el cap amb forma d'ou i la seva passió per "l'ordre i mètode", i des de llavors un dels detectius més populars des de Sherlock Holmes.
A més de ser escriptora detectivesca, Agatha Christie va escriure 6 novel romàntiques sota el pseudònim Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes.
Una de les característiques principals de la prosa detectivesca d'Agatha Christie és que es desenvolupa en el que s'anomena el whodunit, el que permet al lector assajar hipòtesi i en definitiva intentar endevinar la identitat del culpable abans d'acabar la lectura del relat.
____________________________________________________________________________________
Samuel Dashiell Hammett va néixer el 27 de maig de 1894 i va morir el 10 gener 1961. Va ser un escriptor nord-americà de novel.la negra, i també de contes curts. Entre els personatges més recordats que va crear es troben Sam Spade (El falcó maltès), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'agent de la Continental (Collita vermella). També va escriure sota els pseudònims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.
Obres més importants:
* La maledicció dels Dain (The Dain Curse): 19 de juliol de 1929.
* El falcó maltès (The Maltese Falcon): 14 de febrer de 1930.
* La clau de vidre (The Glass Key): 24 d'abril de 1931.
* L'home prim (The Thin Man): 8 de gener de 1934.
* Diners sagnant (Blood Money): 1943, un recull d'històries curtes.
* L'agent de la Continental (The Continental Op): 1974, col·lecció de relats curts protagonitzats pel detectiu de Collita Roja.
___________________________________________________________________
Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Estudià medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes.
Després d'abandonar la literatura es va casar i al 1902 va rebre el títol de Sir. Participà en la Primera Guerra Mundial i a partir d'aquella experiència es convertí en seguidor de l'espiritisme.
A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle poseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme entre altres.
Llibres de Sherlock Holmes
- Estudi en escarlata
- El signe dels quatre
- Aventures de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- Memòries de Shelock Holmes (conté onze històries)
- El retorn de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- El gos dels Bakerville
- La vall del terror
- Comiat de Sherlock Holmes (conté vuit històries)
- L'Arxiu de Sherlock Holmes (conté dotze històries)
__________________________________________________________
Raymond Thornton Chandler (Chicago, 22 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959). Considerat com un dels pares de la novel·la negra nord-americana, juntament amb Dashiell Hammett. Fou el creador del personatge anomenat Philip Marlowe, que ha passat a la posteritat com un dels arquetips més famosos de detectiu privat de la narrativa criminal.
Raymond Chandler forma part de la segona generació de l'escola "dura" de narradors policíacs americans (després dels escriptors pioners de la Black Mask). Així, s'inscriu clarament en la tendència hard-boiled (dur i en ebullició) inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordassos, i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nordamericana. Però se'n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l'inclina al meliorisme i a l'esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.
D'un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.Tota la seva obra, especialment la sèrie de novel·les protagonitzades per Philip Marlowe, expressa l'enfrontament d'un humanista amb les realitats profundes del seu entorn, per mitjà de la confrontació d'un precari ideal de justícia amb l'enviliment produït pels diners i pel poder. Un altre tema característic de la seva obra és l'amenaça del pas del temps i de la mort en un clima general de marciment. Això probablement s'explica, en part, pel fet que iniciés la seva obra a una edat avançada i hagués de viure la seva vellesa en el context hollywoodià, poc caritatiu enfront el decandiment físic. Juntament amb això, hi jugà un pes important el fet d'estar casat amb un dona molt més gran que ell.
Tot i que no fou l'inventor del personatge del detectiu privat, dur, sagaç, amb una inexcusable dosi de whisky diària, escèptic i enfrontat a un món de corrupció, és indubtable que Raymond Chandler va crear escola amb el seu inconfusible Philip Marlowe, fins al punt que un bon grapat de personatges posteriors han hagut de passar inevitablement pel tràngol de les comparacions. De Pepe Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, s'ha dit per exemple que és el Marlowe espanyol.
Obra
Narracions breus per a la Black Mask:
Blackmailers Don't Shoot (Els xantatgistes no dispares), 1933
Smart-Aleck Kill (La matança d'Aleck el viu), 1934
Killer in the Rain (Assassí en la pluja), 1935
The Man Who Liked the Dogs (L'home que estimava els gossos), 1936
Try the Girl (Cerqueu la noia), 1937
Novel·les:
The Big Sleep (La gran dormida), 1939
Farewell, my Lovely (Adéu, nena), 1940
The High Window (La finestra alta), 1942
The Lady in the Lake (La dama del llac), 1943
The Little Sister (La germana petita), 1949
The Long Goodbye (El llarg adéu), 1953
Playback, 1958
Guions pel cinema:
Double Indemnity (Doble indemnització). Billy Wilder, 1944
And Now Tomorrow (L'esdevenidor és llarg). Irving Pichel, 1944
The Unseen (El misteri). Lewis Allen, 1945
The Blue Dahlia (La dalia blava). George Marshall, 1946
Strangers on a Train (Estranys en un tren). Alfred Hitchcock, 1951
dijous, 20 de maig del 2010
3. Comentari crític de la novel•la
A mi personalment no m’agradat molt el llibre, i això no vol dir que estigui malt escrit o redactat, tot el contrari. A mi no m’agradat pel simple fet aquest tipus de novel•les no són del meu estil.
Pel que fa l’estil de la novel•la és molt profund perquè si coneixem una mica la vida de l’autor podem adonar-nos e que la seva infància va ser molt dura, que el l sempre s’ha sentit excloït i apartat i sempre ha sigut molt solitari. I això ho reflexa en la seva obra.
Quan a la metamorfosi es converteix en escarabat poc a poc es va distanciant de la seva família fins al punt de que no el tracten com a un fill sinó com a un ésser estrany que ningú el vol.
Kafka utilitza un llenguatge elaborat però a la vegada comprensible i que reflexa els seus estats d’ànims.
Carla Beschi Fuentes
dimecres, 19 de maig del 2010
Carla
http://www.gliffy.com/gliffy/#d=2109868&t=liteuniversal_carla
http://www.gliffy.com/pubdoc/2109868/S.png
dimarts, 18 de maig del 2010
2. Confeccionar un relat que s’iniciï com el llibre de Kafka (amb un petit canvi): “Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertit/-da en…”
Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertida en papallona. No podia creure que això m’estigués passant a mi. El primer que se’n va passar pel cap va ser tancar els ulls fortament i tornar-los a obrir per veure si era un malson però no. Després seguidament vaig recordar un documental que vaig veure sobre les papallones i deien que vivien molt poc de temps ja que estaven moltes hores volant i sense menjar. No parava de repetir-me que això no em podia estar passant a mi..
M’estava desesperant perquè no sabria com explicar-li als meus pares i a la meva germana, que havien anat a la platja del costat de l’hotel on estàvem passant les vacances, el que m’havia passat. Em vaig enlairar, no m’ho podia creure, estava fent allò que sempre havia desitjat fer algun cop a la meva vida però no convertida en papallona.
Unes hores després, dos o potser tres, se’m va passar el nerviosisme i vaig començar a pensar en les meves coses i em vaig dir a mi mateixa que jo abans de morir o de el que em passés havia de dir-li a ell tot el que sentia sinó no m’ho perdonaria mai.
Ell era l’amor de la meva vida, feia temps que no ens veiem però jo mai el vaig oblidar i estava convençuda en que algun dia tornaria a estar amb ell; després de mirar-me al mirall vaig començar a plorar.
De sobte vaig escoltar la veu de la meva mare que em cridava, va entrar a la meva habitació de l’hotel i al veure que jo no estava va pensar que m’havia anat amb els nois de l’hotel. Per instint vaig sortir per la finestra, per un moment vaig veure la meva mort al meu costat però mica en mica vaig poder entrar a una altra habitació on hi havia un nen de aproximadament dos anys que al veure’m va agafar una joguina i em perseguia i jo no sabia que fer i cada cop estava més marejada i tenia molta por necessitava a la meva mare al costat , i el nen em seguia cada vegada més ràpid i després va entrar l’àvia del nen i al veure que el seu net tenia por va agafar una escombra i el va donar un fort cop i ..
-Carla és el tercer cop que et crido, lleva’t o arribaràs tard!
Em vaig aixecar d’un salt, em vaig mirar al mirall i era jo, amb la meva cara, el meu cos, les meves extremitats... vaig córrer on era la mare i li vaig donar una abraçada inexplicable.
Carla Beschi Fuentes
Quan un matí em vaig despertar després d’un somni intranquil, em vaig trobar sobre el meu llit convertida en papallona. No podia creure que això m’estigués passant a mi. El primer que se’n va passar pel cap va ser tancar els ulls fortament i tornar-los a obrir per veure si era un malson però no. Després seguidament vaig recordar un documental que vaig veure sobre les papallones i deien que vivien molt poc de temps ja que estaven moltes hores volant i sense menjar. No parava de repetir-me que això no em podia estar passant a mi..
M’estava desesperant perquè no sabria com explicar-li als meus pares i a la meva germana, que havien anat a la platja del costat de l’hotel on estàvem passant les vacances, el que m’havia passat. Em vaig enlairar, no m’ho podia creure, estava fent allò que sempre havia desitjat fer algun cop a la meva vida però no convertida en papallona.
Unes hores després, dos o potser tres, se’m va passar el nerviosisme i vaig començar a pensar en les meves coses i em vaig dir a mi mateixa que jo abans de morir o de el que em passés havia de dir-li a ell tot el que sentia sinó no m’ho perdonaria mai.
Ell era l’amor de la meva vida, feia temps que no ens veiem però jo mai el vaig oblidar i estava convençuda en que algun dia tornaria a estar amb ell; després de mirar-me al mirall vaig començar a plorar.
De sobte vaig escoltar la veu de la meva mare que em cridava, va entrar a la meva habitació de l’hotel i al veure que jo no estava va pensar que m’havia anat amb els nois de l’hotel. Per instint vaig sortir per la finestra, per un moment vaig veure la meva mort al meu costat però mica en mica vaig poder entrar a una altra habitació on hi havia un nen de aproximadament dos anys que al veure’m va agafar una joguina i em perseguia i jo no sabia que fer i cada cop estava més marejada i tenia molta por necessitava a la meva mare al costat , i el nen em seguia cada vegada més ràpid i després va entrar l’àvia del nen i al veure que el seu net tenia por va agafar una escombra i el va donar un fort cop i ..
-Carla és el tercer cop que et crido, lleva’t o arribaràs tard!
Em vaig aixecar d’un salt, em vaig mirar al mirall i era jo, amb la meva cara, el meu cos, les meves extremitats... vaig córrer on era la mare i li vaig donar una abraçada inexplicable.
Carla Beschi Fuentes
dilluns, 3 de maig del 2010
Ciència-Ficció i Blade runner
1. Definició de ciència-ficció
La ciència-ficció és un gènere de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
La ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Allò que la fa diferent dels altres és l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper. Això requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses.
2. Mapa conceptual sobre els temes (subgèneres) de la ciència-ficció. Tria els més importants, relaciona’ls amb pel•lícules i intenta trobar-ne d’altres.
3. Els quatre procediments emprats en la literatura fantàstica
-Al·lotopia: pot imaginar que el nostre món és realment diferent del que és, que passen coses que no solen passar. Construeix un món alternatiu i assumeix que aquest és més real que el món real.
-Utopia: Pot imaginar que el món possible narrat sigui inaccesible al nostre, que existeixi en algun lloc encara que normalment sigui inaccesible que construeixi un model de com hauria de ser el món real.
-Ucronia [o història-ficció]: La utopia es por transformar en ucronia si el contrafactual assumeix la forma següent: què haruia passat si allò que ha passat realment hagués passat diferentment?
-Metatopia i metacronia: El món possible representa una fase futura del món real present i, per més estructuralment diferent que sigui del món real, el món possible és precissament possible i versemblant perquè les transformacions a què és sotmès no fan sinó completar les línies tendencials del món real. Definirem aques tipues de novel·la fantàstica com a novel·la d'anticipació.
4. Distinció entre ciència-ficció i literatura fantàstica.
La ciència-ficció és un gènere que presenta avanços científics i tecnològics, presents o futurs sobre la societat, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
El que diferencia aquest gènere de la literatura fantàstica és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, en canvi en ka ciència-ficció es canvia només un i a partir d’aixó, es fa una hipòtesi de com seria aquest factor diferent.
3. Elements futuristes que hi trobis: roba, llengua, casa, androides, vehicles, etc
A la pel·lícula de Blade Runner podem trobar que la roba dels Repiclants (que són uns androides) és bastant extranya, és a dir, utilitzen plàstics i vestits extravagants, a més també es maquillen d'una manera força extranya.
Un altre element molt futurista són els cotxes voladors i que les cases no tenen llums i aquest factor jo crec que està causat perquè s'han acabat les fonts d'energia no renovables.
La llengua és igual però hi ha un personatge (Gaff) que parla un altra idioma que es diu "Interlingua".
5. Tema, símbols, personatges, …
- Tema: Com a obra del gènere cyberpunk conté i explora convencions com la dona fatal, la narració en primera persona de Raymond Chandler, la qüestionable perspectiva moral de l'heroi, així com la cinematografia fosca i d'ombres.
Abasta temes com la filosofia de la religió i les implicacions ètiques que comporta el domini de la enginyeria genètica, dins del context del drama clàssic grec i les nocions de l'hibris, sense deixar de banda l'àmbit literari, tot tenint present la poesia de William Blake i la Bíblia. Blade Runner també mostra una partida d'escacs basada en la famosa "Immortal’’. El món de Blade Runner representa un futur que en l'actualitat és més a prop que no pas quan es va fer la pel•lícula. L'obra penetra en les implicacions futures de la tecnologia integrada en l'ambient i la societat, i té present el passat amb l'ús de la literatura, el simbolisme religiós, els clàssics temes dramàtics i el cinema negre. Aquesta tensió entre passat, present i futur és evident en el futur adaptat de Blade Runner, on l'alta tecnologia llueix en alguns llocs mentre que la resta és decadent i vell.
Amb context opressiu clarifica per que moltes persones marxen a les colònies exteriors, un paral•lelisme amb la migració al continent americà. Les prediccions populars dels anys 80, on Estats Units és sobrepassat econòmicament pel Japó, es reflecteixen en el domini de la cultura i publicitat japonesa a la ciutat de Los Ángeles del 2019. També la pel•lícula fa un ús intensiu dels ulls i les imatges manipulades, potser per cridar d'atenció sobre la realitat i la capacitat que tenim de percebre-la.
Tot això proporciona una atmosfera d'incertesa en relació al tema central de Blade Runner, una reflexió sobre l'ésser humà. Per descobrir als replicants, s'utilitza una prova de empatia, amb preguntes centrades en el tractament als animals; això és un indicador essencial de la "humanitat" d'un individu. Els replicants són presentats com a personatges apàtics, i mentre que els humans mostren passions i preocupacions pels altres, la massa humana que habita els carrers és freda i impersonal. La pel•lícula va tan lluny com per posar en dubte la naturalesa de Deckard i obligar a l'audiència a reevaluar què significa ser un ésser humà.
- Personatges:
Rick Deckard: protagonista de la pel•lícula.
Roy Batty: Líder violent dels replicants.
Rachael
Gaff
Pris: enamorada de Roy Batty.
Holden: Holden no tenia moltes oportunitats de lluitar contra el primer Nexus-6 i, mentre està hospitalitzat, només aconsegueix desenfundar la seva arma i advertir a Deckard dels replicants; és una escena suprimida.
Leon: encara que a primera vista sembla un replicant que destaca per la seva força, Leon té una intel•ligència intuïtiva que li va permetre gairebé matar a Holden, torturar a Chew i atacar per sorpresa a Deckard.
capità Bryant
Dr. Eldon Tyrell: Amb una veu penetrant, confiada i egocèntrica, aquest magnat corporatiu dirigés l'avanç científic i el desenvolupament dels replicants, creant una recreació gradual de l'esclavitud.
Hannibal Chew: ancià genetista que estima el seu treball, especialment la creació sintètica d'ulls.
J. F. Sebastian, un geni taciturn i solitari, que proporciona un retrat compassiu però obedient de la humanitat.
Zhora
Kaiser: l'altre petit autómata.
Taffy Lewis, l'amo del local on treballa Zhora.
Howie Lee, el mestre de Sushi, apareix al principi de la pel•lícula.
- Simbologia: Alguns personatges tenen referències bíbliques. J.F. Sebastian representaria a Crist amb una naturalesa divina i humana.
Rachel amb el seu nom, fa referència a la dona estèril que finalment és mare. Els replicants són estèrils, pero Rachel acaba no pertanyent a aquest grup ja que aconsegueix d’alguna manera trets humans.
A la simbologia de la pel•lícula també pertany l’ unicorn, que representa la llibertat que busquen els replicants. El foc simbolitza el poder i força dels replicants, que es troba sobre la de tots els humans.
La partida d’escacs representa la lluita entre l’home i replicant (peons).
Els ulls durant tota la pel•lícula apareixen. ÉS l’única manera que tenen per diferenciar els humans dels replicants, d’aquesta manera els ulls són el pas de replicant a humà.
La ciència-ficció és un gènere de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
La ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Allò que la fa diferent dels altres és l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper. Això requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses.
2. Mapa conceptual sobre els temes (subgèneres) de la ciència-ficció. Tria els més importants, relaciona’ls amb pel•lícules i intenta trobar-ne d’altres.
3. Els quatre procediments emprats en la literatura fantàstica
-Al·lotopia: pot imaginar que el nostre món és realment diferent del que és, que passen coses que no solen passar. Construeix un món alternatiu i assumeix que aquest és més real que el món real.
-Utopia: Pot imaginar que el món possible narrat sigui inaccesible al nostre, que existeixi en algun lloc encara que normalment sigui inaccesible que construeixi un model de com hauria de ser el món real.
-Ucronia [o història-ficció]: La utopia es por transformar en ucronia si el contrafactual assumeix la forma següent: què haruia passat si allò que ha passat realment hagués passat diferentment?
-Metatopia i metacronia: El món possible representa una fase futura del món real present i, per més estructuralment diferent que sigui del món real, el món possible és precissament possible i versemblant perquè les transformacions a què és sotmès no fan sinó completar les línies tendencials del món real. Definirem aques tipues de novel·la fantàstica com a novel·la d'anticipació.
4. Distinció entre ciència-ficció i literatura fantàstica.
La ciència-ficció és un gènere que presenta avanços científics i tecnològics, presents o futurs sobre la societat, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
El que diferencia aquest gènere de la literatura fantàstica és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, en canvi en ka ciència-ficció es canvia només un i a partir d’aixó, es fa una hipòtesi de com seria aquest factor diferent.
3. Elements futuristes que hi trobis: roba, llengua, casa, androides, vehicles, etc
A la pel·lícula de Blade Runner podem trobar que la roba dels Repiclants (que són uns androides) és bastant extranya, és a dir, utilitzen plàstics i vestits extravagants, a més també es maquillen d'una manera força extranya.
Un altre element molt futurista són els cotxes voladors i que les cases no tenen llums i aquest factor jo crec que està causat perquè s'han acabat les fonts d'energia no renovables.
La llengua és igual però hi ha un personatge (Gaff) que parla un altra idioma que es diu "Interlingua".
5. Tema, símbols, personatges, …
- Tema: Com a obra del gènere cyberpunk conté i explora convencions com la dona fatal, la narració en primera persona de Raymond Chandler, la qüestionable perspectiva moral de l'heroi, així com la cinematografia fosca i d'ombres.
Abasta temes com la filosofia de la religió i les implicacions ètiques que comporta el domini de la enginyeria genètica, dins del context del drama clàssic grec i les nocions de l'hibris, sense deixar de banda l'àmbit literari, tot tenint present la poesia de William Blake i la Bíblia. Blade Runner també mostra una partida d'escacs basada en la famosa "Immortal’’. El món de Blade Runner representa un futur que en l'actualitat és més a prop que no pas quan es va fer la pel•lícula. L'obra penetra en les implicacions futures de la tecnologia integrada en l'ambient i la societat, i té present el passat amb l'ús de la literatura, el simbolisme religiós, els clàssics temes dramàtics i el cinema negre. Aquesta tensió entre passat, present i futur és evident en el futur adaptat de Blade Runner, on l'alta tecnologia llueix en alguns llocs mentre que la resta és decadent i vell.
Amb context opressiu clarifica per que moltes persones marxen a les colònies exteriors, un paral•lelisme amb la migració al continent americà. Les prediccions populars dels anys 80, on Estats Units és sobrepassat econòmicament pel Japó, es reflecteixen en el domini de la cultura i publicitat japonesa a la ciutat de Los Ángeles del 2019. També la pel•lícula fa un ús intensiu dels ulls i les imatges manipulades, potser per cridar d'atenció sobre la realitat i la capacitat que tenim de percebre-la.
Tot això proporciona una atmosfera d'incertesa en relació al tema central de Blade Runner, una reflexió sobre l'ésser humà. Per descobrir als replicants, s'utilitza una prova de empatia, amb preguntes centrades en el tractament als animals; això és un indicador essencial de la "humanitat" d'un individu. Els replicants són presentats com a personatges apàtics, i mentre que els humans mostren passions i preocupacions pels altres, la massa humana que habita els carrers és freda i impersonal. La pel•lícula va tan lluny com per posar en dubte la naturalesa de Deckard i obligar a l'audiència a reevaluar què significa ser un ésser humà.
- Personatges:
Rick Deckard: protagonista de la pel•lícula.
Roy Batty: Líder violent dels replicants.
Rachael
Gaff
Pris: enamorada de Roy Batty.
Holden: Holden no tenia moltes oportunitats de lluitar contra el primer Nexus-6 i, mentre està hospitalitzat, només aconsegueix desenfundar la seva arma i advertir a Deckard dels replicants; és una escena suprimida.
Leon: encara que a primera vista sembla un replicant que destaca per la seva força, Leon té una intel•ligència intuïtiva que li va permetre gairebé matar a Holden, torturar a Chew i atacar per sorpresa a Deckard.
capità Bryant
Dr. Eldon Tyrell: Amb una veu penetrant, confiada i egocèntrica, aquest magnat corporatiu dirigés l'avanç científic i el desenvolupament dels replicants, creant una recreació gradual de l'esclavitud.
Hannibal Chew: ancià genetista que estima el seu treball, especialment la creació sintètica d'ulls.
J. F. Sebastian, un geni taciturn i solitari, que proporciona un retrat compassiu però obedient de la humanitat.
Zhora
Kaiser: l'altre petit autómata.
Taffy Lewis, l'amo del local on treballa Zhora.
Howie Lee, el mestre de Sushi, apareix al principi de la pel•lícula.
- Simbologia: Alguns personatges tenen referències bíbliques. J.F. Sebastian representaria a Crist amb una naturalesa divina i humana.
Rachel amb el seu nom, fa referència a la dona estèril que finalment és mare. Els replicants són estèrils, pero Rachel acaba no pertanyent a aquest grup ja que aconsegueix d’alguna manera trets humans.
A la simbologia de la pel•lícula també pertany l’ unicorn, que representa la llibertat que busquen els replicants. El foc simbolitza el poder i força dels replicants, que es troba sobre la de tots els humans.
La partida d’escacs representa la lluita entre l’home i replicant (peons).
Els ulls durant tota la pel•lícula apareixen. ÉS l’única manera que tenen per diferenciar els humans dels replicants, d’aquesta manera els ulls són el pas de replicant a humà.
dilluns, 12 d’abril del 2010
dilluns, 22 de març del 2010
MADAME BOVARY
FITXA TÉCNICA
Títul: Madame Bovary
Direcció: Claude Chabrol
Guió: Claude Chabrol (Novela: Gustave Flaubert)
Música: Matthieu Chabrol
Fotografia: Jean Rabier
Repart: Isabelle Huppert
Jean- François Balmer
Christophe Malavoy
Lucas Belvaux
Jean Yanne
Christiane Minazzoli
Datos y cifras
Païs: França
Any: 1991
Génere: Drama
Durada: 131 minutos
CRÍTIQUES DE LA PEL·LICULA
Millor us llegiu la novel
La més fluixa adaptació al cinema de la novel.la de Flaubert, tot i que, com s'esmenta en l'excel·lent crítica de Miquel, és bastant fidel al text. La pel.lícula és llòbrega, amb ritme lent i talls bruscos. Sembla feta només per a persones que hagin llegit la novel.la.
El segle XIX marca el començament de l'edat contemporània, un segle marcat pels canvis profunds, amb una revolució industrial i científica, on la gent comença a alfabetitzar i qüestionar els ensenyaments de l'Església.
Emma Bovary és una dona que perfectament podria viure en la nostra època. Amb formació, intel ligència i ambició, Emma no se sent realitzada amb el seu paper de mestressa de casa i mare, com moltes dones d'avui en dia que no s'adapten als rols que els ha tocat viure, cau en una depressió, una malaltia que encara no es coneixia en el segle XIX. És una història moderna, transgressora en el seu temps i, sobretot, feminista.
La protagonista, Isabelle Huppert, no em convenç, em sembla massa gran per al paper i no em transmet res. No obstant això, Jean-François Balmer, que fa del dr. Bovary, m'agrada bastant; fa molt bé de marit Pavis.
Val la pena veure-la en versió original ja que el doblatge és molt dolent.
CRÍTICA PERSONAL
L'adaptació a la pantalla de la novel•la de Gustave Flaubert "Madame Bovary" de Claude Chabrol (1991) és pèssima. Els personatges no expressen bé els seus sentiments i emocions. Tampoc es veu representat en la pel•lícula la causa de que Emma rebutgi la seva vida i vulgui ser infidel al seu marit i que vulgui portar una vida que no es realment la que li toca viure i aquesta causa es la lectura excessiva de llibres de caire romàntic.
També hi ha d'altres factors que no s'ajusten bé, com seria el doblatge. Pel que fa el vestuari nosaltres creiem que és el que més s'ajusta a l’obra però pel que fa la descripció d’Emma tampoc està ben adaptada, ni Charles i molt menys la petita Berthe.
En definitiva, diem que és una de les pitjors pel•lícules que hem vist mai, i no per l’argument ( que està bé) sinó per la posada en escena.
Títul: Madame Bovary
Direcció: Claude Chabrol
Guió: Claude Chabrol (Novela: Gustave Flaubert)
Música: Matthieu Chabrol
Fotografia: Jean Rabier
Repart: Isabelle Huppert
Jean- François Balmer
Christophe Malavoy
Lucas Belvaux
Jean Yanne
Christiane Minazzoli
Datos y cifras
Païs: França
Any: 1991
Génere: Drama
Durada: 131 minutos
CRÍTIQUES DE LA PEL·LICULA
Millor us llegiu la novel
La més fluixa adaptació al cinema de la novel.la de Flaubert, tot i que, com s'esmenta en l'excel·lent crítica de Miquel, és bastant fidel al text. La pel.lícula és llòbrega, amb ritme lent i talls bruscos. Sembla feta només per a persones que hagin llegit la novel.la.
El segle XIX marca el començament de l'edat contemporània, un segle marcat pels canvis profunds, amb una revolució industrial i científica, on la gent comença a alfabetitzar i qüestionar els ensenyaments de l'Església.
Emma Bovary és una dona que perfectament podria viure en la nostra època. Amb formació, intel ligència i ambició, Emma no se sent realitzada amb el seu paper de mestressa de casa i mare, com moltes dones d'avui en dia que no s'adapten als rols que els ha tocat viure, cau en una depressió, una malaltia que encara no es coneixia en el segle XIX. És una història moderna, transgressora en el seu temps i, sobretot, feminista.
La protagonista, Isabelle Huppert, no em convenç, em sembla massa gran per al paper i no em transmet res. No obstant això, Jean-François Balmer, que fa del dr. Bovary, m'agrada bastant; fa molt bé de marit Pavis.
Val la pena veure-la en versió original ja que el doblatge és molt dolent.
CRÍTICA PERSONAL
L'adaptació a la pantalla de la novel•la de Gustave Flaubert "Madame Bovary" de Claude Chabrol (1991) és pèssima. Els personatges no expressen bé els seus sentiments i emocions. Tampoc es veu representat en la pel•lícula la causa de que Emma rebutgi la seva vida i vulgui ser infidel al seu marit i que vulgui portar una vida que no es realment la que li toca viure i aquesta causa es la lectura excessiva de llibres de caire romàntic.
També hi ha d'altres factors que no s'ajusten bé, com seria el doblatge. Pel que fa el vestuari nosaltres creiem que és el que més s'ajusta a l’obra però pel que fa la descripció d’Emma tampoc està ben adaptada, ni Charles i molt menys la petita Berthe.
En definitiva, diem que és una de les pitjors pel•lícules que hem vist mai, i no per l’argument ( que està bé) sinó per la posada en escena.
dijous, 18 de març del 2010
REALISME
La literatura de la sociedad burguesa: del romanticismo al realismo
En la base del Romanticismo habíamos visto una protesta contra el mundo burgués. Junto a este rechazo de los valores burgueses surgieron otras actitudes:
-aceptación
-crítica de la sociedad burguesa
El escritos vive en una sociedad en la que los valores burgueses se encuentran cada vez más consolidados.
El Realismo surge, pues, por la evolución a partir del Romanticismo. Los cambios sociales y de mentalidad explican el paso de uno al otro. En el Romanticismo hubo un estallido de ideas en cambio al cabo de los años esta exaltación fue minorando donde los nuevos tiempos conducen hacia el análisis detenido de la realidad.
Por otra parte el Realismo desarrolla ciertos elementos "románticos" como el interés por la naturaleza , lo regional o lo local; y elimina otros elementos como: se frena la imnaginación, rechanzan lo fantástico, se abandona la evocación por el pasado legendario y en la pintura se busca la exactitud.
Los factores de esta evolución son el público y la condición del escritor.
Ahora predomina un público burgués que rechaza lo idealista, fantástico o extremoso y pide que se hable de lo cotidiano.
El escritor trabaja para una empresa cuya vida depende de la aceptación que las obras publicadas tengan entre aquel público.
En definitiva, el drama pierde vigencia y el teatro se orienta hacia la comedia burguesa. La novela desarrolla la "epopeya de la vida diaria".
EL REALISMO EUROPEO
Hacia el 1850, en Francia, una serie de escritores y críticos presentan ya al Realismo como una nuevo estética, alejada a la romántica.
En 1856 aparece una revista titulada "Réalisme"
Los rasgos esenciales del realismo son:
-Reproducción exacta de la realidad.
-Descripción ejercida en dos direcciones: Ambientes
Psicología
-La pintura de caracteres da origen a la novela psicologica.
-La pintura de ambientes y de costumbres.
-A través de una actitud crítica se descubren lacras de la sociedad.
-Adaptación del lenguaje segun el personaje.
EL NATURALISMO
Pretende ser una concepción del hombre y un método para estudiar y transcribir su comportamiento. Las preocupaciones típicas del momento se basaban en: el materialismo, el determinismo, la influencia de la ciencia experimental.
En cuanto al estilo, los naturalistas pretenden dar más rigor a la observación y documentación.
En la base del Romanticismo habíamos visto una protesta contra el mundo burgués. Junto a este rechazo de los valores burgueses surgieron otras actitudes:
-aceptación
-crítica de la sociedad burguesa
El escritos vive en una sociedad en la que los valores burgueses se encuentran cada vez más consolidados.
El Realismo surge, pues, por la evolución a partir del Romanticismo. Los cambios sociales y de mentalidad explican el paso de uno al otro. En el Romanticismo hubo un estallido de ideas en cambio al cabo de los años esta exaltación fue minorando donde los nuevos tiempos conducen hacia el análisis detenido de la realidad.
Por otra parte el Realismo desarrolla ciertos elementos "románticos" como el interés por la naturaleza , lo regional o lo local; y elimina otros elementos como: se frena la imnaginación, rechanzan lo fantástico, se abandona la evocación por el pasado legendario y en la pintura se busca la exactitud.
Los factores de esta evolución son el público y la condición del escritor.
Ahora predomina un público burgués que rechaza lo idealista, fantástico o extremoso y pide que se hable de lo cotidiano.
El escritor trabaja para una empresa cuya vida depende de la aceptación que las obras publicadas tengan entre aquel público.
En definitiva, el drama pierde vigencia y el teatro se orienta hacia la comedia burguesa. La novela desarrolla la "epopeya de la vida diaria".
EL REALISMO EUROPEO
Hacia el 1850, en Francia, una serie de escritores y críticos presentan ya al Realismo como una nuevo estética, alejada a la romántica.
En 1856 aparece una revista titulada "Réalisme"
Los rasgos esenciales del realismo son:
-Reproducción exacta de la realidad.
-Descripción ejercida en dos direcciones: Ambientes
Psicología
-La pintura de caracteres da origen a la novela psicologica.
-La pintura de ambientes y de costumbres.
-A través de una actitud crítica se descubren lacras de la sociedad.
-Adaptación del lenguaje segun el personaje.
EL NATURALISMO
Pretende ser una concepción del hombre y un método para estudiar y transcribir su comportamiento. Las preocupaciones típicas del momento se basaban en: el materialismo, el determinismo, la influencia de la ciencia experimental.
En cuanto al estilo, los naturalistas pretenden dar más rigor a la observación y documentación.
dilluns, 22 de febrer del 2010
1.Quin és l’estat d’ànim de Faust? Explica’l citant frases textuals seves.
Faust té una visió pessimista del món i de tot el que l’envolta. Creu que tot el que ell fa, diu i pensa està malament i no li servirà per res i l’únic que vol fer es desaparèixer.
-“Els matins em desperto amb horror, m’agradaria plorar llàgrimes amargues quan veig que comença un altre dia que no em satisfarà ni un desig, que evitarà, amb criteri obstinat, tot plaer possible..”
-“Per això la meva existència es feixuga: la vida m’odia, la mort em desitja.”
2.Quin és el plantejament que fa Faust al principi sobre la vida i la mort? Quin dels dos aspectes li importa més? Per què?
Faust diu que la vida l’odia i que la mort el desitja. L’importa més l’aspecte de la mort ja que ell no vol seguir vivint per que pensa que és un desgraciat en tots els aspectes.
3.Al text surt la paraula “aliar-se”. Quina és l’aliança que li proposa Mefistòfeles? A canvi de què? Accepta Faust?
Mefistòfeles li diu que ell a canvi de tot el que Faust li demana (menjar, or, una noia, l’honor, magnífic plaer diví..) vol la seva ànima i Faust l’accepta.
4.Què és el primer que demana Faust després de pactar?
Que quan li posi les cadenes ell voldrà morir però quan aturi el rellotge quedarà lliure de servei, el seu temps haurà acabat i el pacte s’haurà trencat.
5. Al text hi ha una repetició de tots els elements de la vida que Faust rebutja.
Localitza-la i classifica’ls.
Maleeixo l’alta opinió que hom té de si mateix!
Maleeixo l’enlluernament de l’aparença que pressiona les nostres ments!
Maleeixo els somnis de glòria i de falsa perpetuïtat!
Maleeixo les possessions que ens afalaguen:
L’esposa i els fills, el servent i l’arada!
Maleeixo les riqueses que ens condueixen a fets massa agosarats o que ens estoven el coixí d’un llit de gresca!
Maleeixo el suc balsàmic del raïm!
Maleeixo la clemència de l’amor!
Maleeixo l’esperança! Maleeixo la fe,
i la paciència més que res!
a) Fa referència a elements que estàn relacionats amb l’imatge i aparença que els altres individuus de la societat o del nostre entorn tindràn de nosaltres.
b) En aquesta part els elements que es presenten, són els que nosaltres mateixos poseïm i el fet d’aconseguir el que vulguem amb la nostra riquesa.
c) A l’última part els elements que es presenten són més bé, sentiments i sensacions.
6. Faust basa el desencant del món que l’envolta en una antítesi. Busca-la i explica-la ¿Creus que és un precedent dels romàntics aquesta decepció del present? Argumenta la teva resposta revisant les característiques del Romanticisme.
‘'No tindràs allò que vols. Allò que vols no ho tindràs.’’
El significat d’aquesta antítesis és la contraposició entre el voler i el tenir. Potser tens moltes coses, però que per a tu no tenen importància, per tant desitges unes altres coses que no tindràs.
La relació amb el romanticisme, segons la meva opinió, seria la relació entre aquesta característica: La major importància del sentiment enfront la raó. Ja que segons l’antítesi, el que realment vols es relacionaria amb el sentiment, però alhora està present la raó ja que el que tens no t’importa.
7. Per enumerar tot el que rebutja de la vida, Faust utilitza una figura retòrica repetidament. Busca’n el nom i digues en què consisteix.
Hi ha exclamacions que comencen amb el mot Maleeixo, per tant ens trobem davant una anàfora: Repetició d’un mot al començament de frases o versos.
8. A Faust no li importa condemnar-se si pot(....) ¿Et sembla interessant la idea de la joventut eterna? ¿Creus que avui dia és un tema de moda?
Personalment no m’agrada aquesta idea, ja que hi ha moments en la vida que es corresponen amb moments que han de passar en aquell moment i no en un altre. Seria com intentar fer coses de joves, quan ja no ets jove, ja que les teves condicions físiques no seràn les mateixes.
Avui dia em sembla un tema de moda, ja que la gent es preocupa per l'imatge que tenen sobre els altres i busquem operar-nos per amagar els trets que s'identifiquen amb l'edat a la que no pertanyem.
Faust té una visió pessimista del món i de tot el que l’envolta. Creu que tot el que ell fa, diu i pensa està malament i no li servirà per res i l’únic que vol fer es desaparèixer.
-“Els matins em desperto amb horror, m’agradaria plorar llàgrimes amargues quan veig que comença un altre dia que no em satisfarà ni un desig, que evitarà, amb criteri obstinat, tot plaer possible..”
-“Per això la meva existència es feixuga: la vida m’odia, la mort em desitja.”
2.Quin és el plantejament que fa Faust al principi sobre la vida i la mort? Quin dels dos aspectes li importa més? Per què?
Faust diu que la vida l’odia i que la mort el desitja. L’importa més l’aspecte de la mort ja que ell no vol seguir vivint per que pensa que és un desgraciat en tots els aspectes.
3.Al text surt la paraula “aliar-se”. Quina és l’aliança que li proposa Mefistòfeles? A canvi de què? Accepta Faust?
Mefistòfeles li diu que ell a canvi de tot el que Faust li demana (menjar, or, una noia, l’honor, magnífic plaer diví..) vol la seva ànima i Faust l’accepta.
4.Què és el primer que demana Faust després de pactar?
Que quan li posi les cadenes ell voldrà morir però quan aturi el rellotge quedarà lliure de servei, el seu temps haurà acabat i el pacte s’haurà trencat.
5. Al text hi ha una repetició de tots els elements de la vida que Faust rebutja.
Localitza-la i classifica’ls.
Maleeixo l’alta opinió que hom té de si mateix!
Maleeixo l’enlluernament de l’aparença que pressiona les nostres ments!
Maleeixo els somnis de glòria i de falsa perpetuïtat!
Maleeixo les possessions que ens afalaguen:
L’esposa i els fills, el servent i l’arada!
Maleeixo les riqueses que ens condueixen a fets massa agosarats o que ens estoven el coixí d’un llit de gresca!
Maleeixo el suc balsàmic del raïm!
Maleeixo la clemència de l’amor!
Maleeixo l’esperança! Maleeixo la fe,
i la paciència més que res!
a) Fa referència a elements que estàn relacionats amb l’imatge i aparença que els altres individuus de la societat o del nostre entorn tindràn de nosaltres.
b) En aquesta part els elements que es presenten, són els que nosaltres mateixos poseïm i el fet d’aconseguir el que vulguem amb la nostra riquesa.
c) A l’última part els elements que es presenten són més bé, sentiments i sensacions.
6. Faust basa el desencant del món que l’envolta en una antítesi. Busca-la i explica-la ¿Creus que és un precedent dels romàntics aquesta decepció del present? Argumenta la teva resposta revisant les característiques del Romanticisme.
‘'No tindràs allò que vols. Allò que vols no ho tindràs.’’
El significat d’aquesta antítesis és la contraposició entre el voler i el tenir. Potser tens moltes coses, però que per a tu no tenen importància, per tant desitges unes altres coses que no tindràs.
La relació amb el romanticisme, segons la meva opinió, seria la relació entre aquesta característica: La major importància del sentiment enfront la raó. Ja que segons l’antítesi, el que realment vols es relacionaria amb el sentiment, però alhora està present la raó ja que el que tens no t’importa.
7. Per enumerar tot el que rebutja de la vida, Faust utilitza una figura retòrica repetidament. Busca’n el nom i digues en què consisteix.
Hi ha exclamacions que comencen amb el mot Maleeixo, per tant ens trobem davant una anàfora: Repetició d’un mot al començament de frases o versos.
8. A Faust no li importa condemnar-se si pot(....)
Personalment no m’agrada aquesta idea, ja que hi ha moments en la vida que es corresponen amb moments que han de passar en aquell moment i no en un altre. Seria com intentar fer coses de joves, quan ja no ets jove, ja que les teves condicions físiques no seràn les mateixes.
Avui dia em sembla un tema de moda, ja que la gent es preocupa per l'imatge que tenen sobre els altres i busquem operar-nos per amagar els trets que s'identifiquen amb l'edat a la que no pertanyem.
dimecres, 17 de febrer del 2010
FAUST
- EL PACTE AMB EL DIMONI
La tradició literari de Faust arrela en llegendes que provenen de l'Edat Mitjana. Va dedicar-se a l'alquimia, la nigromància i l'endevinació. Ben aviat la seva vida va ser recollida en un llibre popular i anònim.
Tracta d'un pacte amb el dimoni Mefistòfil: el diable li proporcionarà una vida de satisfaccions i coneixements, al final de la qual la seva ànima pasarà a ser propietat del Maligne.
- Faust segons Goethe
Existeix un juvenil esborrany conegut per Urafust, una primera pert publicada el 1808, i una segiba el 1833 que va ser la culmiació del projecte.
S'inicià amb un diàleg entre Déu i Mefistòfil. Ell se li apareix al seu gabinet d'estudi i li fa la inevitable preposició: Faust obtindrà saviesa i poder a canvi de condemnar la seva ànima. Però a diferencia d'altres versions, aquest nou Faust no té un termini fixat i el pacte es converteix en una aposta.
La primera part de l’obra es basa en una relació amorosa entre Faust i Margarida. Faust deixa embarassada a la noia, que més endavant acabarà a la presó, acusada per la mort de la seva mare.
L’ànima de Margarida será enduta pels àngels fins al cel, mentre que el dimoni (Metistòfil) demana a Faust que el segueixi.
En la segona part hi ha un progrés de poder, riquesa, coneixement i vellesa per part de Faust.
En la part final, Metistòfil apareix per endur-se l’ànima del protagonista, pero un cor d’angels apareix i se la porten al cel, salvant-la així.
- LA RECERCA DE L’ABSOLUT
Thomas Mann recrea en aquesta novel•la (Doktor Faustus), la historia d’un músic que trova la seva inspiració a través d’un pacte amb el dimoni, en el context d’un assentament polític del nazisme.
dimecres, 10 de febrer del 2010
El Romanticisme
Moviment cultural, literari i artistic sorgit a Alemanya I Anglaterra que suposa una nova sensibilitat, I repercuteix en l’àmbit polític i social.
CONTEXT SOCIOCULTURAL:
El romanticisme es fonamenta en els sentiments.
• En l’àmbit de la filosofía: L’idealisme acaba amb el racionalisme del S.XVII. La
raó es substitueix per la intuició subjectiva.
• Sorgeix el liberalisme, un moviment ideològic que defensa la llibertat individual.
• El sistema de l’Àntic Règim es substitueix pels governs constitucionals i
parlamentaris.
• La societat passa a estar dominada per la burgesia. El desenvolupament dels
nacionalismes portarà a una reivindicació de la llengua i cultura de cada país.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
- Individualisme i subjectivisme: El ‘jo’ com a únic i insustituible, actúa per
damunt de qualsevol altra realitat.
- Recerca de llibertat: Passió per la llibertat. En la literatura, aquesta llibertat
creadora es manifesta en l’oposició a les normes i regles neoclàssiques.
- Es proclamen l’inspiració i imaginació de l’autor. La sensibilitat substitueix a
la raó i al didactisme.
- Evasió de la realitat.
- Defensa del nacionalisme.
Els temes més importants són:
- Els sentiments: l'amor, la tristesa, la doledat sovit aquells que broten la insatisfacció davant del món i de la vida.
-El somni: la nocturnitat, la imatge onírica, descriu una línea que desembocarà en el surrealisme.
-La imaginació: la insatisfacció i la rebel·lia contra el món, el xoc entre la realitat i el desig porten a l'home romàntic pels camins de la imaginació.
-La natura i el paisatge: la descripció del paisatge s'adapta als sentiments de l'autor. La natura és un reflex del seu estat d'ànim, per això predominen els paisatges tristos o aquells que expressen millor l'ànima.
-Les preocupacions filosòfiques: són el destí, el sentit de la vida, la mort..
L'estètica romàntica està basada en la intensitat i el dramatisme, en tot allò que supera els límits de la natura i de la raó.
CONTEXT SOCIOCULTURAL:
El romanticisme es fonamenta en els sentiments.
• En l’àmbit de la filosofía: L’idealisme acaba amb el racionalisme del S.XVII. La
raó es substitueix per la intuició subjectiva.
• Sorgeix el liberalisme, un moviment ideològic que defensa la llibertat individual.
• El sistema de l’Àntic Règim es substitueix pels governs constitucionals i
parlamentaris.
• La societat passa a estar dominada per la burgesia. El desenvolupament dels
nacionalismes portarà a una reivindicació de la llengua i cultura de cada país.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
- Individualisme i subjectivisme: El ‘jo’ com a únic i insustituible, actúa per
damunt de qualsevol altra realitat.
- Recerca de llibertat: Passió per la llibertat. En la literatura, aquesta llibertat
creadora es manifesta en l’oposició a les normes i regles neoclàssiques.
- Es proclamen l’inspiració i imaginació de l’autor. La sensibilitat substitueix a
la raó i al didactisme.
- Evasió de la realitat.
- Defensa del nacionalisme.
Els temes més importants són:
- Els sentiments: l'amor, la tristesa, la doledat sovit aquells que broten la insatisfacció davant del món i de la vida.
-El somni: la nocturnitat, la imatge onírica, descriu una línea que desembocarà en el surrealisme.
-La imaginació: la insatisfacció i la rebel·lia contra el món, el xoc entre la realitat i el desig porten a l'home romàntic pels camins de la imaginació.
-La natura i el paisatge: la descripció del paisatge s'adapta als sentiments de l'autor. La natura és un reflex del seu estat d'ànim, per això predominen els paisatges tristos o aquells que expressen millor l'ànima.
-Les preocupacions filosòfiques: són el destí, el sentit de la vida, la mort..
L'estètica romàntica està basada en la intensitat i el dramatisme, en tot allò que supera els límits de la natura i de la raó.
dimecres, 3 de febrer del 2010
LA IL·LUSTRACIÓ
■ CONTEXT GENERAL
La Il·lustració confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat, defensa la llibertat d'expressió i proposa una difusió dels ideals.
■ L'ENCICLOPEDISME
La Il·lustració té com a epicentres el pensament filosòfic britànic però sobretot es va estructurar i difondre al voltant de l'enciclopedisme a més va preocupar-se pel saber i recopilar-lo.
L'enciclopedisme és un moviment que es basa en el projecte cultural i editorial de L'encyclopédie. Resumeix l'esperit de la Il·lustració de reunir i sistematitzar el saber de l'època, defensar la llibertat d'expressió i posar en el centre de la vida humana la raó.
La figura d'intel·lectual per excel·lència és la del filòsof i la de l'home de lletres, que portaran a l'encuny del terme lliurepensador. El lliurepensament està vinculat a la dimensió crítica que exerceix la raó.
La culminació filosòfica del moviment es dóna en la figura d'Immanuel Kant.
■ TRETS FONAMENTALS DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT
-Confiança en la raó com a únic mitjà per arribar al progrés.
-L'observació i l'experiència són la base de la ciència.
-Optimisme humanista que aspira a un món més just i feliç.
■ EL PENSAMENT POLÍTIC IL·LUSTRAT
El despotisme il·lustrat va ser fonamentat en un reformisme des del poder sense participació del poble.
Caracteritzà el pensament polític il·lustrat va ser el reformisme que encunyaren els enciclopedistes. Montesquieu va elaborar la teoria de la separació de poders. Voltaire va dur a terme una important crítica i Rousseau va posar bona part de les bases de la democràcia moderna.
■ EL NEOCLASSICISME
Al s.XVIII van esdevenir tres moviments estètics i artístics:
- Rococó (Fi de Barroc)
- Neoclassicisme
- Preromanticisme
El Neoclassicisme, oposat al Barroc, exemplifica l'ideari il·lustrat.
La literatura d'aquesta tendència està marcada pel triomf del racionalisme i pensaments il·lustrats. Les diferents formes de l'assaig va adquirir molta importància i es va dur a la pràctica a través del gènere epistolar.
L'estètica neoclàssica està determinada per N. Boileau, J.J Winckelmann i G.Ephraim Lessing.
- gèneres:
· Poesia: (imitava els models clàssics)
> Narrativa
> Didàctica
· Teatre: Es preferia la tragèdia en vers i les escenes es vam omplir de temes mitològics.
El teatre italià va recuperar el teatre còmic i de màscara.
· Narrativa: Predomini de la prosa erudita i assagística.
Es consolida la novel·la sentimental, on els personatges han de fer front a pressions
socials i prejudicis morals en l'època en què es troben.
Al s.XVIII neix la novel·la gòtica, originada en El Castell d'Otranto.
■ PREROMANTICISME
Estètica originada a finals del s.XVIII caracteritzada per la pèrdua de confiança en la raó, afirmació de sentiments i emocions personals, reivindicació de la natura i la vida senzilla i natural, refús de les llengues neoclàssiques i reivindicació de la llibertat creadora.
La Il·lustració confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat, defensa la llibertat d'expressió i proposa una difusió dels ideals.
■ L'ENCICLOPEDISME
La Il·lustració té com a epicentres el pensament filosòfic britànic però sobretot es va estructurar i difondre al voltant de l'enciclopedisme a més va preocupar-se pel saber i recopilar-lo.
L'enciclopedisme és un moviment que es basa en el projecte cultural i editorial de L'encyclopédie. Resumeix l'esperit de la Il·lustració de reunir i sistematitzar el saber de l'època, defensar la llibertat d'expressió i posar en el centre de la vida humana la raó.
La figura d'intel·lectual per excel·lència és la del filòsof i la de l'home de lletres, que portaran a l'encuny del terme lliurepensador. El lliurepensament està vinculat a la dimensió crítica que exerceix la raó.
La culminació filosòfica del moviment es dóna en la figura d'Immanuel Kant.
■ TRETS FONAMENTALS DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT
-Confiança en la raó com a únic mitjà per arribar al progrés.
-L'observació i l'experiència són la base de la ciència.
-Optimisme humanista que aspira a un món més just i feliç.
■ EL PENSAMENT POLÍTIC IL·LUSTRAT
El despotisme il·lustrat va ser fonamentat en un reformisme des del poder sense participació del poble.
Caracteritzà el pensament polític il·lustrat va ser el reformisme que encunyaren els enciclopedistes. Montesquieu va elaborar la teoria de la separació de poders. Voltaire va dur a terme una important crítica i Rousseau va posar bona part de les bases de la democràcia moderna.
■ EL NEOCLASSICISME
Al s.XVIII van esdevenir tres moviments estètics i artístics:
- Rococó (Fi de Barroc)
- Neoclassicisme
- Preromanticisme
El Neoclassicisme, oposat al Barroc, exemplifica l'ideari il·lustrat.
La literatura d'aquesta tendència està marcada pel triomf del racionalisme i pensaments il·lustrats. Les diferents formes de l'assaig va adquirir molta importància i es va dur a la pràctica a través del gènere epistolar.
L'estètica neoclàssica està determinada per N. Boileau, J.J Winckelmann i G.Ephraim Lessing.
- gèneres:
· Poesia: (imitava els models clàssics)
> Narrativa
> Didàctica
· Teatre: Es preferia la tragèdia en vers i les escenes es vam omplir de temes mitològics.
El teatre italià va recuperar el teatre còmic i de màscara.
· Narrativa: Predomini de la prosa erudita i assagística.
Es consolida la novel·la sentimental, on els personatges han de fer front a pressions
socials i prejudicis morals en l'època en què es troben.
Al s.XVIII neix la novel·la gòtica, originada en El Castell d'Otranto.
■ PREROMANTICISME
Estètica originada a finals del s.XVIII caracteritzada per la pèrdua de confiança en la raó, afirmació de sentiments i emocions personals, reivindicació de la natura i la vida senzilla i natural, refús de les llengues neoclàssiques i reivindicació de la llibertat creadora.
dijous, 28 de gener del 2010
1. Cada component del grup ha de realitzar una crítica cinemàtografica de la pel·lícula.(treball individual) L’extensió ha de ser d’unes 20 línies. Us aconsello llegir-ne abans alguna que surti al diari, “guía del ocio”, altres revistes, etc.
- La pel·lícula tracta sobre el desenvolupament i evolució en els personatges a partir de un repte que la Marquesa Isabelle de Merteuil proposa al Compte de Velmont: seduïr a Cècile de Volange per tal que no arribi pura al matrimoni que ha de cumplir en el futur amb l'últim amant de la Marquesa.
Aquest repte li sembla massa senzill al Compte de Velmont, així que decideix complicar-ho: enamorar a Madame de Tourvel, aconseguir una prova escrita d'aquest enamorament i així rebre la recompensa de passar una nit amb Isabelle de Merteuil.
En la pel·lícula esdevenen un seguit de fets que compliquen que el Compte de Velmont aconsegueixi el seu objectiu, entre els que es troba l'amor que acaba sentint per Madame de Tourvel, un amor que inicialment és interessat pero que acaba sent vertader. Per una altra banda, la Marquesa Isabelle de Merteuil no deixarà d'insistir en el fet de cuidar les aparences i no mostrar-se tal com és.
El que comença com un joc entre amics, acaba sent un seguit de venjances. (Marina)
-Les amistats perilloses és un adaptació de la novel•la de l'escriptor francès Choderlos de La Clos, ambientada al s. XVIII.
Aquesta pel•lícula narra la història de la marquesa de Merteuil (Glenn Close), perversa i fascinant, que intenta sobreviure en un món que està basat en la avaricia, els homes, les relacions i el sexe.
La marquesa planeja venjar-se d'una ofensa, innocent i és per això que recorre a l'ajut d'un ex-amant seu, el vescomte de Valmont (John Malkovich), tan mala persona i maquinador com ella. Valmont haurà de seduir a una qualificada i hermosa dona casada, Madame de Tourvel, que des del principi es veurà involucrada en les maquinacions de la marquesa, així com la innocent, pura i verge Cécile de Volanges (Uma Thurman), que tot just acaba de sortir de la clausura de les monges.
El decorat, l’attrezzo i la participació dels personatges és excel•lent, igual que el vestuari perquè és el típic d’aquella època. L'atmosfera i el to que envolta la pel•lícula, ajudarà a percebre aquesta noblesa en decadència, que enyora temps passats i que es veu condemnada a la desaparició.
En conclusió, segons el meu parer és una de les millors pel•lícules que representen aquells temps en que tot es basava en l’avarícia i la falsedat.
(carla)
2. Busqueu informació sobre la novel·la en què es basa el film.
Està basada en la novel·la del mateix nom "Les amistats perilloses" escrita per Pierre Choderlos el 1782.
Les amistats perilloses "novel·la" (en francès, Les Liaisons dangereuses)pertany al gènere de novel·la epistolar, ja que està escrita en forma d'un seguit de cartes. Està ambientada a l'època de la il·lustració francesa, època contemporània a l'autor, i tracta sobre un duel llibertí entre un home i una dona de la noblesa: la marquesa de Merteuil i el viscompte de Valmont, narrat a través de les respectives cartes que s'envien.
3. Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.
- mostra de Vivaldi:
- mostra de Beethoven:
7. Característiques del moviment neoclàssic i romàntic:
- Neoclassicisme: Inspiracions en obres de l'època clàssica que es ténen com a perfectes i definitives, aspiració a una bellesa idealitzada. En l'àmbit de les arts plàstiques: Dibuix impecable, relleus tancats, volums modelats de tal manera que donin il·lusions, colors suaus i composició simètrica/estàtica.
- Romanticisme: Llibertat de creació enfront els cànons marcats pel Neoclassicisme, valor de la originalitat i diversitat, creació de l'imaginació i fantasía.
- La pel·lícula tracta sobre el desenvolupament i evolució en els personatges a partir de un repte que la Marquesa Isabelle de Merteuil proposa al Compte de Velmont: seduïr a Cècile de Volange per tal que no arribi pura al matrimoni que ha de cumplir en el futur amb l'últim amant de la Marquesa.
Aquest repte li sembla massa senzill al Compte de Velmont, així que decideix complicar-ho: enamorar a Madame de Tourvel, aconseguir una prova escrita d'aquest enamorament i així rebre la recompensa de passar una nit amb Isabelle de Merteuil.
En la pel·lícula esdevenen un seguit de fets que compliquen que el Compte de Velmont aconsegueixi el seu objectiu, entre els que es troba l'amor que acaba sentint per Madame de Tourvel, un amor que inicialment és interessat pero que acaba sent vertader. Per una altra banda, la Marquesa Isabelle de Merteuil no deixarà d'insistir en el fet de cuidar les aparences i no mostrar-se tal com és.
El que comença com un joc entre amics, acaba sent un seguit de venjances. (Marina)
-Les amistats perilloses és un adaptació de la novel•la de l'escriptor francès Choderlos de La Clos, ambientada al s. XVIII.
Aquesta pel•lícula narra la història de la marquesa de Merteuil (Glenn Close), perversa i fascinant, que intenta sobreviure en un món que està basat en la avaricia, els homes, les relacions i el sexe.
La marquesa planeja venjar-se d'una ofensa, innocent i és per això que recorre a l'ajut d'un ex-amant seu, el vescomte de Valmont (John Malkovich), tan mala persona i maquinador com ella. Valmont haurà de seduir a una qualificada i hermosa dona casada, Madame de Tourvel, que des del principi es veurà involucrada en les maquinacions de la marquesa, així com la innocent, pura i verge Cécile de Volanges (Uma Thurman), que tot just acaba de sortir de la clausura de les monges.
El decorat, l’attrezzo i la participació dels personatges és excel•lent, igual que el vestuari perquè és el típic d’aquella època. L'atmosfera i el to que envolta la pel•lícula, ajudarà a percebre aquesta noblesa en decadència, que enyora temps passats i que es veu condemnada a la desaparició.
En conclusió, segons el meu parer és una de les millors pel•lícules que representen aquells temps en que tot es basava en l’avarícia i la falsedat.
(carla)
2. Busqueu informació sobre la novel·la en què es basa el film.
Està basada en la novel·la del mateix nom "Les amistats perilloses" escrita per Pierre Choderlos el 1782.
Les amistats perilloses "novel·la" (en francès, Les Liaisons dangereuses)pertany al gènere de novel·la epistolar, ja que està escrita en forma d'un seguit de cartes. Està ambientada a l'època de la il·lustració francesa, època contemporània a l'autor, i tracta sobre un duel llibertí entre un home i una dona de la noblesa: la marquesa de Merteuil i el viscompte de Valmont, narrat a través de les respectives cartes que s'envien.
3. Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.
Publish at Calaméo or browse others.
- mostra de Vivaldi:
- mostra de Beethoven:
7. Característiques del moviment neoclàssic i romàntic:
- Neoclassicisme: Inspiracions en obres de l'època clàssica que es ténen com a perfectes i definitives, aspiració a una bellesa idealitzada. En l'àmbit de les arts plàstiques: Dibuix impecable, relleus tancats, volums modelats de tal manera que donin il·lusions, colors suaus i composició simètrica/estàtica.
- Romanticisme: Llibertat de creació enfront els cànons marcats pel Neoclassicisme, valor de la originalitat i diversitat, creació de l'imaginació i fantasía.
dijous, 14 de gener del 2010
El somni d'una nit d'estiu
La "Midsummer Night" correspon a la nit del solstici d'estiu, celebrada des de l'antiguitat tant en les cultures mediterrànies (nit de Sant Joan) com en les celtes i sobretot en les escandinaves, en els quals punts més nòrdics es produeix l'extraordinari fenomen del "sol de mitjanit". La màgia de la nit més curta de l'any, quan la llum sembla vèncer les tenebres, es converteix en una poderosa font de imageneria en mans de Shakespeare.
''Somni d'una nit d'estiu'' és una comèdia romàntica considerada com un clàssic en la literatura teatral; en la que conviuen els quatre móns renaixentistes, fins fondre's en un final feliç de noces dobles. Teseu i Hipòlita són els representants de la noblesa; Titània, Oberón i Puck de la màgia i la fantasia, els quatre joves perduts al bosc, la incipient burgesia ciutadana i Bottom i els seus companys, la classe men
estral. En l'obra es barreja la realitat i la ficció, la ciutat i el bosc encantat, els personatges reals i els imaginaris. Una comèdia plena d’equívocs amb l’enamorament, el desig i la passió com element comú a tots els personatges que hi intervenen.Felix Mendelssohn va escriure peçes musicals inspirades en aquesta obra, que van ser utilitzades com a acompanyament musical de l'obra al llarg del s.XIX. Benjamin Britten va composar una òpera sobre el mateix tema amb el llibret de Britten i de Peter Pears.
Aquesta obra també va servir d'inspiració per a la cançó The Fairy Feller's Master-Stroke, del grup Queen.
dimecres, 13 de gener del 2010
Otelo
Otel·lo és una tragèdia igual que altres obres de l'autor. Probablement, la va escriure després de Hamlet, però abans de Macbeth i El rei Lear.
El personatge principal de l'
obra és Otel·lo, el qual es presenta piadosament a pesar de la seva raça. Això era molt poc habitual en la literatura anglesa en temps de Shakespeare, que acostumava a descriure als moros i a altres pobles de pell fosca com a gent malvada. En l'obra, evita qualsevol discussió respecte l'islam.
L'obra consta de cinc actes de 2-3 escenes cadascún.
Aquesta obra va estar adaptada al cinema, i va servir d'inspiració per a dos versions operístiques de Gioacchino Rossini i Giuseppe Verdi. D'altra banda Antonín Dvorák va composar una obertura simfònica titulada Otelo, op.9.
dilluns, 11 de gener del 2010
El Teatre Europeu (S.XVI - XVII)
Litee Carlaa
View more presentations from maariina.
Lite Universaaaaal Marina~
View more presentations from maariina.
HAMLET
Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle XVII. Sembla que recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època. És una de les obres més conegudes del seu autor i un dels clàssics de la literatura universal. El seu protagonista, que dóna títol a l'obra, ha esdevingut un arquetip clàssic.
Argument: Els sentinelles del castell d'Elsinor, reben a la mitjanit la visit
a de l'espectre del rei mort Hamlet. Horaci ho atribueix als preparatius de guerra contra l'intent d'invasió del príncep noruec Fortinbras. El germà del rei Hamlet és el nou rei elegit, Claudi, qui s'ha casat amb la seua cunyada Gertrudis. El príncep Hamlet, vestit de dol per la mort del seu pare, es mostra melancòlic pel casament precipitat. Alertat pels sentinelles, Hamlet els acompanya en la següent guàrdia i parla amb l'espectre, qui li conta com fou assassinat pel seu propi germà i l'exhorta a la venjança.
Ofèlia, filla del cortesà Poloni, està enamorada de Hamlet però aquest no pot correspondre-li per la tasca que té encomanada. Ella pateix en creure'l boig.
Per fer que Claudi confessi, Hamlet fa servir uns actors que acaben d'arribar a la cort per tal que escenifiquen un drama que representa amb fidelitat l'assassinat del rei, fent avergonyir la reina.
A la seua cambra, Claudi intenta penedir-se amb precs. Hamlet entra i veu l'ocasió de matar-lo però prefereix esperar a un moment que condemne el seu antagonista a l'infern.
La reina espera el seu fill a la seu cambra mentre Poloni s'amaga darrere uns tapissos per espiar Hamlet amb la connivència de la reina. En veure's vigilat, Hamlet traspassa els tapissos amb la seua espasa matant el pare d'Ofèlia. Hamlet recrimina violentament la seua mare el seu capteniment i és frenat per una nova aparició de l'espectre que només veu el príncep.
Claudi envia Hamlet a Anglaterra, demanant a dos servents que l'assassinin en el viatge, pla que el príncep descobreix.
Ofèlia, plena de dolor, se suïcida llençant-se al riu. El seu germà Laertes vol matar Hamlet i el repta a un combat amb espases. Tots dos resulten malferits davant els ulls de tota la cort. Durant el dol, la reina beu per accident un vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest aconsegueix que Claudi també el begui. En aquests moments, el príncep noruec Fortinbras està ocupant la cort i Hamlet, abans d'expirar, dóna el seu vot perquè sigui el nou rei.
L'obra acaba, doncs, amb tots els personatges rellevants morts reforçant el seu caràcter tràgic.
E
ls trets més significatius d'aquesta obra de Shakespeare són que Hamlet encarna el dubte, entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat deguda al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions.
L'acció tràgica té elements còmics.Denuncia la corrupció del país i l'escassa frontera entre realitat i aparença. Un altre tema barroc que apareix és la mort, omnipresent a l'obra. La majoria de representacions del protagonista el mostren interrogant un crani.
Els personatges es mostren sobretot a partir dels monòlegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. És una tragèdia reflexiva, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc a la cort.
Shakespeare va introduir elements per distreure el públic, com espectres, batalles, conspiracions i trames secundàries. Aquest és un tret de tota la seva producció, que fa que les seves representacions tinguin diversos nivells de lectura.
Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle XVII. Sembla que recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època. És una de les obres més conegudes del seu autor i un dels clàssics de la literatura universal. El seu protagonista, que dóna títol a l'obra, ha esdevingut un arquetip clàssic.
Argument: Els sentinelles del castell d'Elsinor, reben a la mitjanit la visit
a de l'espectre del rei mort Hamlet. Horaci ho atribueix als preparatius de guerra contra l'intent d'invasió del príncep noruec Fortinbras. El germà del rei Hamlet és el nou rei elegit, Claudi, qui s'ha casat amb la seua cunyada Gertrudis. El príncep Hamlet, vestit de dol per la mort del seu pare, es mostra melancòlic pel casament precipitat. Alertat pels sentinelles, Hamlet els acompanya en la següent guàrdia i parla amb l'espectre, qui li conta com fou assassinat pel seu propi germà i l'exhorta a la venjança.Ofèlia, filla del cortesà Poloni, està enamorada de Hamlet però aquest no pot correspondre-li per la tasca que té encomanada. Ella pateix en creure'l boig.
Per fer que Claudi confessi, Hamlet fa servir uns actors que acaben d'arribar a la cort per tal que escenifiquen un drama que representa amb fidelitat l'assassinat del rei, fent avergonyir la reina.
A la seua cambra, Claudi intenta penedir-se amb precs. Hamlet entra i veu l'ocasió de matar-lo però prefereix esperar a un moment que condemne el seu antagonista a l'infern.
La reina espera el seu fill a la seu cambra mentre Poloni s'amaga darrere uns tapissos per espiar Hamlet amb la connivència de la reina. En veure's vigilat, Hamlet traspassa els tapissos amb la seua espasa matant el pare d'Ofèlia. Hamlet recrimina violentament la seua mare el seu capteniment i és frenat per una nova aparició de l'espectre que només veu el príncep.
Claudi envia Hamlet a Anglaterra, demanant a dos servents que l'assassinin en el viatge, pla que el príncep descobreix.
Ofèlia, plena de dolor, se suïcida llençant-se al riu. El seu germà Laertes vol matar Hamlet i el repta a un combat amb espases. Tots dos resulten malferits davant els ulls de tota la cort. Durant el dol, la reina beu per accident un vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest aconsegueix que Claudi també el begui. En aquests moments, el príncep noruec Fortinbras està ocupant la cort i Hamlet, abans d'expirar, dóna el seu vot perquè sigui el nou rei.
L'obra acaba, doncs, amb tots els personatges rellevants morts reforçant el seu caràcter tràgic.
E
ls trets més significatius d'aquesta obra de Shakespeare són que Hamlet encarna el dubte, entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat deguda al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions.L'acció tràgica té elements còmics.Denuncia la corrupció del país i l'escassa frontera entre realitat i aparença. Un altre tema barroc que apareix és la mort, omnipresent a l'obra. La majoria de representacions del protagonista el mostren interrogant un crani.
Els personatges es mostren sobretot a partir dels monòlegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. És una tragèdia reflexiva, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc a la cort.
Shakespeare va introduir elements per distreure el públic, com espectres, batalles, conspiracions i trames secundàries. Aquest és un tret de tota la seva producció, que fa que les seves representacions tinguin diversos nivells de lectura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
%C3%B1.jpg)