-Inventar un relat amb les característiques del gènere.
Tot va començar amb una trucada al despatx de l’inspector Martí.
La Sara era una noia de vint anys que estava estudiant la carrera de medicina. Un dia va dir-li als seus pares que s’anava a donar un passeig amb les seves amigues i mai més va tornar… Els pares van pensar que estaria a casa d’alguna de les seves companyes, però van anar passant els dies, les setmanes i la Sara no apareixia per cap lloc. Llavors un dia la policia va trucar la porta i els van donar aquella terrible noticia, s’havia trobat el cos de la Sara sota d’un pont no molt lluny de casa seva.
Els pares ho van passar molt malament i van pensar que allò no era normal i que segurament hi havia d’haver un motiu.
Van pensar en un dels millors inspectors de la ciutat, l’inspector Martí i ell encantat va començar la seva búsqueda.
Després d’haver interrogat a totes les seves amigues, mirar totes les seves conversacions de l’ordinador i les últimes trucades va descobrir que ella estava amb un xicot al qual va deixar dos mesos abans de la seva mort. En Martí no estava totalment convençut de que hagués sigut ell el culpable però un dia va anar a casa del noi i va fer-se passar per un inspector del gas (el Raúl vivia sol des de feia 2 anys) . Amb aquesta escusa va entrar a l’habitació del Raúl i va veure que la seva habitació estava plena de fotos de la Sara i quan va veure allò ràpidament va dir-li qui era, va començar a fer-li preguntes fins que en Raúl es va posar nerviós i va admetre que ell havia assassinat a la Sara.
Finalment va acabar a la presó i els pares de la Sara li van estar molt agraïts a l’inspector Martí pel seu treball.
divendres, 28 de maig del 2010
- Fusionar els tres articles en un de sol, sintetitzant les característiques més importants d’ambdós gèneres.
● Novel·la negra:
Es tracta d'una novel·la policíaca que visualitza el crim com un fenòmen social amb antecedents i conseqüències en la col·lectivitat on s'ha produït.
Es coneix com ''detective novel'', ''mystery novel'' o ''suspense novel''.
Suposa una ruptura amb tots els cànons de la narrativa policíaca anterior, passa d'una tranquilitat ambiental a la violència de la societat real. El llenguatge es transforma en col·loquial, ràpid i propi de la realitat. Aquesta novel·la té com a elements esencials la denuncia moralitzant i el contingut ideològic, juntament amb la temàtica criminal.
La novel·la negra té les seves arrels en l'acció policíaca de les ''dime novels'' nord americanes. Els canvis socials, els avenços tecnològics, les noves formes de violència o l'alliberació de costums, han impulsat el desenvolupament de la novel·la negra condicionant la seva transformació.
● Novel·la policial:
Es tracta d'una novel·la en la que segons Poe nosaltres, els lectors ens convertim en personatges. Trobem una temàtica com per exemple la d'un assasinat en una única habitació tancada.
La subsistència d'aquest tipus de novel·la es posa en dubte ja que ens interessa saber com entra l'assasí en un grup de persones, els mitjans i variacions del crim,... Ens cal tornar a aquella novel·la psicològica com Macbeth i aquells assasinats de les novel·les de Dostoievsky.
En l'història de la literatura la missió de la novel·la policial es recordar aqueestes virtuts clàssiques de l'organització i premeditació de totes les obres literàries.
Es tracta d'una novel·la policíaca que visualitza el crim com un fenòmen social amb antecedents i conseqüències en la col·lectivitat on s'ha produït.
Es coneix com ''detective novel'', ''mystery novel'' o ''suspense novel''.
Suposa una ruptura amb tots els cànons de la narrativa policíaca anterior, passa d'una tranquilitat ambiental a la violència de la societat real. El llenguatge es transforma en col·loquial, ràpid i propi de la realitat. Aquesta novel·la té com a elements esencials la denuncia moralitzant i el contingut ideològic, juntament amb la temàtica criminal.
La novel·la negra té les seves arrels en l'acció policíaca de les ''dime novels'' nord americanes. Els canvis socials, els avenços tecnològics, les noves formes de violència o l'alliberació de costums, han impulsat el desenvolupament de la novel·la negra condicionant la seva transformació.
● Novel·la policial:
Es tracta d'una novel·la en la que segons Poe nosaltres, els lectors ens convertim en personatges. Trobem una temàtica com per exemple la d'un assasinat en una única habitació tancada.
La subsistència d'aquest tipus de novel·la es posa en dubte ja que ens interessa saber com entra l'assasí en un grup de persones, els mitjans i variacions del crim,... Ens cal tornar a aquella novel·la psicològica com Macbeth i aquells assasinats de les novel·les de Dostoievsky.
En l'història de la literatura la missió de la novel·la policial es recordar aqueestes virtuts clàssiques de l'organització i premeditació de totes les obres literàries.
dimarts, 25 de maig del 2010
- Busca informació sobre alguns autors:
Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan DBE va nèixer el 15 de setembre de 1890 i va morir el 12 gener 1976, és coneguda com Agatha Christie i va ser una escriptora britànica de novel les policíaques. També va escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Mary Westmacott. És coneguda com la Reina del Crim.
Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus de l'habitació tancada i d'arguments on intervé un dels seus personatges principals, Hèrcules Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar la forma establerta del relat de detectius, donava tota la informació per resoldre el problema.
Agatha Christie va estar escrivint des del final de la Primera Guerra Mundial, quan va crear el seu personatge Hèrcules Poirot, el petit detectiu belga amb el cap amb forma d'ou i la seva passió per "l'ordre i mètode", i des de llavors un dels detectius més populars des de Sherlock Holmes.
A més de ser escriptora detectivesca, Agatha Christie va escriure 6 novel romàntiques sota el pseudònim Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes.
Una de les característiques principals de la prosa detectivesca d'Agatha Christie és que es desenvolupa en el que s'anomena el whodunit, el que permet al lector assajar hipòtesi i en definitiva intentar endevinar la identitat del culpable abans d'acabar la lectura del relat.
____________________________________________________________________________________
Samuel Dashiell Hammett va néixer el 27 de maig de 1894 i va morir el 10 gener 1961. Va ser un escriptor nord-americà de novel.la negra, i també de contes curts. Entre els personatges més recordats que va crear es troben Sam Spade (El falcó maltès), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'agent de la Continental (Collita vermella). També va escriure sota els pseudònims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.
Obres més importants:
* La maledicció dels Dain (The Dain Curse): 19 de juliol de 1929.
* El falcó maltès (The Maltese Falcon): 14 de febrer de 1930.
* La clau de vidre (The Glass Key): 24 d'abril de 1931.
* L'home prim (The Thin Man): 8 de gener de 1934.
* Diners sagnant (Blood Money): 1943, un recull d'històries curtes.
* L'agent de la Continental (The Continental Op): 1974, col·lecció de relats curts protagonitzats pel detectiu de Collita Roja.
___________________________________________________________________
Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Estudià medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes.
Després d'abandonar la literatura es va casar i al 1902 va rebre el títol de Sir. Participà en la Primera Guerra Mundial i a partir d'aquella experiència es convertí en seguidor de l'espiritisme.
A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle poseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme entre altres.
Llibres de Sherlock Holmes
- Estudi en escarlata
- El signe dels quatre
- Aventures de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- Memòries de Shelock Holmes (conté onze històries)
- El retorn de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- El gos dels Bakerville
- La vall del terror
- Comiat de Sherlock Holmes (conté vuit històries)
- L'Arxiu de Sherlock Holmes (conté dotze històries)
__________________________________________________________
Raymond Thornton Chandler (Chicago, 22 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959). Considerat com un dels pares de la novel·la negra nord-americana, juntament amb Dashiell Hammett. Fou el creador del personatge anomenat Philip Marlowe, que ha passat a la posteritat com un dels arquetips més famosos de detectiu privat de la narrativa criminal.
Raymond Chandler forma part de la segona generació de l'escola "dura" de narradors policíacs americans (després dels escriptors pioners de la Black Mask). Així, s'inscriu clarament en la tendència hard-boiled (dur i en ebullició) inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordassos, i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nordamericana. Però se'n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l'inclina al meliorisme i a l'esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.
D'un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.
Tota la seva obra, especialment la sèrie de novel·les protagonitzades per Philip Marlowe, expressa l'enfrontament d'un humanista amb les realitats profundes del seu entorn, per mitjà de la confrontació d'un precari ideal de justícia amb l'enviliment produït pels diners i pel poder. Un altre tema característic de la seva obra és l'amenaça del pas del temps i de la mort en un clima general de marciment. Això probablement s'explica, en part, pel fet que iniciés la seva obra a una edat avançada i hagués de viure la seva vellesa en el context hollywoodià, poc caritatiu enfront el decandiment físic. Juntament amb això, hi jugà un pes important el fet d'estar casat amb un dona molt més gran que ell.
Tot i que no fou l'inventor del personatge del detectiu privat, dur, sagaç, amb una inexcusable dosi de whisky diària, escèptic i enfrontat a un món de corrupció, és indubtable que Raymond Chandler va crear escola amb el seu inconfusible Philip Marlowe, fins al punt que un bon grapat de personatges posteriors han hagut de passar inevitablement pel tràngol de les comparacions. De Pepe Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, s'ha dit per exemple que és el Marlowe espanyol.
Obra
Narracions breus per a la Black Mask:
Blackmailers Don't Shoot (Els xantatgistes no dispares), 1933
Smart-Aleck Kill (La matança d'Aleck el viu), 1934
Killer in the Rain (Assassí en la pluja), 1935
The Man Who Liked the Dogs (L'home que estimava els gossos), 1936
Try the Girl (Cerqueu la noia), 1937
Novel·les:
The Big Sleep (La gran dormida), 1939
Farewell, my Lovely (Adéu, nena), 1940
The High Window (La finestra alta), 1942
The Lady in the Lake (La dama del llac), 1943
The Little Sister (La germana petita), 1949
The Long Goodbye (El llarg adéu), 1953
Playback, 1958
Guions pel cinema:
Double Indemnity (Doble indemnització). Billy Wilder, 1944
And Now Tomorrow (L'esdevenidor és llarg). Irving Pichel, 1944
The Unseen (El misteri). Lewis Allen, 1945
The Blue Dahlia (La dalia blava). George Marshall, 1946
Strangers on a Train (Estranys en un tren). Alfred Hitchcock, 1951
Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan DBE va nèixer el 15 de setembre de 1890 i va morir el 12 gener 1976, és coneguda com Agatha Christie i va ser una escriptora britànica de novel les policíaques. També va escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Mary Westmacott. És coneguda com la Reina del Crim.
Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus de l'habitació tancada i d'arguments on intervé un dels seus personatges principals, Hèrcules Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar la forma establerta del relat de detectius, donava tota la informació per resoldre el problema.
Agatha Christie va estar escrivint des del final de la Primera Guerra Mundial, quan va crear el seu personatge Hèrcules Poirot, el petit detectiu belga amb el cap amb forma d'ou i la seva passió per "l'ordre i mètode", i des de llavors un dels detectius més populars des de Sherlock Holmes.
A més de ser escriptora detectivesca, Agatha Christie va escriure 6 novel romàntiques sota el pseudònim Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes.
Una de les característiques principals de la prosa detectivesca d'Agatha Christie és que es desenvolupa en el que s'anomena el whodunit, el que permet al lector assajar hipòtesi i en definitiva intentar endevinar la identitat del culpable abans d'acabar la lectura del relat.
____________________________________________________________________________________
Samuel Dashiell Hammett va néixer el 27 de maig de 1894 i va morir el 10 gener 1961. Va ser un escriptor nord-americà de novel.la negra, i també de contes curts. Entre els personatges més recordats que va crear es troben Sam Spade (El falcó maltès), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'agent de la Continental (Collita vermella). També va escriure sota els pseudònims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.
Obres més importants:
* La maledicció dels Dain (The Dain Curse): 19 de juliol de 1929.
* El falcó maltès (The Maltese Falcon): 14 de febrer de 1930.
* La clau de vidre (The Glass Key): 24 d'abril de 1931.
* L'home prim (The Thin Man): 8 de gener de 1934.
* Diners sagnant (Blood Money): 1943, un recull d'històries curtes.
* L'agent de la Continental (The Continental Op): 1974, col·lecció de relats curts protagonitzats pel detectiu de Collita Roja.
___________________________________________________________________
Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Estudià medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes.
Després d'abandonar la literatura es va casar i al 1902 va rebre el títol de Sir. Participà en la Primera Guerra Mundial i a partir d'aquella experiència es convertí en seguidor de l'espiritisme.
A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle poseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme entre altres.
Llibres de Sherlock Holmes
- Estudi en escarlata
- El signe dels quatre
- Aventures de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- Memòries de Shelock Holmes (conté onze històries)
- El retorn de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- El gos dels Bakerville
- La vall del terror
- Comiat de Sherlock Holmes (conté vuit històries)
- L'Arxiu de Sherlock Holmes (conté dotze històries)
__________________________________________________________
Raymond Thornton Chandler (Chicago, 22 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959). Considerat com un dels pares de la novel·la negra nord-americana, juntament amb Dashiell Hammett. Fou el creador del personatge anomenat Philip Marlowe, que ha passat a la posteritat com un dels arquetips més famosos de detectiu privat de la narrativa criminal.
Raymond Chandler forma part de la segona generació de l'escola "dura" de narradors policíacs americans (després dels escriptors pioners de la Black Mask). Així, s'inscriu clarament en la tendència hard-boiled (dur i en ebullició) inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordassos, i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nordamericana. Però se'n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l'inclina al meliorisme i a l'esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.
D'un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.Tota la seva obra, especialment la sèrie de novel·les protagonitzades per Philip Marlowe, expressa l'enfrontament d'un humanista amb les realitats profundes del seu entorn, per mitjà de la confrontació d'un precari ideal de justícia amb l'enviliment produït pels diners i pel poder. Un altre tema característic de la seva obra és l'amenaça del pas del temps i de la mort en un clima general de marciment. Això probablement s'explica, en part, pel fet que iniciés la seva obra a una edat avançada i hagués de viure la seva vellesa en el context hollywoodià, poc caritatiu enfront el decandiment físic. Juntament amb això, hi jugà un pes important el fet d'estar casat amb un dona molt més gran que ell.
Tot i que no fou l'inventor del personatge del detectiu privat, dur, sagaç, amb una inexcusable dosi de whisky diària, escèptic i enfrontat a un món de corrupció, és indubtable que Raymond Chandler va crear escola amb el seu inconfusible Philip Marlowe, fins al punt que un bon grapat de personatges posteriors han hagut de passar inevitablement pel tràngol de les comparacions. De Pepe Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, s'ha dit per exemple que és el Marlowe espanyol.
Obra
Narracions breus per a la Black Mask:
Blackmailers Don't Shoot (Els xantatgistes no dispares), 1933
Smart-Aleck Kill (La matança d'Aleck el viu), 1934
Killer in the Rain (Assassí en la pluja), 1935
The Man Who Liked the Dogs (L'home que estimava els gossos), 1936
Try the Girl (Cerqueu la noia), 1937
Novel·les:
The Big Sleep (La gran dormida), 1939
Farewell, my Lovely (Adéu, nena), 1940
The High Window (La finestra alta), 1942
The Lady in the Lake (La dama del llac), 1943
The Little Sister (La germana petita), 1949
The Long Goodbye (El llarg adéu), 1953
Playback, 1958
Guions pel cinema:
Double Indemnity (Doble indemnització). Billy Wilder, 1944
And Now Tomorrow (L'esdevenidor és llarg). Irving Pichel, 1944
The Unseen (El misteri). Lewis Allen, 1945
The Blue Dahlia (La dalia blava). George Marshall, 1946
Strangers on a Train (Estranys en un tren). Alfred Hitchcock, 1951
dijous, 20 de maig del 2010
3. Comentari crític de la novel•la
A mi personalment no m’agradat molt el llibre, i això no vol dir que estigui malt escrit o redactat, tot el contrari. A mi no m’agradat pel simple fet aquest tipus de novel•les no són del meu estil.
Pel que fa l’estil de la novel•la és molt profund perquè si coneixem una mica la vida de l’autor podem adonar-nos e que la seva infància va ser molt dura, que el l sempre s’ha sentit excloït i apartat i sempre ha sigut molt solitari. I això ho reflexa en la seva obra.
Quan a la metamorfosi es converteix en escarabat poc a poc es va distanciant de la seva família fins al punt de que no el tracten com a un fill sinó com a un ésser estrany que ningú el vol.
Kafka utilitza un llenguatge elaborat però a la vegada comprensible i que reflexa els seus estats d’ànims.
Carla Beschi Fuentes
dimecres, 19 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
%C3%B1.jpg)