Shakespeare in love

William Shakespeare és un jove escriptor que està frustrat ja que no troba inspiració per escriure les seves obres. En el cercament de la musa equivocada, coneixerà a Viola, filla d'un home ric que planeja esposar a la seva filla amb Lord Wessex.

Viola es disfressa d'home i així aconsegueix un paper en l'obra de l'escriptor de les obres amb les que ella somia, William Shakespeare.

Els dos protagonistes s'enamoren, pero Viola ha d'obeïr el jurament del seu pare i acaba per no poder actuar en l'obra teatral 'Romeo i Julieta' perque conincideix amb el dia en que s'uneix en matrimoni amb Lord Wessex. Tot i així, Viola aconsegueix escapar-se al teatre on es troba que ha de fer el paper de Julieta, i compartir el protagonisme de l'obra amb William que fa el paper de Romeo.

Al finalitzar l'obra, la reina Isabel I que estava present entre el públic, al descobrir que una dona estava actuant en escena, es retira del teatre i encarrega a William una obra per epifania. Viola i William s'han d'acomiadar, i entre plors, abraçades i petons, resorgeix l'inspiració per a la següent obra de l'escriptor... ... L'inspiració de Viola.

RENAIXEMENT ITALIÀ


Context històric i social

-Monarquies autoritaristes (cort i cortesà: eix central).
-Debilitament del sistema feudal = creació dels estats moderns.
-Descubriment d'Amèrica: conquesta de nous espais = establiment d'imperis mundials a travès del colonialisme.
-Invenció de la imprenta (S.XV) = difusió de les idees i la cultura,apareixen moviments crítics.

-Canvi d'actitud i formes de conducta de la societat degut a la fam i les guerres que marquen el segle XIV.
-Naixement d'una nova concepció de la vida: valoració dels béns materials per damunt de tot.

A Itàlia els conflictes se succeeixen: assassinats i guerres, enfrontaments entre les principals ciutats, desordres interns, pugnes entre partits. Aquest període de crisi no es supera fins a principi del segle XV.

-A partir del segle XVI el gust per rescatar el llegat grecoromà que caracteritza a l'humanisme, es fa efectiu.
-Doble fenómen lingüístic: consolidació de les llengües vulgars com a llengües de cultura, i el paper del llatí com a llengua mater en l'Europa culta.



Claus de comprensió del món literari

El punt de partida del renaixement italià se situa a la cort Siciliana de la primera meitat del segle XIII, al voltant de la figura de Frederic II, que acollia a tots els poetes. Escriuen una poesia basada en el dialecte culte Sicilià amb la influència de dialectes italians.
Aquesta lírica conserva la idea de l'amor imposible i abandona la idea d'un amor ideal i desinteressat. La canzone, l'hendecasil·lab, formen la mètrica del renaixement.
Aquesta poesia es imitada pels poetes toscans amb els que es produeix el trànsit cap a l'stil novo. La llengua toscana i la ciutat de Florència van ser claus a la literatura italiana durant els segles XIV i XV.
Aquest gènere mostra diverses tendències entre les que destaca el dolce stil novo. Els poetes d'aquesta tendència interpreten els trobadors segons la mentalitat de la burgesia ascendent. Mostren una concepció més pura de l'amor, com els poetes Guido Guinizzelli o Guido Cavalcanti, que fan una poesia on l'amor és un símbol.

Dolce stil novo:

Novo perque és un canvi cap a la relació de la interiorització espiritual de l'amor, amb una experiència de caràcter místic.
Dolce per la seva musicalitat i utilització d'un vocabulari que aconsegueix el refinament i l'harmonia expressiva.



Característiques literàries

·Idees platòniques sobre el bé i la bellesa.
·El petrarquisme és el model que es difon per tot Europa.
·Simposa la poètica d' Aristòtil.
·Influència de l'Ars poètica d'Horaci en l'ús del període ampli i harmoniós.
·Utilització de tòpics (locus amoenus,carpe diem o ubi sunt)
·Idealització de la natura en el conjunt d'una nova sensibilitat que tendeix a valorar la percepció i el món de la sensació.
·Enfocament més positiu a causa de la visió antropomòrfica,que triomfà a Europa.
·Recuperació de gèneres clàssics.
·Recuperació del diàleg i l'ús de la prosa erudita i de pensament.
·Importància de l'ègloga,motius pastorals i arcàdic,...
·Novel·la picaresca: Contrapunt entre la novel·la pastoral i la poesia petrarquista.



La poesia lírica: Francesco Petrarca

Nascut a Arezzo,1304. Després d'estudiar a Montpellier i Bolonya, torna a Avinyó, on coneix a Laura, de la qual s'enamora.
S'instal·la definitivament a Itàlia, després d'assabentar-se que la pesta s'havia emportat a la seva amada,Laura. Mor al 1374, a Pàdua.
Viu sempre vinculat al món burgès, ja que així es pot dedicar al treball intel·lectual a canvi de servir als mecenes. Se li considera el primer dels humanistes, pretendrà transmetre els valors del passat clàssic a la nova societat.

La seva obra llatina és extensa, una combinació de l'esperit artístic amb l'estudi filosòfic.

El Cançoner conté 366 poemes.
tema: L'amor per Laura, que trobem manifestat de dues maneres:
~ En composicions adreçades a Laura quan era viva.
~ En les que parlen de Laura, ja morta.
La figura de Laura, no és la donna angelicata, ja que Laura, primer és una dona propera al poeta, després passa a ser un amor impossible, ja que la mort l'allunya d'ell per sempre.
Petrarca mostra un amor apassionat i idealitzat,uneix equilibri i harmonia amb un estil precís ple de subtilitats. Amb l'utilització de metàfores, aconsegueix un valor humà i una bellesa artística a l'expressió de sentiments.

Els triomfs és un llarg poema al·legòric, homenatge a Laura. S'estructura en 6 parts: triomf de l'amor, del pudor, de la mort, de la fama, del temps i de l'eternitat.
Intenta convertir-se en símbol de la condició humana, arribant a consideracions generals que parteixen de la seva pròpia història.

EXERCICIS LLIBRE TRISTANY I ISOLDA




Capítol I

1. Anota els personatges que surten al capítol i estableix les relacions entre ells.

· Marc: rei de cornualla, germà de Blancaflor,té un fill amb Rivalen, que es diu Tristany.
· Blancaflor: germana del rei Marc, mare de Tristany.
· Rivalen: pare de Tristany.
· Governal: mestre de Tristany.
· Tristany: és el protagonista,fill de Blancaflor i Rivalen,nebot de Marc.
· Rohalt: padrastre de Tristany.





2. Analitza el punt de vista i copia fragments representatius.

El llibre està escrit en tercera persona del singular, i parla com si estiguéssim escoltant.

#Senyors, es convé al narrador que vol plaure, d'evitar les contarelles massa llargues. La materia d'aquest conte és tan bella i tan diversa~ que se'n treuria d'allargassar-la ?
#Doncs, sapigueu que, segons antics tractats de convinensa, els Irlandesos podien recaptar de la Cornualla el primer any 300 lliures de coure, el segon any 300 lliures d'argent fi, i el tercer any 300 lliures d'or.


3. Fes una síntesi dels primers anys de vida de Tristany.

Tristany, fill de la germana del rei Marc de Cornualla i de Rivalen (rei) és separat dels seus pares i adoptat per Rohalt (un fidel de la seva mare). El seu mestre va ser Governal que lo va ensenyar tot el que feia falta per ser cavaller. Un dia el rapten i l'abandonen i resulta que aquella illa és la del seu tiet. Quan passen els anys el seu padrastre i el seu mestre el troben i li expliquen tota la veritat al rei Marc. Des d'aquell moment es converteix en un noi molt important i de gran prestigi pel rei.


4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat.

- occir: matar. Un dia, ella sabe que el duc Morgan l'havia occit a traició.
- ensinistrar: ensenyar. L'ensinistra a jugar la llança i l'espassa.
- errívol: adjectiu, molt pla. Jo diré, doncs, breument, com després d'haver anat força temps errívol per mans i terres.



Capítol II.

1. Assenyala en un mapa alguns dels indrets que apareixen al llibre, aquells que trobis (Cornualla, Leonís, Irlanda)













2. Trobes algun paral·lelisme entre un episodi d’aquest capítol i de l’anterior?





Ai las!,no havia de tornar més.Un dia,ella sabé que el duc Morgan l'havia occit a traïció.Ella no el plorà: ni crits,ni laments,però els seus membres esdevingueren febles i vans(...)






Ai las!,aquest port era Weisefort,on jeia el Morholt,i llur dama era Isolda la Blonda.Ella sola,hàbil en filtres,podia salvar Tristany;però sola entre les dones volia la mort d'ell.(...)







3. Dades del capítol per caracteritzar el personatge de Tristany i el d’Isolda.

· Tristany: ardit baró,amb bella jovenesa.

· Isolda: de cabells d'or,la bellesa de la qual lluïa ja com l'alba que s'aixeca.


4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat.

- ardit : Valent, coratjós, agosarat, atrevit. No saps tu que per sortilegi ha fet volar el cap dels més ardits campions.
- clamoreig : Clamor repetit o continuat. I un clamoreig de desgràcia retrunyí.
- beuratge : Poció. Perquè sabien els bàlsams i els beuratges que reviscolaven els ferits ja semblants a morts.

Capítol III

1. Tristany vol que el seu oncle es casi i uns barons que odiaven Tristany també però per diferents motius, quins són?

Quan el rei Marc prenés per muller a la filla del rei, que li donaria hereus, si refusava, ells es retirarien dins de llurs castells forts per fer-li guerra.

2. En aquest capítol apareixen elements que ens recorden altres històries. sabries trobar-ne algun?

Que un caballer va en busca d’una princesa, té que lluitar contra èssers fantàstics i s’enamoren.

3. Quins sentiments té Isolda cap a Tirant de bon començament i cap al final del capítol?
Bons, d’amor.

Capítol IV

1. Pots continuar amb la pregunta anterior:

De bon començament Isolda diu que Tristany s’atansava a ella, volia
assuaujar-la amb paraules dolces, ella s’irritava, el repel•lia, i l’odi inflava el seu cor.
Però quan finalitza el capítol, Isolda diu a Tristany que és la seva serva, i que la força d’ell la domina.


2. En aquest capítol es gesta la tragèdia. Explica-ho

Isolda havia begut un vi d’herbes, que fa que l’amor et poseeixi. Teòricament l’havia de beure el rei Marc i Isolda,però en el seu lloc,Isolda i Tristany es besen.


Capítol V

1. Un altre cop és interessant analitzar la veu del narrador. Pensa que la literatura oral es transmetia de generació en generació sofrint modificacions. Existeix, doncs, una única història de Tristany i Isolda? Busca el fragment on es planteja aquest fet.


Existeix més d’una història de la parella.El fragment en el que trobem aquestes referències és: ‘’Els contaires pretenen aquí que Brangiana no havia... ...només la tendresa del seu cor li inspirà d’amar.’’

2. Et remeto a la segona pregunta del capítol III. Quin conte et recorda aquest episodi?

-La Bella Durment
-Sant Jordi





Capítol VI

1. En aquest capítol i els anteriors queda palesa la lleialtat de Brangiana. Explica-ho.

Queda palesa la lleialtat quan ella es fa passar per Isolda la nit de bodes i quan guarda en silenci l`amor entre Tristany i Isolda.

2. El rei Marc és enganyat, com?

Els senyors del rei Marc li duen que Tristany i Isolada se estan veient llavors fa fora del territori a Tristany. L`engany ve quan ella el va a veure a casa del Governal i un dia s`adonen que el rei Marc vol espiar-los i preparen tot per a que no causi sospites i el rei Marc fa tornar a Tristany a casa.

Capítol VII

1. El nan Frocí i els barons actuen com a personatges antagonistes. Defineix aquest concepte i justifica per què els podem considerar com a tals.

Segons la viquipedia un pesonatge antagonista s'oposa als designis del principal, abans identificat amb el Mal (en la ficció moderna no hi ha tant maniqueisme i fins i tot els declaradament perversos poden ser els protagonistes). No s'ha de confondre amb l'antiheroi, que és un protagonista sense les virtuts tradicionals.

Podem justificar que el nan Frocí i els barons actuen com a personatges antagonistes ja que els barons li fan elegir al rei entre ell i el seu nebot i el nan li diu al rei que vagi al bosc que els amants es veuran, malgrat que al final realitzaran una estrategia per a que no els enxampin.


Capítol VIII


1. Era una creença de l’Edat Mitjana atribuir les deformitats físiques a deformitats morals. Com ho podríem justificar després de la lectura d’aquest capítol i de l’anterior?

- Quan Isolda està a la foguera,cent llebrosos,deformats s’acosten a veure ‘l’espectacle’.Un d’ells,Ivany,diu al rei que li pot oferir un càstig pitjor per a Isolda.
- Nan Frocí,endevina i diu al rei que Tristany es ficaría al llit de la reina.
- Un home de la gent menuda,veu com Tristany s’escapa,i va a informar a la reina.


2. Quan llegim, els personatges acostumen a desvetllar en nosaltres sentiments de comprensió, rebuig, menyspreu, etc. Quins sentiments et provoquen les actuacions dels amants i del rei Marc (des de l’inici del conflicte fins a aquest moment)?

Ens provoquen un sentiment majoritatiament d'amor, dolç, un sentiment de voler aconseguir allò que dessitjen que és estar junts per sempre i també ens mostren un sentiment de rebel·lió.

Capítol IX

1. Explica la trobada del rei Marc i els dos amants en el bosc. Quin fet s’ha de destacar? Pots establir algun paral·lelisme amb una de les escenes d’”Excalibur”?

Quan el rei Marc arriba al bosc i veu a Tristany i Isolda dormint agafa la seva espasa i la clava enmig dels dos.
Hi ha un paral·lelisme amb Excalibur quan el rei Artur veu a Ginebra i Lancelot al bosc despullats.


Capítol X


1. Sintetitza els pensaments de Tristany i Isolda? Quina decisió prendran?

Decideixen separar-se i tornar la reina amb el rei Marc, malgrat que tots dos saben que no poden viure l'un sense l'altre.


Capítol XI

1. Tristany i Isolda tenen defensors i enemics. Torna a escriure alguns fragments que ho demostrin.

-"Senyor, torna a prendre la reina: són uns insensats els que l'han calumniada prp de tu. Quant a Tristany que se'n vagi, tal com ofereix, a guerrejar a Gavoia o vora el rei de Frísia."

-"tots dessitjaven reveure la reina Isolda, tots l'estimaven, salvant els tres deslleials que sobrevivien encara.

2. Encara que Isolda accepta de tornar amb el rei Marc té els seus dubtes. Explica-ho

Isolda tenia por que el rei Marc la tractès malament i també tenia por dels deslleials per això li va demanar a Tristany que es quedes uns dies a veure com la tractaven.

Capítol XII

1. Andret, Denoalèn i Gondoine volen sotmetre la reina a un jurament. Busca informació sobre els judicis de Déu que es practicaven a l’Edat Mitjana.

En el fons no deixaven de ser una apel.lació a la divina providència.Durant els judicis civils i eclesiàstics, sobretot entre els segles IX i XIII a França, Gran Bretanya i Alemanya, els acusats havien de subjectar ferros candents, ficar les mans en una foguera o en aigua o oli bullint o aigua gelada, caminar sobre brases o eren llençats, lligats de peus i mans, a l’aigua, prova aquesta molt estesa en els casos de bruixeria. En les proves de foc, les parts afectades eren embenades tres dies i el veredicte depenia de si es detectaven o no cremades o infeccions; en la de l’aigua si la persona jutjada flotava era considerada culpable. Només si, per la gràcia de Déu, els acusats sobrevivien o no resultaven gaire ferits eren declarats innocents. El duel judicial, en què s’enfrontaven a peu o a cavall dos litigants o dos cavallers designats per ells, no deixa de ser un altre tipus d’ordalia.


2. De quin estratagema es val Isolda per no mentir en el jurament?

Tristany es posa una capa per semblar un pelegrí,de manera que quan Isolda ha de creuar per un lloc fangós,fa que cridin al pelegrí(Tristany) per a que la creués agafada pels braços.Però a mig camí fan que cauen expressament i Isolda demana que perdonin al pelegrí.



Capítol XIII

1. Busca en un diccionari específic la simbologia del cant del rossinyol i de l’alosa. Relaciona’l amb l’episodi.

2. Què passa amb els tres enemics de Tristany?

Tristany mata a tres dels quatre barons del rei Marc, a més els mata al palau del rei Marc.

Capítol XIV

1. Explica el significat del títol

El cascavell meravellós fa referencia al cascavell que tenia el gos-fada que li van regalar a Tristany quan va arribar a Gran Bretanya i ell el fa enviar a Isolda però ella el llença.


Capítol XV

1. En aquest capítol veiem el Tristany guerrer i el Tristany enamorat. Com es desenvolupen els dos vessants?

En el capítol veiem com Tirant ajuda a Hoel,i a canvi aquest,li dóna la seva filla,Isolda de les Blanques Mans.
Pero per altra banda veiem el Tirant enamorat,que rebutja a Isolda de les Blanques Mans,per l’amor que sent real per Isolda la Blonda.


Capítol XVI

1. Busca informació sobre el trobador Guillem de Cabestany. Explica la seva vida i relaciona aquesta informació amb el contingut del capítol.


Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

Guillem de Cabestany també estava enamorat amb una dona que era impossible aquell amor ja que ella era d'una classe social més alta i estava compromesa i finalment els dos moren per amor.



Capítol XVII

1. En aquest capítol hi ha una frase que podria ser el lema dels dos amants.Quina?

Bella amiga, així és de nosaltres: ni jo sense vós ni vós sense mi

2. Què provoca l’enuig d’Isolda?

Isolda s'enfada perque Bleherí li explica que s'havia trobat Tristany, que l'havia conjurat tres vegades en nom d'Isolda, pero que va acabar fugint.Isolda s'enfada perque diu que el seu amat ha fet burla i vergonya d'ella.

Capítol XVIII

1.Tristany es disfressa i Isolda no el reconeix. Esmenta tots els fets que enumera Tristany per ser reconegut per Isolda.

El reconeix gracias al anell de jaspi verd, però abans li esmenta tots el moments que han passat junts en temps anteriors, com la fugida cap al forest dels Morois i quan es veien per la nit en secret perque ell li enviava fusta pel riu.



Capítol XIX

1. En aquest capítol podem trobar dos elements per relacionar amb altres obres literàries:

- Teseu i el minotaure

- El romanç “El conde niño”

Quins fets coincidents hi podem trobar?

En Teseu i Minotaure la semblança és al final del llibre quan Teseu ha de posar les veles blanques o negres segons si tornava viu o mort, i en Tristany i Isolda si Kaherdí tornava amb Isolda posaria les veles blanques.

En el romanç del Conde Niño la semblança també és al final ja que en Tristany i Isolda quan els enterran neix una planta que els uneix i el rei Marc mana tallar la planta però com l'amor és tan gran es tornen a juntar, el mateix pasa amb el Conde Niño i amb la princesa Albaniña.

Él murió a la media noche,
ella a los gallos cantar;
a ella como hija de reyes
la entierran en el altar,
a él como hijo de conde
unos pasos más atrás.
De ella nació un rosal blanco,
de él nació un espino albar;
crece el uno, crece el otro,
los dos se van a juntar;
las ramitas que se alcanzan
fuertes abrazos se dan,
y las que no se alcanzaban
no dejan de suspirar.
La reina, llena de envidia,
ambos los mandó cortar;
el galán que los cortaba
no cesaba de llorar;
della naciera una garza,
dél un fuerte gavilán
juntos vuelan por el cielo,
juntos vuelan a la par.

2. Quina és la venjança d’Isolda de les Blanques Mans?

Quan Tristany s'està morint per la infecció d'una llança mana a Kaherdí que vagi en busca d'Isolda la Blonda i si torna amb ella que posi veles blanques al vaixell i si no negres. Isolda de les Blanques que ho ha escoltat tot al veure el vaixell amb les veles blanques li diu a Tristany que són negres i es mor.

La novel·la artúrica

Les primeres mostres de novel·les van ser aparegudes a França a mitjan del segles XII. Tenen com a heroi un cavaller i pertanyen a un tipus de narracions que es diu romans ja que la seva acció succeeix a la Gran Bretanya i a la petita Bretanya (França. El cicle artúric és el gènere denominat novel·la cortesa.

Les més antigues narracions estam escrites en versos variats de vuit síl·labes de rima consonant. La trama és amorosa i un heroi ha de lluitar per vençer obstacles. D'altra banda els cantars de gesta es basan en el realisme i són narracions en vers de rima assonant. Tracten d'assumptes de guerra i els autors són anónims. La novel·la artúrica té la finalitat de ser llegida mentre que els cantars de gesta eren trasmesos de forma oral.


LES NOVEL·LES DE L'ANTIGUITAT

Abans de l'aparició d'aquestes obres sorgiren d'altres en francés i en pariats octosíl·labs rimats que tractaven l'epopeia clàssica grecollatina, eren traduccions d'obres llatines. Dues de les obres son: Roman de Thébes i el Roman d'Enéas.

El terme roman significa traducció. Més tard la veu romana va passar a significar narració.


EL CICLE ARTÚRIC

La matèria de Bretanya deu alguns elements a l'antiga tradició llegendària bretona. Independetment d'aquest fet el cilce artúric el constitueix una obra en llatí de Godofred de Monmouth, la hisòria dels reis de Bretanya escrita en 1136.
El 1555 el poeta Robert Wace va traduir l'obra de Monmouth al francés en pariats octosíl·labs, traducció coneguda amb el nom de Roman de Brut.

El rei Artús apareix a la literatura com monarca ideal, correspon a un personatge històric real i no va haver a Anglaterra cap rei amb aquest nom.
El tema central és la búsqueda del Sant Graal, el calze que havia begut Jesús al últim sopar i s'atribuïen pòders màgics. Aquest calze hauria haver estat portat a Anglaterra i el rei nArtús hauria enviat als seus cavallers a buscar-lo.
La llegenda del rei Artús té el seu punt culminant a l'episodi d'Excalibur la miraculosa espasa clavada en una roca. Molts cavallers van intentar arrencar-la i qui ho aconseguís unificaria tots els regnes de l'illa i es convertiría en rei.
El seu castell de Camelot destaquen Lancelot i Perceval. Aquests formen l'ordre de la taula rodona. Artús es casà amb Ginebra, donzella de qui també s'enamora Lancelot. Artús assebentat condemna a la foguera a la seva esposa. Lancelot la salva i fuig amb ella a França. Artús persegueix als amants i el seu fill Modred s'apodera del tron i en tornar pare i fill s'enfronten i moren els dos.
Com a personatge mític Artús a passat a la iconografia popular com a símbol d'intel·legència, honor i lleialtat, i el seu castell de Camelot com a lloc idíl·lic en què regnen la pau i la justícia.


LES GRANS NOVEL·LES DEL SEGLE XII

Tristany i Isolda
Llegenda per excel·lència del cicle artúric. El Trsitany d'avui no té res a veure amb el del segle XII. L'amor de Tristany i Isolda sorgeix de beure un filtre màgic.
El final de la parella serà la mort de tots dos.

Chrétien de Troyes
Chrétien de Troyes va començar adaptant obres clàssiques. Va escriure cinc novel·les sobre la matèria de Bretanya, escrites en vers amb un ambient misteriós i una poética que prové de les obres clàssiques que anteriorment havia adaptat.
Algunes de les seves novel·les són El cavaller del lleó i El cavaller de la carreta.

Poderosa Afrodita

Després de veure aquesta interessant pel•lícula de Woody Allen, ens entretindrem a fer uns exercicis per relacionar-la amb el tema del teatre grec i analitzar les seves característiques. Aquí teniu les propostes:

- Buscar a Internet referències sobre la pel•lícula (fitxa tècnica, crítica,…)

Fitxa Tècnica

Títol~ Poderosa Afrodita
Direcció~ Woody Allen
Producció~ Robert Greenhut, Helen Robin i Thomas Reilly
Guió~ Woody Allen
Fotografia~ Carlo DiPalma
Repart~ Woody Allen, Helena Bonham Carter, Mira Sorvino, F. Murray Abraham, David Ogden Stiers, Jimmy McQuaid, Olympia Dukakis, Danielle Fernald i Michael Rappaport
Pais~ Estats Units
Any~ 1995
Gènere~ Comedia
Duració~ 95 minutos


Poderosa Afrodita és una comèdia escrita, dirigida i protagonitzada per Woody Allen. El guió s'inspira en els mites grecs d'Èdip i Pigmalió i, incorpora algunes de les convencions i tòpics d'una tragèdia grega, a més de personatges tràgics, com ara Cassandra i Tirèsies, entre d'altres.

Resum de l'argument

El periodista esportiu novaiorquès Lenny Weinrib, (interpretat per Woody Allen), acaba cendint devant el caprici d'Amanda, la seva ambiciosa esposa, d'adoptar un nadó. Max resulta ser un nen prodigi, cosa que a Lenny li desperta una morbosa curiositat sobre el seu origen. Com un heroi tràgic Lenny s'obsessionarà a descobrir la identitat de la mare biològica a la qual ell s'imagina com a una dona de gran talent. Mentretant Amanda té una aventura i el seu matrimoni trontolla.

Tot i que la prudència (personificada en el cor tràgic) li aconsella de no embrancar-se a escatir la veritat, Lenny persisteix en la seva rocambolesca recerca de la mare de Max, que efectivament resulta ser una dona excepcional. Linda és una noia escultural però més aviat curta de gambals que treballa com a actriu porno a temps parcial i que té com a ocupació principal la prostitució.

Horroritzat, Lenny decideix ajudar-la a canviar de vida, fet que l'obligarà a enfrontar-se al seu macarró i a utilitzar el seu enginy per trobar-li un marit adient. Mentretant Linda queda embarassada de Lenny. Com en una tragèdia grega i quan tot està d'allò més embolicat, apareix com un deus ex machina un individu capaç d'acceptar el passat de Linda i crear una família amb ella.


- Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec ( presència del cor, el corifeu, els personatges de Tirèsies i Cassandra, el destí, …) Acompanyeu les explicacions de fotografies o dibuixos:

·Cor: A la pel·lícula trobem la presència del cor que actúa com a 'narrador' de les tragèdies de Lenny.caracteritzat amb roba i màscares.

·Corifeu: Actúa com a director del cor,s’adreça sovint als personatges.

·Cassandra: Sacerdotessa d'Apol·lo,Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia,al igual que a la pel·licula apareix anunciant i advertint a Lenny que no faci certes coses.

·Tirèsies: Profeta cec de Tebas,apareix a una breu escena de la pel·licula.






- Feu una crítica cinematogràfica


La pel·lícula té escenes mitologiques, còmiques i eròtiques que fan la trama amena i li dóna un punt interessant que cautiva al espectador.

Esquema de La Bíblia

La Literatura Grega

La Literatura Grega + literatura llatina = literatures clàssiques per excel·lència.

La principal font de la literatura grega és la mitologia, i es divideix en quatre grans époques:

-Arcaica (S. IXaC - S. VaC) : naixement de l'epopeia. Homer

-Clàssica (Meitat S. VaC - S. IVaC) : naixement de la tragèdia i de la comèdia.





LA TRAGÈDIA CLÀSSICA



Neix a l'edat mitjana, de l'himne dedicat a Dionís. Presenta conflictes que arrenquen de les passions humanes i de la lluita de l'home contra allò irremeiable.





ELS CICLES LEGENDARIS



És necessari conèixer els cicles legendaris per poder situar les obres al seu context argumental. Antígona de Sòfocles pertany al cicle de Tebes, es centra en la història dÈdip. Un oracle va anunciar a Laios i a Iocasta que si tenien un fill aquest, mataria al seu pare. Per salvar el malefici abandonen al nen, que és recollit i creix a una altra casa.

Quan es fa gran abandona la casa i en el viatge mata al seu pare després d'una disputa. Èdip es dirigeix a Tebes on es casa amb la seva mare. Quan el secret es desvela Iocasta es suïcida i Èdip s'arrenca els ulls, aleshores Creont ocupa el tro.

Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene eren els quatre fills de Iocasta i Èdip. Els dos primers van expulsar al seu pare de Tebes al descobrir el secret, que els va maleí dient que es donarien mort mútuament. Per evitar-ho va començar a regnar Etèocles, que a l'acabar l'any no va cedir el poder al seu germà, que va fugir per tornar al cap d'unys anys i atacar la ciutat = Els set contra Tebes on van morir els dos germans.





SENTIT DE LA TRAGÈDIA



L'autor simula una acció fictícia al marge de la real, on trobem a l'autor i espectador.

L'espectador s'identifica amb el personatge de la tragèdia, que en el curs de l'aventura serà castigat i tindrà un destí tràgic.





PRINCIPALS AUTORS



-Èsquil : creador de la tragedia grega, afegeix un personatge més i ressalta els diàlegs.

-Eurípides : autor de tragedies on els personatges obeeixen la seva consciència.

-Sófocles : limita la intervenció del cor i dóna més acció a les obres. Els seus personatges són més humans.





ANTÍGONA



El tema principal és l'enfrontament d'Antígona(representa les normes divines) i Creont(defensa l'ordre humà).


PERSONATGES

-Antígona: Personatge noble,amb sentit de l'honor,que experimenta la solitud en la realització dels seus actes heroics.

-Ismene: Personatge que representa la por,els dubtes.És un personatge mal acabat i poc elaborat.

-Hèmon: Fill de Creont i promés d'Antógona.Parlem d'un jove tímid i delicat.

-Creont: Exemple de l'home que transgredeix la mesura,motiu pel qual és castigat pels déus.Desde el punt de vista de Rei,pensa que l'interés públic està per sobre de l'amistat.Com a home considera a la figura de la dona com un ésser inferior.

Demana al cor que sigui el seu conseller quan veu que les seves decisions no han portat bé per a ningú.

-Cor: El formen 15 ciutadans que demostren la seva admiració cap a Antígona.

Lot, les seves filles i la seva dona

Qui és i en quin llibre de la biblia aparèixen.

Lot era hijo de Arán (Harán en algunas versiones), hermano de Iscá y Mildá. Acompañó a su tío Abraham en el viaje a Canaán llevando consigo a su mujer y sus hijas y se situaron en un punto intermedio entre las llanura de Sodoma y el monte de Hebron. Era además Lot poseedor del sacerdocio de Melquisedec al igual que Abraham, quienes lo recibieron del mismo Melquisedec, rey de Salem (Gen.14: 18). Tanto Lot como su tío Abraham, anduvieron juntos por un tiempo no determinado.

Història sintetitzada.

Por algún motivo no muy claro, Abraham y Lot contendieron por la tierra donde debían asentarse y decidieron que debían separarse, así que Lot por mutuo consentimiento y en buenos términos, se separó de Abraham. Abraham se fue al encinar de Hebrón, al norte y Lot se instaló en la llanura de Sodoma y Gomorra.
Lot plantó tiendas hasta las puertas de Sodoma y permaneció allí. Los reyes de Sodoma y Gomorra sostuvieron en ese tiempo una guerra con reinos vecinos. Estos reyes fueron vencidos en una batalla en Sidim y Lot y su parentela fueron hechos prisioneros. Abraham, supo de la suerte corrida por Lot y organizó un rescate, Lot, sus bienes y su gente fueron rescatados exitosamente y volvieron a Sodoma. A partir de este instante, se empieza a escribir los últimos capítulos de estas ciudades.
Sodoma y Gomorra fueron destruidas conjuntamente con Adma y Zeboim (Deut.29:23).
Huyó de Sodoma antes de su destrucción, avisado por ángeles de Yahveh. Su mujer al darse vuelta (desobedeciendo el mandato de Yahveh) se convirtió en estatua de sal.
Cuando escapó de Sodoma, pidió a los ángeles enviados por Yahveh pudiera huir a la pequeña ciudad de Zoar, estos le dijeron que no se destruiría esa ciudad y él la utilizaría como ruta de escape.
Finalmente, Lot tuvo miedo de vivir en Zoar (quizás por ser la única ciudad sobreviviente), y fue al monte a vivir con sus hijas y habitaron en una cueva.
Ocurre ahí que sus hijas, preocupadas al no encontrar varones en la tierra en la que habían entrado, con los que asegurar su descendencia, emborracharon a su padre y fornicaron con él, la mayor la primera noche y la menor la segunda, sin que aquel se diese cuenta. De esa manera, las dos concibieron de su padre y tuvieron descendencia. El primero de lo hijos fue llamado Moab (del hebreo "del padre" ) que cuya descendencia daría lugar a los llamados moabitas.(Génesis 19:30-38). La tierra de Moab estuvo ubicada en el lado sur oriental del llamado Mar Salado y forma parte de la llamada Península de Lisán. El segundo fue llamado Ammon o Ben-Ammi (en hebreo, lit., "hijo de mi gente"). Fue el patriarca de la nación de Ammon, los Amonitas.

Que simbolitza.

Simboliza el miedo i el amor que siente cualquier persona por su família.

Deborah

Qui és i el llibre de la Bíblia al que pertanyen

Débora (en hebreo דְּבוֹרָה, ‘abeja’) era una profetisa y el cuarto Juez (además del único femenino) del Israel premonárquico del Antiguo Testamento (Tanaj). Su historia se cuenta dos veces en los capítulos IV y V del Libro de los Jueces. El primer relato es en prosa, narrando la victoria de las fuerzas israelitas dirigidas por el general Barak, a quien Débora provocó pero profetizó que no lograría la victoria final sobre el propio general cananeo Sisera. Tal honor correspondió a Jael, la esposa de Heber, un cineo fabricante de tiendas. Jael mató a Sisera clavándole una estaca de la tienda en la cabeza cuando dormía.
Jueces 5 cuenta esta misma historia en verso, y se cree que fue escrita en la segunda mitad del siglo XII a. C., poco después de los sucesos que describe. De ser así, entonces este pasaje, llamado a menudo La canción de Débora, es uno de los pasajes más antiguos de la Biblia y el ejemplo más antiguo conservado de poesía hebrea. También es importante porque es uno de los pasajes más antiguos, si no el que más, que muestra a mujeres en papeles diferentes a los de víctima o villano. El poema puede haber sido incluido en el Libro de las batallas de Dios mencionado en Números 21:14.

Historia sintetitzada

Se sabe poco de la vida personal de Débora. Aparentemente estuvo casada con un hombre llamado Lapidoth (‘antorchas’), pero este nombre no aparece fuera del Libro de los Jueces y podría significar simplemente que la propia Débora tenía un alma «ardiente». Fue una poetisa y daba sus sentencias bajo una palmera de Efraim. Algunos aluden a ella como la madre de Israel. Tras su victoria sobre Sisera y el ejército cananita hubo paz en la región durante cuarenta años.

Que simbolitza

Simboliza la lucha de las mujeres para aconseguir la igualdad de derechos y oportunidades con los hombres.

Les dones bíbliques

Maria Magdalena

Maria Magdalena apareix al llibre del Nou Testament. Apareix a l'Evangeli de Pere com a testimoni de la resurrecció de Jesús; a l'Evangeli de Felip se la considera companya de Jesús.


Era mare de Jaume el menor, Josep i Salomé, i la distingida deixeble de Jesus de Natzaret.



Història del personatge:

El seu nom fa referència al lloc de procedència Magdala. L'evangelista Lucas la considera una de las dones que juntament amb el apòstols acompanyaba a Jesús per Galilea.

Després de l'enterrament i embalsament del cos diví, va ser la primera persona a la que Jesús se li va mostrar una vegada que va resucitar.

Des del punt de vista d'algunes persones de l'esglèsia, la identifiquen com la pecadora homónima que va ungir els peus de Jesús a casa del fariseu, tot i que alguns historiadors religiosos creuen veure en aquesta dona la figura de Maria de Betania.


Simbolització:

Aquest personatge representa no només la resistència en el sentit de servir als altres,sino també pensant en un canvi radical de la realitat.



Representacions artístiques:

Maria Magdalena,de Tiziano

Judith

Era una heroina hermosa, rica i viuda amb la que ningú tenia mai res en contra. Sempre es vestia amb l'hàbit de penitencia i sovint estaba en deju. És un personatge destacable per la seva actitud i la seva manera de parlar, que apareix al llibre de l'antic testament.



Història del personatge

Judith,filla de Merari, va ser una heroina bíblica hebrea que va alliberar la ciutat de Betulia de les tropes de Nabucodonosor, tallant-li el cap al general d'aquesta ciutat.


Simbolització:

El personatge de Judith representa la causa de Déu,identificada amb la de la nació.



Representacions artístiques:

Judith decapitant a Holofernes, de Carvaggio