La novel·la artúrica

Les primeres mostres de novel·les van ser aparegudes a França a mitjan del segles XII. Tenen com a heroi un cavaller i pertanyen a un tipus de narracions que es diu romans ja que la seva acció succeeix a la Gran Bretanya i a la petita Bretanya (França. El cicle artúric és el gènere denominat novel·la cortesa.

Les més antigues narracions estam escrites en versos variats de vuit síl·labes de rima consonant. La trama és amorosa i un heroi ha de lluitar per vençer obstacles. D'altra banda els cantars de gesta es basan en el realisme i són narracions en vers de rima assonant. Tracten d'assumptes de guerra i els autors són anónims. La novel·la artúrica té la finalitat de ser llegida mentre que els cantars de gesta eren trasmesos de forma oral.


LES NOVEL·LES DE L'ANTIGUITAT

Abans de l'aparició d'aquestes obres sorgiren d'altres en francés i en pariats octosíl·labs rimats que tractaven l'epopeia clàssica grecollatina, eren traduccions d'obres llatines. Dues de les obres son: Roman de Thébes i el Roman d'Enéas.

El terme roman significa traducció. Més tard la veu romana va passar a significar narració.


EL CICLE ARTÚRIC

La matèria de Bretanya deu alguns elements a l'antiga tradició llegendària bretona. Independetment d'aquest fet el cilce artúric el constitueix una obra en llatí de Godofred de Monmouth, la hisòria dels reis de Bretanya escrita en 1136.
El 1555 el poeta Robert Wace va traduir l'obra de Monmouth al francés en pariats octosíl·labs, traducció coneguda amb el nom de Roman de Brut.

El rei Artús apareix a la literatura com monarca ideal, correspon a un personatge històric real i no va haver a Anglaterra cap rei amb aquest nom.
El tema central és la búsqueda del Sant Graal, el calze que havia begut Jesús al últim sopar i s'atribuïen pòders màgics. Aquest calze hauria haver estat portat a Anglaterra i el rei nArtús hauria enviat als seus cavallers a buscar-lo.
La llegenda del rei Artús té el seu punt culminant a l'episodi d'Excalibur la miraculosa espasa clavada en una roca. Molts cavallers van intentar arrencar-la i qui ho aconseguís unificaria tots els regnes de l'illa i es convertiría en rei.
El seu castell de Camelot destaquen Lancelot i Perceval. Aquests formen l'ordre de la taula rodona. Artús es casà amb Ginebra, donzella de qui també s'enamora Lancelot. Artús assebentat condemna a la foguera a la seva esposa. Lancelot la salva i fuig amb ella a França. Artús persegueix als amants i el seu fill Modred s'apodera del tron i en tornar pare i fill s'enfronten i moren els dos.
Com a personatge mític Artús a passat a la iconografia popular com a símbol d'intel·legència, honor i lleialtat, i el seu castell de Camelot com a lloc idíl·lic en què regnen la pau i la justícia.


LES GRANS NOVEL·LES DEL SEGLE XII

Tristany i Isolda
Llegenda per excel·lència del cicle artúric. El Trsitany d'avui no té res a veure amb el del segle XII. L'amor de Tristany i Isolda sorgeix de beure un filtre màgic.
El final de la parella serà la mort de tots dos.

Chrétien de Troyes
Chrétien de Troyes va començar adaptant obres clàssiques. Va escriure cinc novel·les sobre la matèria de Bretanya, escrites en vers amb un ambient misteriós i una poética que prové de les obres clàssiques que anteriorment havia adaptat.
Algunes de les seves novel·les són El cavaller del lleó i El cavaller de la carreta.