La Literatura Grega

La Literatura Grega + literatura llatina = literatures clàssiques per excel·lència.

La principal font de la literatura grega és la mitologia, i es divideix en quatre grans époques:

-Arcaica (S. IXaC - S. VaC) : naixement de l'epopeia. Homer

-Clàssica (Meitat S. VaC - S. IVaC) : naixement de la tragèdia i de la comèdia.





LA TRAGÈDIA CLÀSSICA



Neix a l'edat mitjana, de l'himne dedicat a Dionís. Presenta conflictes que arrenquen de les passions humanes i de la lluita de l'home contra allò irremeiable.





ELS CICLES LEGENDARIS



És necessari conèixer els cicles legendaris per poder situar les obres al seu context argumental. Antígona de Sòfocles pertany al cicle de Tebes, es centra en la història dÈdip. Un oracle va anunciar a Laios i a Iocasta que si tenien un fill aquest, mataria al seu pare. Per salvar el malefici abandonen al nen, que és recollit i creix a una altra casa.

Quan es fa gran abandona la casa i en el viatge mata al seu pare després d'una disputa. Èdip es dirigeix a Tebes on es casa amb la seva mare. Quan el secret es desvela Iocasta es suïcida i Èdip s'arrenca els ulls, aleshores Creont ocupa el tro.

Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene eren els quatre fills de Iocasta i Èdip. Els dos primers van expulsar al seu pare de Tebes al descobrir el secret, que els va maleí dient que es donarien mort mútuament. Per evitar-ho va començar a regnar Etèocles, que a l'acabar l'any no va cedir el poder al seu germà, que va fugir per tornar al cap d'unys anys i atacar la ciutat = Els set contra Tebes on van morir els dos germans.





SENTIT DE LA TRAGÈDIA



L'autor simula una acció fictícia al marge de la real, on trobem a l'autor i espectador.

L'espectador s'identifica amb el personatge de la tragèdia, que en el curs de l'aventura serà castigat i tindrà un destí tràgic.





PRINCIPALS AUTORS



-Èsquil : creador de la tragedia grega, afegeix un personatge més i ressalta els diàlegs.

-Eurípides : autor de tragedies on els personatges obeeixen la seva consciència.

-Sófocles : limita la intervenció del cor i dóna més acció a les obres. Els seus personatges són més humans.





ANTÍGONA



El tema principal és l'enfrontament d'Antígona(representa les normes divines) i Creont(defensa l'ordre humà).


PERSONATGES

-Antígona: Personatge noble,amb sentit de l'honor,que experimenta la solitud en la realització dels seus actes heroics.

-Ismene: Personatge que representa la por,els dubtes.És un personatge mal acabat i poc elaborat.

-Hèmon: Fill de Creont i promés d'Antógona.Parlem d'un jove tímid i delicat.

-Creont: Exemple de l'home que transgredeix la mesura,motiu pel qual és castigat pels déus.Desde el punt de vista de Rei,pensa que l'interés públic està per sobre de l'amistat.Com a home considera a la figura de la dona com un ésser inferior.

Demana al cor que sigui el seu conseller quan veu que les seves decisions no han portat bé per a ningú.

-Cor: El formen 15 ciutadans que demostren la seva admiració cap a Antígona.