EXERCICIS LLIBRE TRISTANY I ISOLDA




Capítol I

1. Anota els personatges que surten al capítol i estableix les relacions entre ells.

· Marc: rei de cornualla, germà de Blancaflor,té un fill amb Rivalen, que es diu Tristany.
· Blancaflor: germana del rei Marc, mare de Tristany.
· Rivalen: pare de Tristany.
· Governal: mestre de Tristany.
· Tristany: és el protagonista,fill de Blancaflor i Rivalen,nebot de Marc.
· Rohalt: padrastre de Tristany.





2. Analitza el punt de vista i copia fragments representatius.

El llibre està escrit en tercera persona del singular, i parla com si estiguéssim escoltant.

#Senyors, es convé al narrador que vol plaure, d'evitar les contarelles massa llargues. La materia d'aquest conte és tan bella i tan diversa~ que se'n treuria d'allargassar-la ?
#Doncs, sapigueu que, segons antics tractats de convinensa, els Irlandesos podien recaptar de la Cornualla el primer any 300 lliures de coure, el segon any 300 lliures d'argent fi, i el tercer any 300 lliures d'or.


3. Fes una síntesi dels primers anys de vida de Tristany.

Tristany, fill de la germana del rei Marc de Cornualla i de Rivalen (rei) és separat dels seus pares i adoptat per Rohalt (un fidel de la seva mare). El seu mestre va ser Governal que lo va ensenyar tot el que feia falta per ser cavaller. Un dia el rapten i l'abandonen i resulta que aquella illa és la del seu tiet. Quan passen els anys el seu padrastre i el seu mestre el troben i li expliquen tota la veritat al rei Marc. Des d'aquell moment es converteix en un noi molt important i de gran prestigi pel rei.


4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat.

- occir: matar. Un dia, ella sabe que el duc Morgan l'havia occit a traició.
- ensinistrar: ensenyar. L'ensinistra a jugar la llança i l'espassa.
- errívol: adjectiu, molt pla. Jo diré, doncs, breument, com després d'haver anat força temps errívol per mans i terres.



Capítol II.

1. Assenyala en un mapa alguns dels indrets que apareixen al llibre, aquells que trobis (Cornualla, Leonís, Irlanda)













2. Trobes algun paral·lelisme entre un episodi d’aquest capítol i de l’anterior?





Ai las!,no havia de tornar més.Un dia,ella sabé que el duc Morgan l'havia occit a traïció.Ella no el plorà: ni crits,ni laments,però els seus membres esdevingueren febles i vans(...)






Ai las!,aquest port era Weisefort,on jeia el Morholt,i llur dama era Isolda la Blonda.Ella sola,hàbil en filtres,podia salvar Tristany;però sola entre les dones volia la mort d'ell.(...)







3. Dades del capítol per caracteritzar el personatge de Tristany i el d’Isolda.

· Tristany: ardit baró,amb bella jovenesa.

· Isolda: de cabells d'or,la bellesa de la qual lluïa ja com l'alba que s'aixeca.


4. Busca on es troben les següents paraules, copia la frase i explica’n el significat.

- ardit : Valent, coratjós, agosarat, atrevit. No saps tu que per sortilegi ha fet volar el cap dels més ardits campions.
- clamoreig : Clamor repetit o continuat. I un clamoreig de desgràcia retrunyí.
- beuratge : Poció. Perquè sabien els bàlsams i els beuratges que reviscolaven els ferits ja semblants a morts.

Capítol III

1. Tristany vol que el seu oncle es casi i uns barons que odiaven Tristany també però per diferents motius, quins són?

Quan el rei Marc prenés per muller a la filla del rei, que li donaria hereus, si refusava, ells es retirarien dins de llurs castells forts per fer-li guerra.

2. En aquest capítol apareixen elements que ens recorden altres històries. sabries trobar-ne algun?

Que un caballer va en busca d’una princesa, té que lluitar contra èssers fantàstics i s’enamoren.

3. Quins sentiments té Isolda cap a Tirant de bon començament i cap al final del capítol?
Bons, d’amor.

Capítol IV

1. Pots continuar amb la pregunta anterior:

De bon començament Isolda diu que Tristany s’atansava a ella, volia
assuaujar-la amb paraules dolces, ella s’irritava, el repel•lia, i l’odi inflava el seu cor.
Però quan finalitza el capítol, Isolda diu a Tristany que és la seva serva, i que la força d’ell la domina.


2. En aquest capítol es gesta la tragèdia. Explica-ho

Isolda havia begut un vi d’herbes, que fa que l’amor et poseeixi. Teòricament l’havia de beure el rei Marc i Isolda,però en el seu lloc,Isolda i Tristany es besen.


Capítol V

1. Un altre cop és interessant analitzar la veu del narrador. Pensa que la literatura oral es transmetia de generació en generació sofrint modificacions. Existeix, doncs, una única història de Tristany i Isolda? Busca el fragment on es planteja aquest fet.


Existeix més d’una història de la parella.El fragment en el que trobem aquestes referències és: ‘’Els contaires pretenen aquí que Brangiana no havia... ...només la tendresa del seu cor li inspirà d’amar.’’

2. Et remeto a la segona pregunta del capítol III. Quin conte et recorda aquest episodi?

-La Bella Durment
-Sant Jordi





Capítol VI

1. En aquest capítol i els anteriors queda palesa la lleialtat de Brangiana. Explica-ho.

Queda palesa la lleialtat quan ella es fa passar per Isolda la nit de bodes i quan guarda en silenci l`amor entre Tristany i Isolda.

2. El rei Marc és enganyat, com?

Els senyors del rei Marc li duen que Tristany i Isolada se estan veient llavors fa fora del territori a Tristany. L`engany ve quan ella el va a veure a casa del Governal i un dia s`adonen que el rei Marc vol espiar-los i preparen tot per a que no causi sospites i el rei Marc fa tornar a Tristany a casa.

Capítol VII

1. El nan Frocí i els barons actuen com a personatges antagonistes. Defineix aquest concepte i justifica per què els podem considerar com a tals.

Segons la viquipedia un pesonatge antagonista s'oposa als designis del principal, abans identificat amb el Mal (en la ficció moderna no hi ha tant maniqueisme i fins i tot els declaradament perversos poden ser els protagonistes). No s'ha de confondre amb l'antiheroi, que és un protagonista sense les virtuts tradicionals.

Podem justificar que el nan Frocí i els barons actuen com a personatges antagonistes ja que els barons li fan elegir al rei entre ell i el seu nebot i el nan li diu al rei que vagi al bosc que els amants es veuran, malgrat que al final realitzaran una estrategia per a que no els enxampin.


Capítol VIII


1. Era una creença de l’Edat Mitjana atribuir les deformitats físiques a deformitats morals. Com ho podríem justificar després de la lectura d’aquest capítol i de l’anterior?

- Quan Isolda està a la foguera,cent llebrosos,deformats s’acosten a veure ‘l’espectacle’.Un d’ells,Ivany,diu al rei que li pot oferir un càstig pitjor per a Isolda.
- Nan Frocí,endevina i diu al rei que Tristany es ficaría al llit de la reina.
- Un home de la gent menuda,veu com Tristany s’escapa,i va a informar a la reina.


2. Quan llegim, els personatges acostumen a desvetllar en nosaltres sentiments de comprensió, rebuig, menyspreu, etc. Quins sentiments et provoquen les actuacions dels amants i del rei Marc (des de l’inici del conflicte fins a aquest moment)?

Ens provoquen un sentiment majoritatiament d'amor, dolç, un sentiment de voler aconseguir allò que dessitjen que és estar junts per sempre i també ens mostren un sentiment de rebel·lió.

Capítol IX

1. Explica la trobada del rei Marc i els dos amants en el bosc. Quin fet s’ha de destacar? Pots establir algun paral·lelisme amb una de les escenes d’”Excalibur”?

Quan el rei Marc arriba al bosc i veu a Tristany i Isolda dormint agafa la seva espasa i la clava enmig dels dos.
Hi ha un paral·lelisme amb Excalibur quan el rei Artur veu a Ginebra i Lancelot al bosc despullats.


Capítol X


1. Sintetitza els pensaments de Tristany i Isolda? Quina decisió prendran?

Decideixen separar-se i tornar la reina amb el rei Marc, malgrat que tots dos saben que no poden viure l'un sense l'altre.


Capítol XI

1. Tristany i Isolda tenen defensors i enemics. Torna a escriure alguns fragments que ho demostrin.

-"Senyor, torna a prendre la reina: són uns insensats els que l'han calumniada prp de tu. Quant a Tristany que se'n vagi, tal com ofereix, a guerrejar a Gavoia o vora el rei de Frísia."

-"tots dessitjaven reveure la reina Isolda, tots l'estimaven, salvant els tres deslleials que sobrevivien encara.

2. Encara que Isolda accepta de tornar amb el rei Marc té els seus dubtes. Explica-ho

Isolda tenia por que el rei Marc la tractès malament i també tenia por dels deslleials per això li va demanar a Tristany que es quedes uns dies a veure com la tractaven.

Capítol XII

1. Andret, Denoalèn i Gondoine volen sotmetre la reina a un jurament. Busca informació sobre els judicis de Déu que es practicaven a l’Edat Mitjana.

En el fons no deixaven de ser una apel.lació a la divina providència.Durant els judicis civils i eclesiàstics, sobretot entre els segles IX i XIII a França, Gran Bretanya i Alemanya, els acusats havien de subjectar ferros candents, ficar les mans en una foguera o en aigua o oli bullint o aigua gelada, caminar sobre brases o eren llençats, lligats de peus i mans, a l’aigua, prova aquesta molt estesa en els casos de bruixeria. En les proves de foc, les parts afectades eren embenades tres dies i el veredicte depenia de si es detectaven o no cremades o infeccions; en la de l’aigua si la persona jutjada flotava era considerada culpable. Només si, per la gràcia de Déu, els acusats sobrevivien o no resultaven gaire ferits eren declarats innocents. El duel judicial, en què s’enfrontaven a peu o a cavall dos litigants o dos cavallers designats per ells, no deixa de ser un altre tipus d’ordalia.


2. De quin estratagema es val Isolda per no mentir en el jurament?

Tristany es posa una capa per semblar un pelegrí,de manera que quan Isolda ha de creuar per un lloc fangós,fa que cridin al pelegrí(Tristany) per a que la creués agafada pels braços.Però a mig camí fan que cauen expressament i Isolda demana que perdonin al pelegrí.



Capítol XIII

1. Busca en un diccionari específic la simbologia del cant del rossinyol i de l’alosa. Relaciona’l amb l’episodi.

2. Què passa amb els tres enemics de Tristany?

Tristany mata a tres dels quatre barons del rei Marc, a més els mata al palau del rei Marc.

Capítol XIV

1. Explica el significat del títol

El cascavell meravellós fa referencia al cascavell que tenia el gos-fada que li van regalar a Tristany quan va arribar a Gran Bretanya i ell el fa enviar a Isolda però ella el llença.


Capítol XV

1. En aquest capítol veiem el Tristany guerrer i el Tristany enamorat. Com es desenvolupen els dos vessants?

En el capítol veiem com Tirant ajuda a Hoel,i a canvi aquest,li dóna la seva filla,Isolda de les Blanques Mans.
Pero per altra banda veiem el Tirant enamorat,que rebutja a Isolda de les Blanques Mans,per l’amor que sent real per Isolda la Blonda.


Capítol XVI

1. Busca informació sobre el trobador Guillem de Cabestany. Explica la seva vida i relaciona aquesta informació amb el contingut del capítol.


Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

Guillem de Cabestany també estava enamorat amb una dona que era impossible aquell amor ja que ella era d'una classe social més alta i estava compromesa i finalment els dos moren per amor.



Capítol XVII

1. En aquest capítol hi ha una frase que podria ser el lema dels dos amants.Quina?

Bella amiga, així és de nosaltres: ni jo sense vós ni vós sense mi

2. Què provoca l’enuig d’Isolda?

Isolda s'enfada perque Bleherí li explica que s'havia trobat Tristany, que l'havia conjurat tres vegades en nom d'Isolda, pero que va acabar fugint.Isolda s'enfada perque diu que el seu amat ha fet burla i vergonya d'ella.

Capítol XVIII

1.Tristany es disfressa i Isolda no el reconeix. Esmenta tots els fets que enumera Tristany per ser reconegut per Isolda.

El reconeix gracias al anell de jaspi verd, però abans li esmenta tots el moments que han passat junts en temps anteriors, com la fugida cap al forest dels Morois i quan es veien per la nit en secret perque ell li enviava fusta pel riu.



Capítol XIX

1. En aquest capítol podem trobar dos elements per relacionar amb altres obres literàries:

- Teseu i el minotaure

- El romanç “El conde niño”

Quins fets coincidents hi podem trobar?

En Teseu i Minotaure la semblança és al final del llibre quan Teseu ha de posar les veles blanques o negres segons si tornava viu o mort, i en Tristany i Isolda si Kaherdí tornava amb Isolda posaria les veles blanques.

En el romanç del Conde Niño la semblança també és al final ja que en Tristany i Isolda quan els enterran neix una planta que els uneix i el rei Marc mana tallar la planta però com l'amor és tan gran es tornen a juntar, el mateix pasa amb el Conde Niño i amb la princesa Albaniña.

Él murió a la media noche,
ella a los gallos cantar;
a ella como hija de reyes
la entierran en el altar,
a él como hijo de conde
unos pasos más atrás.
De ella nació un rosal blanco,
de él nació un espino albar;
crece el uno, crece el otro,
los dos se van a juntar;
las ramitas que se alcanzan
fuertes abrazos se dan,
y las que no se alcanzaban
no dejan de suspirar.
La reina, llena de envidia,
ambos los mandó cortar;
el galán que los cortaba
no cesaba de llorar;
della naciera una garza,
dél un fuerte gavilán
juntos vuelan por el cielo,
juntos vuelan a la par.

2. Quina és la venjança d’Isolda de les Blanques Mans?

Quan Tristany s'està morint per la infecció d'una llança mana a Kaherdí que vagi en busca d'Isolda la Blonda i si torna amb ella que posi veles blanques al vaixell i si no negres. Isolda de les Blanques que ho ha escoltat tot al veure el vaixell amb les veles blanques li diu a Tristany que són negres i es mor.