dilluns, 22 de febrer del 2010

1.Quin és l’estat d’ànim de Faust? Explica’l citant frases textuals seves.

Faust té una visió pessimista del món i de tot el que l’envolta. Creu que tot el que ell fa, diu i pensa està malament i no li servirà per res i l’únic que vol fer es desaparèixer.

-“Els matins em desperto amb horror, m’agradaria plorar llàgrimes amargues quan veig que comença un altre dia que no em satisfarà ni un desig, que evitarà, amb criteri obstinat, tot plaer possible..”

-“Per això la meva existència es feixuga: la vida m’odia, la mort em desitja.”


2.Quin és el plantejament que fa Faust al principi sobre la vida i la mort? Quin dels dos aspectes li importa més? Per què?

Faust diu que la vida l’odia i que la mort el desitja. L’importa més l’aspecte de la mort ja que ell no vol seguir vivint per que pensa que és un desgraciat en tots els aspectes.

3.Al text surt la paraula “aliar-se”. Quina és l’aliança que li proposa Mefistòfeles? A canvi de què? Accepta Faust?

Mefistòfeles li diu que ell a canvi de tot el que Faust li demana (menjar, or, una noia, l’honor, magnífic plaer diví..) vol la seva ànima i Faust l’accepta.


4.Què és el primer que demana Faust després de pactar?

Que quan li posi les cadenes ell voldrà morir però quan aturi el rellotge quedarà lliure de servei, el seu temps haurà acabat i el pacte s’haurà trencat.


5. Al text hi ha una repetició de tots els elements de la vida que Faust rebutja.
Localitza-la i classifica’ls.

Maleeixo l’alta opinió que hom té de si mateix!
Maleeixo l’enlluernament de l’aparença que pressiona les nostres ments!
Maleeixo els somnis de glòria i de falsa perpetuïtat!
Maleeixo les possessions que ens afalaguen:
L’esposa i els fills, el servent i l’arada!
Maleeixo les riqueses que ens condueixen a fets massa agosarats o que ens estoven el coixí d’un llit de gresca!
Maleeixo el suc balsàmic del raïm!
Maleeixo la clemència de l’amor!
Maleeixo l’esperança! Maleeixo la fe,
i la paciència més que res!


a) Fa referència a elements que estàn relacionats amb l’imatge i aparença que els altres individuus de la societat o del nostre entorn tindràn de nosaltres.

b) En aquesta part els elements que es presenten, són els que nosaltres mateixos poseïm i el fet d’aconseguir el que vulguem amb la nostra riquesa.

c) A l’última part els elements que es presenten són més bé, sentiments i sensacions.


6. Faust basa el desencant del món que l’envolta en una antítesi. Busca-la i explica-la ¿Creus que és un precedent dels romàntics aquesta decepció del present? Argumenta la teva resposta revisant les característiques del Romanticisme.

‘'No tindràs allò que vols. Allò que vols no ho tindràs.’’
El significat d’aquesta antítesis és la contraposició entre el voler i el tenir. Potser tens moltes coses, però que per a tu no tenen importància, per tant desitges unes altres coses que no tindràs.
La relació amb el romanticisme, segons la meva opinió, seria la relació entre aquesta característica: La major importància del sentiment enfront la raó. Ja que segons l’antítesi, el que realment vols es relacionaria amb el sentiment, però alhora està present la raó ja que el que tens no t’importa.

7. Per enumerar tot el que rebutja de la vida, Faust utilitza una figura retòrica repetidament. Busca’n el nom i digues en què consisteix.

Hi ha exclamacions que comencen amb el mot Maleeixo, per tant ens trobem davant una anàfora: Repetició d’un mot al començament de frases o versos.


8. A Faust no li importa condemnar-se si pot(....) ¿Et sembla interessant la idea de la joventut eterna? ¿Creus que avui dia és un tema de moda?

Personalment no m’agrada aquesta idea, ja que hi ha moments en la vida que es corresponen amb moments que han de passar en aquell moment i no en un altre. Seria com intentar fer coses de joves, quan ja no ets jove, ja que les teves condicions físiques no seràn les mateixes.
Avui dia em sembla un tema de moda, ja que la gent es preocupa per l'imatge que tenen sobre els altres i busquem operar-nos per amagar els trets que s'identifiquen amb l'edat a la que no pertanyem.

dimecres, 17 de febrer del 2010

FAUST


- EL PACTE AMB EL DIMONI


La tradició literari de Faust arrela en llegendes que provenen de l'Edat Mitjana. Va dedicar-se a l'alquimia, la nigromància i l'endevinació. Ben aviat la seva vida va ser recollida en un llibre popular i anònim.
Tracta d'un pacte amb el dimoni Mefistòfil: el diable li proporcionarà una vida de satisfaccions i coneixements, al final de la qual la seva ànima pasarà a ser propietat del Maligne.


- Faust segons Goethe


Existeix un juvenil esborrany conegut per Urafust, una primera pert publicada el 1808, i una segiba el 1833 que va ser la culmiació del projecte.
S'inicià amb un diàleg entre Déu i Mefistòfil. Ell se li apareix al seu gabinet d'estudi i li fa la inevitable preposició: Faust obtindrà saviesa i poder a canvi de condemnar la seva ànima. Però a diferencia d'altres versions, aquest nou Faust no té un termini fixat i el pacte es converteix en una aposta.

La primera part de l’obra es basa en una relació amorosa entre Faust i Margarida. Faust deixa embarassada a la noia, que més endavant acabarà a la presó, acusada per la mort de la seva mare.
L’ànima de Margarida será enduta pels àngels fins al cel, mentre que el dimoni (Metistòfil) demana a Faust que el segueixi.

En la segona part hi ha un progrés de poder, riquesa, coneixement i vellesa per part de Faust.
En la part final, Metistòfil apareix per endur-se l’ànima del protagonista, pero un cor d’angels apareix i se la porten al cel, salvant-la així.



- LA RECERCA DE L’ABSOLUT

Thomas Mann recrea en aquesta novel•la (Doktor Faustus), la historia d’un músic que trova la seva inspiració a través d’un pacte amb el dimoni, en el context d’un assentament polític del nazisme.

dimecres, 10 de febrer del 2010

El Romanticisme

Moviment cultural, literari i artistic sorgit a Alemanya I Anglaterra que suposa una nova sensibilitat, I repercuteix en l’àmbit polític i social.

CONTEXT SOCIOCULTURAL:

El romanticisme es fonamenta en els sentiments.
• En l’àmbit de la filosofía: L’idealisme acaba amb el racionalisme del S.XVII. La
raó es substitueix per la intuició subjectiva.

• Sorgeix el liberalisme, un moviment ideològic que defensa la llibertat individual.

• El sistema de l’Àntic Règim es substitueix pels governs constitucionals i
parlamentaris.

• La societat passa a estar dominada per la burgesia. El desenvolupament dels
nacionalismes portarà a una reivindicació de la llengua i cultura de cada país.


CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

- Individualisme i subjectivisme: El ‘jo’ com a únic i insustituible, actúa per
damunt de qualsevol altra realitat.
- Recerca de llibertat: Passió per la llibertat. En la literatura, aquesta llibertat
creadora es manifesta en l’oposició a les normes i regles neoclàssiques.
- Es proclamen l’inspiració i imaginació de l’autor. La sensibilitat substitueix a
la raó i al didactisme.
- Evasió de la realitat.
- Defensa del nacionalisme.




Els temes més importants són:

- Els sentiments: l'amor, la tristesa, la doledat sovit aquells que broten la insatisfacció davant del món i de la vida.
-El somni: la nocturnitat, la imatge onírica, descriu una línea que desembocarà en el surrealisme.
-La imaginació: la insatisfacció i la rebel·lia contra el món, el xoc entre la realitat i el desig porten a l'home romàntic pels camins de la imaginació.
-La natura i el paisatge: la descripció del paisatge s'adapta als sentiments de l'autor. La natura és un reflex del seu estat d'ànim, per això predominen els paisatges tristos o aquells que expressen millor l'ànima.
-Les preocupacions filosòfiques: són el destí, el sentit de la vida, la mort..

L'estètica romàntica està basada en la intensitat i el dramatisme, en tot allò que supera els límits de la natura i de la raó.

dimecres, 3 de febrer del 2010

LA IL·LUSTRACIÓ

■ CONTEXT GENERAL

La Il·lustració confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat, defensa la llibertat d'expressió i proposa una difusió dels ideals.


■ L'ENCICLOPEDISME

La Il·lustració té com a epicentres el pensament filosòfic britànic però sobretot es va estructurar i difondre al voltant de l'enciclopedisme a més va preocupar-se pel saber i recopilar-lo.

L'enciclopedisme és un moviment que es basa en el projecte cultural i editorial de L'encyclopédie. Resumeix l'esperit de la Il·lustració de reunir i sistematitzar el saber de l'època, defensar la llibertat d'expressió i posar en el centre de la vida humana la raó.

La figura d'intel·lectual per excel·lència és la del filòsof i la de l'home de lletres, que portaran a l'encuny del terme lliurepensador. El lliurepensament està vinculat a la dimensió crítica que exerceix la raó.
La culminació filosòfica del moviment es dóna en la figura d'Immanuel Kant.


■ TRETS FONAMENTALS DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT

-Confiança en la raó com a únic mitjà per arribar al progrés.
-L'observació i l'experiència són la base de la ciència.
-Optimisme humanista que aspira a un món més just i feliç.


■ EL PENSAMENT POLÍTIC IL·LUSTRAT

El despotisme il·lustrat va ser fonamentat en un reformisme des del poder sense participació del poble.
Caracteritzà el pensament polític il·lustrat va ser el reformisme que encunyaren els enciclopedistes. Montesquieu va elaborar la teoria de la separació de poders. Voltaire va dur a terme una important crítica i Rousseau va posar bona part de les bases de la democràcia moderna.


■ EL NEOCLASSICISME

Al s.XVIII van esdevenir tres moviments estètics i artístics:
- Rococó (Fi de Barroc)
- Neoclassicisme
- Preromanticisme

El Neoclassicisme, oposat al Barroc, exemplifica l'ideari il·lustrat.
La literatura d'aquesta tendència està marcada pel triomf del racionalisme i pensaments il·lustrats. Les diferents formes de l'assaig va adquirir molta importància i es va dur a la pràctica a través del gènere epistolar.

L'estètica neoclàssica està determinada per N. Boileau, J.J Winckelmann i G.Ephraim Lessing.

- gèneres:
· Poesia: (imitava els models clàssics)
> Narrativa
> Didàctica

· Teatre: Es preferia la tragèdia en vers i les escenes es vam omplir de temes mitològics.
El teatre italià va recuperar el teatre còmic i de màscara.

· Narrativa: Predomini de la prosa erudita i assagística.
Es consolida la novel·la sentimental, on els personatges han de fer front a pressions
socials i prejudicis morals en l'època en què es troben.
Al s.XVIII neix la novel·la gòtica, originada en El Castell d'Otranto.


■ PREROMANTICISME

Estètica originada a finals del s.XVIII caracteritzada per la pèrdua de confiança en la raó, afirmació de sentiments i emocions personals, reivindicació de la natura i la vida senzilla i natural, refús de les llengues neoclàssiques i reivindicació de la llibertat creadora.