LA IL·LUSTRACIÓ

■ CONTEXT GENERAL

La Il·lustració confia en la raó per arribar al coneixement de la realitat, defensa la llibertat d'expressió i proposa una difusió dels ideals.


■ L'ENCICLOPEDISME

La Il·lustració té com a epicentres el pensament filosòfic britànic però sobretot es va estructurar i difondre al voltant de l'enciclopedisme a més va preocupar-se pel saber i recopilar-lo.

L'enciclopedisme és un moviment que es basa en el projecte cultural i editorial de L'encyclopédie. Resumeix l'esperit de la Il·lustració de reunir i sistematitzar el saber de l'època, defensar la llibertat d'expressió i posar en el centre de la vida humana la raó.

La figura d'intel·lectual per excel·lència és la del filòsof i la de l'home de lletres, que portaran a l'encuny del terme lliurepensador. El lliurepensament està vinculat a la dimensió crítica que exerceix la raó.
La culminació filosòfica del moviment es dóna en la figura d'Immanuel Kant.


■ TRETS FONAMENTALS DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT

-Confiança en la raó com a únic mitjà per arribar al progrés.
-L'observació i l'experiència són la base de la ciència.
-Optimisme humanista que aspira a un món més just i feliç.


■ EL PENSAMENT POLÍTIC IL·LUSTRAT

El despotisme il·lustrat va ser fonamentat en un reformisme des del poder sense participació del poble.
Caracteritzà el pensament polític il·lustrat va ser el reformisme que encunyaren els enciclopedistes. Montesquieu va elaborar la teoria de la separació de poders. Voltaire va dur a terme una important crítica i Rousseau va posar bona part de les bases de la democràcia moderna.


■ EL NEOCLASSICISME

Al s.XVIII van esdevenir tres moviments estètics i artístics:
- Rococó (Fi de Barroc)
- Neoclassicisme
- Preromanticisme

El Neoclassicisme, oposat al Barroc, exemplifica l'ideari il·lustrat.
La literatura d'aquesta tendència està marcada pel triomf del racionalisme i pensaments il·lustrats. Les diferents formes de l'assaig va adquirir molta importància i es va dur a la pràctica a través del gènere epistolar.

L'estètica neoclàssica està determinada per N. Boileau, J.J Winckelmann i G.Ephraim Lessing.

- gèneres:
· Poesia: (imitava els models clàssics)
> Narrativa
> Didàctica

· Teatre: Es preferia la tragèdia en vers i les escenes es vam omplir de temes mitològics.
El teatre italià va recuperar el teatre còmic i de màscara.

· Narrativa: Predomini de la prosa erudita i assagística.
Es consolida la novel·la sentimental, on els personatges han de fer front a pressions
socials i prejudicis morals en l'època en què es troben.
Al s.XVIII neix la novel·la gòtica, originada en El Castell d'Otranto.


■ PREROMANTICISME

Estètica originada a finals del s.XVIII caracteritzada per la pèrdua de confiança en la raó, afirmació de sentiments i emocions personals, reivindicació de la natura i la vida senzilla i natural, refús de les llengues neoclàssiques i reivindicació de la llibertat creadora.