1. Cada component del grup ha de realitzar una crítica cinemàtografica de la pel·lícula.(treball individual) L’extensió ha de ser d’unes 20 línies. Us aconsello llegir-ne abans alguna que surti al diari, “guía del ocio”, altres revistes, etc.

- La pel·lícula tracta sobre el desenvolupament i evolució en els personatges a partir de un repte que la Marquesa Isabelle de Merteuil proposa al Compte de Velmont: seduïr a Cècile de Volange per tal que no arribi pura al matrimoni que ha de cumplir en el futur amb l'últim amant de la Marquesa.

Aquest repte li sembla massa senzill al Compte de Velmont, així que decideix complicar-ho: enamorar a Madame de Tourvel, aconseguir una prova escrita d'aquest enamorament i així rebre la recompensa de passar una nit amb Isabelle de Merteuil.

En la pel·lícula esdevenen un seguit de fets que compliquen que el Compte de Velmont aconsegueixi el seu objectiu, entre els que es troba l'amor que acaba sentint per Madame de Tourvel, un amor que inicialment és interessat pero que acaba sent vertader. Per una altra banda, la Marquesa Isabelle de Merteuil no deixarà d'insistir en el fet de cuidar les aparences i no mostrar-se tal com és.
El que comença com un joc entre amics, acaba sent un seguit de venjances. (Marina)


-Les amistats perilloses és un adaptació de la novel•la de l'escriptor francès Choderlos de La Clos, ambientada al s. XVIII.
Aquesta pel•lícula narra la història de la marquesa de Merteuil (Glenn Close), perversa i fascinant, que intenta sobreviure en un món que està basat en la avaricia, els homes, les relacions i el sexe.
La marquesa planeja venjar-se d'una ofensa, innocent i és per això que recorre a l'ajut d'un ex-amant seu, el vescomte de Valmont (John Malkovich), tan mala persona i maquinador com ella. Valmont haurà de seduir a una qualificada i hermosa dona casada, Madame de Tourvel, que des del principi es veurà involucrada en les maquinacions de la marquesa, així com la innocent, pura i verge Cécile de Volanges (Uma Thurman), que tot just acaba de sortir de la clausura de les monges.
El decorat, l’attrezzo i la participació dels personatges és excel•lent, igual que el vestuari perquè és el típic d’aquella època. L'atmosfera i el to que envolta la pel•lícula, ajudarà a percebre aquesta noblesa en decadència, que enyora temps passats i que es veu condemnada a la desaparició.
En conclusió, segons el meu parer és una de les millors pel•lícules que representen aquells temps en que tot es basava en l’avarícia i la falsedat.
(carla)


2. Busqueu informació sobre la novel·la en què es basa el film.

Està basada en la novel·la del mateix nom "Les amistats perilloses" escrita per Pierre Choderlos el 1782.
Les amistats perilloses "novel·la" (en francès, Les Liaisons dangereuses)pertany al gènere de novel·la epistolar, ja que està escrita en forma d'un seguit de cartes. Està ambientada a l'època de la il·lustració francesa, època contemporània a l'autor, i tracta sobre un duel llibertí entre un home i una dona de la noblesa: la marquesa de Merteuil i el viscompte de Valmont, narrat a través de les respectives cartes que s'envien.


3. Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.

dossier pregunta 3

Publish at Calaméo or browse others.

- mostra de Vivaldi:



- mostra de Beethoven:




7. Característiques del moviment neoclàssic i romàntic:

- Neoclassicisme: Inspiracions en obres de l'època clàssica que es ténen com a perfectes i definitives, aspiració a una bellesa idealitzada. En l'àmbit de les arts plàstiques: Dibuix impecable, relleus tancats, volums modelats de tal manera que donin il·lusions, colors suaus i composició simètrica/estàtica.

- Romanticisme: Llibertat de creació enfront els cànons marcats pel Neoclassicisme, valor de la originalitat i diversitat, creació de l'imaginació i fantasía.

El somni d'una nit d'estiu

La "Midsummer Night" correspon a la nit del solstici d'estiu, celebrada des de l'antiguitat tant en les cultures mediterrànies (nit de Sant Joan) com en les celtes i sobretot en les escandinaves, en els quals punts més nòrdics es produeix l'extraordinari fenomen del "sol de mitjanit". La màgia de la nit més curta de l'any, quan la llum sembla vèncer les tenebres, es converteix en una poderosa font de imageneria en mans de Shakespeare.





''Somni d'una nit d'estiu'' és una comèdia romàntica considerada com un clàssic en la literatura teatral; en la que conviuen els quatre móns renaixentistes, fins fondre's en un final feliç de noces dobles. Teseu i Hipòlita són els representants de la noblesa; Titània, Oberón i Puck de la màgia i la fantasia, els quatre joves perduts al bosc, la incipient burgesia ciutadana i Bottom i els seus companys, la classe menestral. En l'obra es barreja la realitat i la ficció, la ciutat i el bosc encantat, els personatges reals i els imaginaris. Una comèdia plena d’equívocs amb l’enamorament, el desig i la passió com element comú a tots els personatges que hi intervenen.

Felix Mendelssohn va escriure peçes musicals inspirades en aquesta obra, que van ser utilitzades com a acompanyament musical de l'obra al llarg del s.XIX. Benjamin Britten va composar una òpera sobre el mateix tema amb el llibret de Britten i de Peter Pears.

Aquesta obra també va servir d'inspiració per a la cançó The Fairy Feller's Master-Stroke, del grup Queen.

Otelo

Otel·lo és una tragèdia igual que altres obres de l'autor. Probablement, la va escriure després de Hamlet, però abans de Macbeth i El rei Lear.

El personatge principal de l'obra és Otel·lo, el qual es presenta piadosament a pesar de la seva raça. Això era molt poc habitual en la literatura anglesa en temps de Shakespeare, que acostumava a descriure als moros i a altres pobles de pell fosca com a gent malvada. En l'obra, evita qualsevol discussió respecte l'islam.

L'obra consta de cinc actes de 2-3 escenes cadascún.

Aquesta obra va estar adaptada al cinema, i va servir d'inspiració per a dos versions operístiques de Gioacchino Rossini i Giuseppe Verdi. D'altra banda Antonín Dvorák va composar una obertura simfònica titulada Otelo, op.9.

El Teatre Europeu (S.XVI - XVII)

Litee Carlaa

View more presentations from maariina.

Lite Universaaaaal Marina~

View more presentations from maariina.

HAMLET

Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle XVII. Sembla que recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època. És una de les obres més conegudes del seu autor i un dels clàssics de la literatura universal. El seu protagonista, que dóna títol a l'obra, ha esdevingut un arquetip clàssic.

Argument: Els sentinelles del castell d'Elsinor, reben a la mitjanit la visita de l'espectre del rei mort Hamlet. Horaci ho atribueix als preparatius de guerra contra l'intent d'invasió del príncep noruec Fortinbras. El germà del rei Hamlet és el nou rei elegit, Claudi, qui s'ha casat amb la seua cunyada Gertrudis. El príncep Hamlet, vestit de dol per la mort del seu pare, es mostra melancòlic pel casament precipitat. Alertat pels sentinelles, Hamlet els acompanya en la següent guàrdia i parla amb l'espectre, qui li conta com fou assassinat pel seu propi germà i l'exhorta a la venjança.
Ofèlia, filla del cortesà Poloni, està enamorada de Hamlet però aquest no pot correspondre-li per la tasca que té encomanada. Ella pateix en creure'l boig.
Per fer que Claudi confessi, Hamlet fa servir uns actors que acaben d'arribar a la cort per tal que escenifiquen un drama que representa amb fidelitat l'assassinat del rei, fent avergonyir la reina.
A la seua cambra, Claudi intenta penedir-se amb precs. Hamlet entra i veu l'ocasió de matar-lo però prefereix esperar a un moment que condemne el seu antagonista a l'infern.
La reina espera el seu fill a la seu cambra mentre Poloni s'amaga darrere uns tapissos per espiar Hamlet amb la connivència de la reina. En veure's vigilat, Hamlet traspassa els tapissos amb la seua espasa matant el pare d'Ofèlia. Hamlet recrimina violentament la seua mare el seu capteniment i és frenat per una nova aparició de l'espectre que només veu el príncep.
Claudi envia Hamlet a Anglaterra, demanant a dos servents que l'assassinin en el viatge, pla que el príncep descobreix.
Ofèlia, plena de dolor, se suïcida llençant-se al riu. El seu germà Laertes vol matar Hamlet i el repta a un combat amb espases. Tots dos resulten malferits davant els ulls de tota la cort. Durant el dol, la reina beu per accident un vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest aconsegueix que Claudi també el begui. En aquests moments, el príncep noruec Fortinbras està ocupant la cort i Hamlet, abans d'expirar, dóna el seu vot perquè sigui el nou rei.
L'obra acaba, doncs, amb tots els personatges rellevants morts reforçant el seu caràcter tràgic.


Els trets més significatius d'aquesta obra de Shakespeare són que Hamlet encarna el dubte, entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat deguda al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions.
L'acció tràgica té elements còmics.Denuncia la corrupció del país i l'escassa frontera entre realitat i aparença. Un altre tema barroc que apareix és la mort, omnipresent a l'obra. La majoria de representacions del protagonista el mostren interrogant un crani.

Els personatges es mostren sobretot a partir dels monòlegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. És una tragèdia reflexiva, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc a la cort.
Shakespeare va introduir elements per distreure el públic, com espectres, batalles, conspiracions i trames secundàries. Aquest és un tret de tota la seva producció, que fa que les seves representacions tinguin diversos nivells de lectura.