Ciència-Ficció i Blade runner

1. Definició de ciència-ficció

La ciència-ficció és un gènere de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
La ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Allò que la fa diferent dels altres és l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper. Això requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses.


2. Mapa conceptual sobre els temes (subgèneres) de la ciència-ficció. Tria els més importants, relaciona’ls amb pel•lícules i intenta trobar-ne d’altres.





3. Els quatre procediments emprats en la literatura fantàstica

-Al·lotopia: pot imaginar que el nostre món és realment diferent del que és, que passen coses que no solen passar. Construeix un món alternatiu i assumeix que aquest és més real que el món real.

-Utopia: Pot imaginar que el món possible narrat sigui inaccesible al nostre, que existeixi en algun lloc encara que normalment sigui inaccesible que construeixi un model de com hauria de ser el món real.

-Ucronia [o història-ficció]: La utopia es por transformar en ucronia si el contrafactual assumeix la forma següent: què haruia passat si allò que ha passat realment hagués passat diferentment?

-Metatopia i metacronia: El món possible representa una fase futura del món real present i, per més estructuralment diferent que sigui del món real, el món possible és precissament possible i versemblant perquè les transformacions a què és sotmès no fan sinó completar les línies tendencials del món real. Definirem aques tipues de novel·la fantàstica com a novel·la d'anticipació.


4. Distinció entre ciència-ficció i literatura fantàstica.

La ciència-ficció és un gènere que presenta avanços científics i tecnològics, presents o futurs sobre la societat, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles.
El que diferencia aquest gènere de la literatura fantàstica és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, en canvi en ka ciència-ficció es canvia només un i a partir d’aixó, es fa una hipòtesi de com seria aquest factor diferent.



3. Elements futuristes que hi trobis: roba, llengua, casa, androides, vehicles, etc

A la pel·lícula de Blade Runner podem trobar que la roba dels Repiclants (que són uns androides) és bastant extranya, és a dir, utilitzen plàstics i vestits extravagants, a més també es maquillen d'una manera força extranya.
Un altre element molt futurista són els cotxes voladors i que les cases no tenen llums i aquest factor jo crec que està causat perquè s'han acabat les fonts d'energia no renovables.
La llengua és igual però hi ha un personatge (Gaff) que parla un altra idioma que es diu "Interlingua".


5. Tema, símbols, personatges, …
- Tema: Com a obra del gènere cyberpunk conté i explora convencions com la dona fatal, la narració en primera persona de Raymond Chandler, la qüestionable perspectiva moral de l'heroi, així com la cinematografia fosca i d'ombres.
Abasta temes com la filosofia de la religió i les implicacions ètiques que comporta el domini de la enginyeria genètica, dins del context del drama clàssic grec i les nocions de l'hibris, sense deixar de banda l'àmbit literari, tot tenint present la poesia de William Blake i la Bíblia. Blade Runner també mostra una partida d'escacs basada en la famosa "Immortal’’. El món de Blade Runner representa un futur que en l'actualitat és més a prop que no pas quan es va fer la pel•lícula. L'obra penetra en les implicacions futures de la tecnologia integrada en l'ambient i la societat, i té present el passat amb l'ús de la literatura, el simbolisme religiós, els clàssics temes dramàtics i el cinema negre. Aquesta tensió entre passat, present i futur és evident en el futur adaptat de Blade Runner, on l'alta tecnologia llueix en alguns llocs mentre que la resta és decadent i vell.

Amb context opressiu clarifica per que moltes persones marxen a les colònies exteriors, un paral•lelisme amb la migració al continent americà. Les prediccions populars dels anys 80, on Estats Units és sobrepassat econòmicament pel Japó, es reflecteixen en el domini de la cultura i publicitat japonesa a la ciutat de Los Ángeles del 2019. També la pel•lícula fa un ús intensiu dels ulls i les imatges manipulades, potser per cridar d'atenció sobre la realitat i la capacitat que tenim de percebre-la.
Tot això proporciona una atmosfera d'incertesa en relació al tema central de Blade Runner, una reflexió sobre l'ésser humà. Per descobrir als replicants, s'utilitza una prova de empatia, amb preguntes centrades en el tractament als animals; això és un indicador essencial de la "humanitat" d'un individu. Els replicants són presentats com a personatges apàtics, i mentre que els humans mostren passions i preocupacions pels altres, la massa humana que habita els carrers és freda i impersonal. La pel•lícula va tan lluny com per posar en dubte la naturalesa de Deckard i obligar a l'audiència a reevaluar què significa ser un ésser humà.

- Personatges:
Rick Deckard: protagonista de la pel•lícula.
Roy Batty: Líder violent dels replicants.
Rachael
Gaff
Pris: enamorada de Roy Batty.
Holden: Holden no tenia moltes oportunitats de lluitar contra el primer Nexus-6 i, mentre està hospitalitzat, només aconsegueix desenfundar la seva arma i advertir a Deckard dels replicants; és una escena suprimida.
Leon: encara que a primera vista sembla un replicant que destaca per la seva força, Leon té una intel•ligència intuïtiva que li va permetre gairebé matar a Holden, torturar a Chew i atacar per sorpresa a Deckard.
capità Bryant
Dr. Eldon Tyrell: Amb una veu penetrant, confiada i egocèntrica, aquest magnat corporatiu dirigés l'avanç científic i el desenvolupament dels replicants, creant una recreació gradual de l'esclavitud.
Hannibal Chew: ancià genetista que estima el seu treball, especialment la creació sintètica d'ulls.
J. F. Sebastian, un geni taciturn i solitari, que proporciona un retrat compassiu però obedient de la humanitat.
Zhora
Kaiser: l'altre petit autómata.
Taffy Lewis, l'amo del local on treballa Zhora.
Howie Lee, el mestre de Sushi, apareix al principi de la pel•lícula.

- Simbologia: Alguns personatges tenen referències bíbliques. J.F. Sebastian representaria a Crist amb una naturalesa divina i humana.
Rachel amb el seu nom, fa referència a la dona estèril que finalment és mare. Els replicants són estèrils, pero Rachel acaba no pertanyent a aquest grup ja que aconsegueix d’alguna manera trets humans.
A la simbologia de la pel•lícula també pertany l’ unicorn, que representa la llibertat que busquen els replicants. El foc simbolitza el poder i força dels replicants, que es troba sobre la de tots els humans.
La partida d’escacs representa la lluita entre l’home i replicant (peons).
Els ulls durant tota la pel•lícula apareixen. ÉS l’única manera que tenen per diferenciar els humans dels replicants, d’aquesta manera els ulls són el pas de replicant a humà.