- Busca informació sobre alguns autors:

Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan DBE va nèixer el 15 de setembre de 1890 i va morir el 12 gener 1976, és coneguda com Agatha Christie i va ser una escriptora britànica de novel les policíaques. També va escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Mary Westmacott. És coneguda com la Reina del Crim.

Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus de l'habitació tancada i d'arguments on intervé un dels seus personatges principals, Hèrcules Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar la forma establerta del relat de detectius, donava tota la informació per resoldre el problema.

Agatha Christie va estar escrivint des del final de la Primera Guerra Mundial, quan va crear el seu personatge Hèrcules Poirot, el petit detectiu belga amb el cap amb forma d'ou i la seva passió per "l'ordre i mètode", i des de llavors un dels detectius més populars des de Sherlock Holmes.

A més de ser escriptora detectivesca, Agatha Christie va escriure 6 novel romàntiques sota el pseudònim Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes.

Una de les característiques principals de la prosa detectivesca d'Agatha Christie és que es desenvolupa en el que s'anomena el whodunit, el que permet al lector assajar hipòtesi i en definitiva intentar endevinar la identitat del culpable abans d'acabar la lectura del relat.

____________________________________________________________________________________



Samuel Dashiell Hammett va néixer el 27 de maig de 1894 i va morir el 10 gener 1961. Va ser un escriptor nord-americà de novel.la negra, i també de contes curts. Entre els personatges més recordats que va crear es troben Sam Spade (El falcó maltès), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'agent de la Continental (Collita vermella). També va escriure sota els pseudònims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.


Obres més importants:

* La maledicció dels Dain (The Dain Curse): 19 de juliol de 1929.
* El falcó maltès (The Maltese Falcon): 14 de febrer de 1930.
* La clau de vidre (The Glass Key): 24 d'abril de 1931.
* L'home prim (The Thin Man): 8 de gener de 1934.
* Diners sagnant (Blood Money): 1943, un recull d'històries curtes.
* L'agent de la Continental (The Continental Op): 1974, col·lecció de relats curts protagonitzats pel detectiu de Collita Roja.

___________________________________________________________________


Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Estudià medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes.

Després d'abandonar la literatura es va casar i al 1902 va rebre el títol de Sir. Participà en la Primera Guerra Mundial i a partir d'aquella experiència es convertí en seguidor de l'espiritisme.

A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle poseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme entre altres.


Llibres de Sherlock Holmes
- Estudi en escarlata
- El signe dels quatre
- Aventures de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- Memòries de Shelock Holmes (conté onze històries)
- El retorn de Sherlock Holmes (conté tretze històries)
- El gos dels Bakerville
- La vall del terror
- Comiat de Sherlock Holmes (conté vuit històries)
- L'Arxiu de Sherlock Holmes (conté dotze històries)

__________________________________________________________


Raymond Thornton Chandler (Chicago, 22 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959). Considerat com un dels pares de la novel·la negra nord-americana, juntament amb Dashiell Hammett. Fou el creador del personatge anomenat Philip Marlowe, que ha passat a la posteritat com un dels arquetips més famosos de detectiu privat de la narrativa criminal.

Raymond Chandler forma part de la segona generació de l'escola "dura" de narradors policíacs americans (després dels escriptors pioners de la Black Mask). Així, s'inscriu clarament en la tendència hard-boiled (dur i en ebullició) inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordassos, i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nordamericana. Però se'n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l'inclina al meliorisme i a l'esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.

D'un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.

Tota la seva obra, especialment la sèrie de novel·les protagonitzades per Philip Marlowe, expressa l'enfrontament d'un humanista amb les realitats profundes del seu entorn, per mitjà de la confrontació d'un precari ideal de justícia amb l'enviliment produït pels diners i pel poder. Un altre tema característic de la seva obra és l'amenaça del pas del temps i de la mort en un clima general de marciment. Això probablement s'explica, en part, pel fet que iniciés la seva obra a una edat avançada i hagués de viure la seva vellesa en el context hollywoodià, poc caritatiu enfront el decandiment físic. Juntament amb això, hi jugà un pes important el fet d'estar casat amb un dona molt més gran que ell.

Tot i que no fou l'inventor del personatge del detectiu privat, dur, sagaç, amb una inexcusable dosi de whisky diària, escèptic i enfrontat a un món de corrupció, és indubtable que Raymond Chandler va crear escola amb el seu inconfusible Philip Marlowe, fins al punt que un bon grapat de personatges posteriors han hagut de passar inevitablement pel tràngol de les comparacions. De Pepe Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, s'ha dit per exemple que és el Marlowe espanyol.

Obra
Narracions breus per a la Black Mask:

Blackmailers Don't Shoot (Els xantatgistes no dispares), 1933
Smart-Aleck Kill (La matança d'Aleck el viu), 1934
Killer in the Rain (Assassí en la pluja), 1935
The Man Who Liked the Dogs (L'home que estimava els gossos), 1936
Try the Girl (Cerqueu la noia), 1937


Novel·les:

The Big Sleep (La gran dormida), 1939
Farewell, my Lovely (Adéu, nena), 1940
The High Window (La finestra alta), 1942
The Lady in the Lake (La dama del llac), 1943
The Little Sister (La germana petita), 1949
The Long Goodbye (El llarg adéu), 1953
Playback, 1958


Guions pel cinema:

Double Indemnity (Doble indemnització). Billy Wilder, 1944
And Now Tomorrow (L'esdevenidor és llarg). Irving Pichel, 1944
The Unseen (El misteri). Lewis Allen, 1945
The Blue Dahlia (La dalia blava). George Marshall, 1946
Strangers on a Train (Estranys en un tren). Alfred Hitchcock, 1951