MADAME BOVARY

FITXA TÉCNICA

Títul: Madame Bovary
Direcció: Claude Chabrol
Guió: Claude Chabrol (Novela: Gustave Flaubert)
Música: Matthieu Chabrol
Fotografia: Jean Rabier
Repart: Isabelle Huppert
Jean- François Balmer
Christophe Malavoy
Lucas Belvaux
Jean Yanne
Christiane Minazzoli
Datos y cifras
Païs: França
Any: 1991
Génere: Drama
Durada: 131 minutos


CRÍTIQUES DE LA PEL·LICULA

Millor us llegiu la novel
La més fluixa adaptació al cinema de la novel.la de Flaubert, tot i que, com s'esmenta en l'excel·lent crítica de Miquel, és bastant fidel al text. La pel.lícula és llòbrega, amb ritme lent i talls bruscos. Sembla feta només per a persones que hagin llegit la novel.la.

El segle XIX marca el començament de l'edat contemporània, un segle marcat pels canvis profunds, amb una revolució industrial i científica, on la gent comença a alfabetitzar i qüestionar els ensenyaments de l'Església.

Emma Bovary és una dona que perfectament podria viure en la nostra època. Amb formació, intel ligència i ambició, Emma no se sent realitzada amb el seu paper de mestressa de casa i mare, com moltes dones d'avui en dia que no s'adapten als rols que els ha tocat viure, cau en una depressió, una malaltia que encara no es coneixia en el segle XIX. És una història moderna, transgressora en el seu temps i, sobretot, feminista.

La protagonista, Isabelle Huppert, no em convenç, em sembla massa gran per al paper i no em transmet res. No obstant això, Jean-François Balmer, que fa del dr. Bovary, m'agrada bastant; fa molt bé de marit Pavis.

Val la pena veure-la en versió original ja que el doblatge és molt dolent.


CRÍTICA PERSONAL

L'adaptació a la pantalla de la novel•la de Gustave Flaubert "Madame Bovary" de Claude Chabrol (1991) és pèssima. Els personatges no expressen bé els seus sentiments i emocions. Tampoc es veu representat en la pel•lícula la causa de que Emma rebutgi la seva vida i vulgui ser infidel al seu marit i que vulgui portar una vida que no es realment la que li toca viure i aquesta causa es la lectura excessiva de llibres de caire romàntic.
També hi ha d'altres factors que no s'ajusten bé, com seria el doblatge. Pel que fa el vestuari nosaltres creiem que és el que més s'ajusta a l’obra però pel que fa la descripció d’Emma tampoc està ben adaptada, ni Charles i molt menys la petita Berthe.

En definitiva, diem que és una de les pitjors pel•lícules que hem vist mai, i no per l’argument ( que està bé) sinó per la posada en escena.